Interior restitueix el coronel Pérez de los Cobos com ordena el Suprem

Tal com havien confirmat fonts del Govern a EL PERIÓDICO, s’ha deixat passar la campanya electoral i la seva ressaca abans que Interior adoptés oficialment la decisió que li exigia el Tribunal Suprem (TS): aquest divendres el secretari d’Estat de Seguretat, Rafael Pérez, ha donat ordre a la Direcció General de la Guàrdia Civil de restituir el coronel Diego Pérez de los Cobos, que va ser cessat el 23 de maig del 2020 al capdavant de la Comandància de l’institut armat a Madrid a l’argumentar Interior una pèrdua de confiança.

Pérez de los Cobos serà reposat al capdavant de la Comandància madrilenya i alguns dels seus membres consultats aquest divendres han expressat una gran incertesa sobre el futur de la cúpula d’aquesta unitat. Potser gens casualment, el lloc de cap estava ja vacant des de feia dues setmanes, ja que qui l’ostentava, David Blanes, va ser ascendit de coronel a general de Brigada l’11 de juliol per decisió del Consell de Ministres.

La Comandància de Madrid no és una de les més importants de l’estructura del cos: coincideix amb la seva demarcació una direcció de zona que és de rang superior, i la major part dels habitants de la regió viuen al territori urbà de la capital, que és competència de la Policia Nacional. Però sí que pot ser aquesta comandància un destí clau si un jutge –contra el costum i com ja va fer la magistrada Rodríguez Medel en el cas del 8M, que li va acabar costant el lloc al coronel– designa els seus agents com a policia judicial.

Generalat

GeneralatAmb la publicació de l’ascens de Blanes en el BOE, se solucionava una incògnita interna de la Guàrdia Civil i s’obria el camí de la tornada de Pérez de los Cobos. Torna aquest amb la paradoxa que ha ascendit a general un dels seus antics subordinats abans que ell. L’home al qual el ministre Fernando Grande-Marlaska va designar a Madrid en lloc de Pérez de los Cobos és ara el seu superior.

El destituït i readmès cap de la Guàrdia Civil té de fet molt complicada la seva entrada en el generalat. Fins al mes de juny vinent, per cicles avaluables seria tècnicament possible... amb un Govern del PP. Però de moment no hi ha aquest govern, ni de moment l’ascendirà el Consell de Ministres, que és l’òrgan que obre i tanca la porta del generalat a Espanya. I el juny del 2024 arribarà la seva última oportunitat.

De fet, un dels arguments que Pérez de los Cobos ha fet servir en diversos recursos contra el seu apartament ha sigut el del perjudici que han patit les seves expecatives d’ascens.

Sentència

Han sigut tres anys i un mes de destitució amb plets pel mig, els interposats per qui va ser coordinador dels fons reservats del Ministeri de l’Interior, cap policial de Catalunya durant l’aplicació del 155, el coronel que, junt amb les seves forces, va investigar el llavors delegat del Govern a Madrid, Santos Cerdán, inclòs com a sospitós en un delirant informe policial que li atribuïa culpa directa en els primers contagis de la pandèmia per autoritzar la concentració feminista del 8M.

El 28 de març passat el Suprem va donar la raó a Pérez de los Cobos, va revocar una sentència del setembre del 2021, emesa per una sala de l’Audiència Nacional, i va consolidar una sentència anterior que sí que va qualificar d’«il·legal» el cessament i va desestimar els motius de falta de competència com una cosa no ajustada «a la realitat».

En principi, Interior tenia un termini de dos mesos per executar el mandat del Tribunal Suprem, però hi ha hagut un motiu pel mig –un altre dels sorprenents detalls del cas– per retardar la seva aplicació: per al ministeri el compte enrere dels dies no va començar el dia en el qual es va emetre la sentència, sinó en la data en la qual aquesta li va ser efectivament notificada... i es va donar la circumstància que la notificació es va retardar a l’oficina de correus.

Investigació sotmesa a reserva

Pérez de los Cobos va ser cessat el 23 de maig del 2020, i la Direcció General de la Guàrdia Civil li va comunicar el cessament a l’endemà, diumenge. Els seus superiors, i la directora general de llavors, María Gámez, no tenien notícia de la investigació que estaven fent homes a les seves ordres per a la jutge Rodríguez-Medel, cosa que va ocasionar un enfrontament del coronel amb la cúpula que ja era el tercer. Aquesta investigació i el seu informe, no obstant, sí que s’havien filtrat a un diari digital.

A partir del cessament, els partits de la dreta van revestir el cessament de purga política; el coronel, per la seva banda, ho va explicar en el seu recurs com a conseqüència per negar-se a «informar els responsables polítics del Ministeri d’Interior d’una investigació sotmesa a la més estricta reserva», i Interior ho va explicar com un acte legítim per pèrdua de confiança en un alt càrrec en l’explosiu escenari d’un estat d’alarma per pandèmia global.

I aquest detall últim, la qüestió de la confiança, és el que ara es manté en el cessament més polititzat dels que ha afrontat Marlaska; fins i tot més que la sorollosa destitució del coronel Manuel Sánchez Corbí al capdavant de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil.

Notícies relacionades

El PP afirma que Sánchez "ja és passat" i reclama eleccions

En una apagada permanent

Han sigut també tres anys de vaivens processals. El magistrat titular del Jutjat Central del Contenciós Administratiu 8 de l’Audiència Nacional, Celestino Salgado, va declarar «il·legal» el cessament del coronel a l’entendre que la motivació no era «real», resolució que va contradir la Sala Contenciosa Administrativa de la mateixa Audiència, estimant el recurs de l’Advocacia de l’Estat: que no hi va haver «desviació de poder» i que al ministeri l’assisteix el dret d’elegir els càrrecs de lliure designació, tals com els caps de comandància.

Després de pronunciar-se el Suprem, Marlaska va assegurar que complirien la sentència, i va dir també, sense que hagi canviat aquest criteri, que la falta de confiança es manté, ja que resulta incontrovertible que l’informe d’aquella causa del 8M que va quedar a res es va filtrar en un moment políticament molt delicat, un d’aquells congostos perillosos que ha travessat aquest Govern que avui està en funcions.