Meritxell Batet: «Cal ampliar el diàleg obert amb Catalunya»

Vostè ha acusat Alberto Núñez Feijóo de ‘trumpista’. ¿Aquesta és la campanya més crispada que ha viscut?

El que hem vist en aquesta campanya és el que hem vist tota la legislatura, que és un PP sense idees, sense projecte, sense arguments i el que fa és enfangar el debat. I, a més, sense escrúpols. Veiem com ha utilitzat la mentida i l’atac a l’adversari polític tractant-lo com a enemic, mirant de deshumanitzar aquella persona.

¿Creu que la ciutadania està prou conscienciada del que està en joc aquest 23 de juliol?

El problema no és només Vox, sinó el PP. Ho veiem amb els 140 ajuntaments que han pactat. El cas més escandalós i sagnant ha sigut el de Borriana, de com la censura ha arribat fins i tot a prohibir publicacions en una biblioteca pel fet de ser en català. No ens podíem imaginar que ho viuríem una altra vegada. Però no només el comportament del PP on ha pactat amb Vox és reprovable, sinó que allà on governa en solitari fa exactament el mateix. És perillós un PP que adopta les maneres i el marc ideològic de Vox.

A les municipals, Catalunya va ser l’únic gran feu on van guanyar els socialistes. ¿Sent sobre la seva esquena el pes que a Sánchez li vagi bé el 23J?

Sento la necessitat d’arrasar a Catalunya. En altres eleccions ja ha sigut crucial per garantir governs progressistes a Espanya. Sánchez se l’ha jugat per nosaltres i Catalunya està molt millor que el 2017 en tots els àmbits. Per això és especialment important que els catalans pensin en la utilitat del seu vot.

¿Tem que la crida al vot útil tingui un efecte bumerang? ¿No necessiten els socialistes que a Sumar, ERC o Bildu els vagi bé per a una majoria que permeti a Sánchez continuar a la Moncloa?

Que el PSOE guanyi les eleccions és la primera garantia per aconseguir que Sánchez continuï sent president. Hi ha altres forces polítiques a Catalunya que van amb eslògans que em costa entendre. No crec que sigui moment ni de bloquejar ni de posar preus, em sembla desencertat l’enfocament. Ens estem jugant una batalla cultural.

Al febrer, en una conferència a la seu del PSC, va dir que «falta cultura federal a Espanya». ¿El PSOE no l’ha cultivat prou?

En aquesta legislatura s’ha potenciat moltíssim aquesta cultura perquè el Govern central va haver de gestionar una pandèmia i es va apostar per la col·laboració entre administracions i amb totes les comunitats. El que ens reclama el futur és lleialtat institucional, ser capaços d’asseure’ns, parlar i arribar a acords. La cogovernança ha funcionat molt bé i aquesta és la línia en què hem de treballar.

La dreta busca erosionar el PSOE a costa dels seus acords amb ERC o Bildu. ¿Ha faltat reivindicar l’aliança plurinacional que ha acompanyat Sánchez en la legislatura?

Quan tenim una representació més àmplia i plural hi ha d’haver cultura de l’acord i del pacte. El mèrit del Govern de Sánchez és que, amb un Parlament molt fragmentat i sense tenir majoria, ha aconseguit els vots necessaris per portar a terme el seu projecte polític. I això s’ha de reivindicar. Estic orgullosa de tots els acords que s’han aconseguit.

En el debat de dijous, Patxi López va respondre de manera contundent que ni per activa ni per passiva el PSOE permetrà una investidura del PP. ¿Ho manté?

No tinc cap dubte al respecte. Pedro Sánchez va deixar l’acta de diputat per no haver d’abstenir-se a una investidura de Rajoy. No hi ha més credibilitat que el que tu has fet i el president del Govern té tota la credibilitat. És més, el PSC amb mi al capdavant va votar no. I això és el que tornaria a passar.

¿Abans una repetició electoral que permetre un govern de la dreta?

Estic segura que guanyarem aquestes eleccions i que aquest escenari no es produirà.

Es va pactar amb ERC una taula de diàleg que incloïa que l’acord al qual s’arribés sobre el conflicte a Catalunya seria votat pels catalans. ¿Aquesta votació està pendent?

En aquests cinc anys hem aconseguit mantenir un diàleg fluid entre administracions i això s’ha reflectit als carrers. Això és el més important. Avui la convivència a Catalunya és millor que el 2017. Quan vaig arribar al Govern com a ministra de Política Territorial el Govern del PP no havia fet res amb Catalunya, feia set anys que no es reunia la comissió bilateral. Vaig posar en marxa totes les comissions estatutàries.

¿Però manté que cal votar l’acord que es derivi de la taula de diàleg?

Hem de continuar avançant amb aquest diàleg. Avui tenim un Govern que creu en el diàleg i que té voluntat d’arribar a acords. El PP no vol ni diàleg ni té voluntat d’arribar a acords perquè el que vol és utilitzar Catalunya per confrontar territoris. Hem de continuar treballant en aquesta línia i ampliar el camí que hem sigut capaços d’obrir de la mà del president i de Salvador Illa

Malgrat presumir de les dades macroeconòmiques, ¿el principal problema és que les famílies no noten l’impacte a la butxaca?

Hi ha moltes realitats complicades, soc molt conscient d’això. Però la política econòmica d’aquest Govern ha aconseguit pal·liar els efectes més negatius i perversos d’aquesta guerra. Som dels països que estem pagant menys per la llum i el gas i el país de l’eurozona amb la inflació més baixa. Hem abaixat l’IVA als aliments, hem aprovat una llei d’habitatge que prohibeix els desnonaments i que fixa un límit als lloguers, la gratuïtat dels transports i hem fixat un impost a les energètiques i a la banca. Cal tenir un Govern sensible, conscient de la realitat social.

I, malgrat aquesta sensibilitat i mesures, ¿com explica que la dreta lideri les enquestes?

Desgraciadament, l’impacte dels mitjans de comunicació més afins a la dreta ha provocat que moltes de les coses que ha fet aquest Govern no hagin arribat als ciutadans. Per això hem de fer l’esforç d’explicar el que hem fet i el que volem continuar fent.

¿Està orgullosa de la llei del ‘només sí és sí’?

És una molt bona llei que era molt necessària per abordar la violència sexual que pateixen les dones. Aquesta llei anticipa problemes i dona instruments a les dones perquè se sentin més segures. I sí, hi va haver una modificació del Codi Penal que va ser un error. El president va sortir i va demanar perdó en primera persona perquè va provocar uns efectes perversos que ni volíem ni esperàvem. I es va corregir.

¿Cal continuar apujant el salari mínim?

S’ha augmentat en un 47% quan va estar congelat durant tota la legislatura del PP. I sí, ha de continuar pujant. No pot ser que els treballadors perdin poder adquisitiu.

¿Considera viable reduir la jornada laboral, com encapçala Sumar?

Hem d’abordar la flexibilització de la jornada laboral. En aquesta legislatura, a causa de la pandèmia, s’ha començat a explorar la combinació híbrida de teletreball i presencialitat.

¿Una llei de llengües i normalitzar el català, el gallec iel basc al Congrés no ajudaria a evitar censures com les de Borriana?

Hem defensat sempre l’ús de totes les llengües. És un element d’orgull i de riquesa cultural. Em sento orgullosa del treball fet i tenim un Govern que creu en aquesta realitat plurilingüística i en la necessitat de potenciar aquestes llengües. Ho hem fet al Senat, on hem normalitzat l’ús de la llengua modificant el reglament, i hem d’anar en aquesta direcció.

¿Però l’ha incomodat, com a presidenta del Congrés, haver de demanar a diputats catalans, bascos o gallecs que ho facin en castellà? ¿Li agradaria no haver de fer-ho?

Pujaven a la tribuna amb l’objectiu de provocar. Quan tenien clar el que volien dir i tenien continguts per exposar, han fet les seves intervencions perfectament, mentre que en els temes en què no tenien gaire a aportar el que han fet és parlar en català per provocar que jo els fes fora. De tota manera, han pogut parlar bastant en català i hi ha hagut una aplicació molt flexible.

Notícies relacionades

Els socis del PSOE volen mantenir la legislatura amb Sánchez o sense

Tot el poder al PSOE

¿Entén que, per molt que es digui des del Ministeri de Transports que s’han accelerat les inversions, els catalans estiguin farts del mal funcionament de Rodalies i demanin que es traspassi a la Generalitat?

 Em sembla raonable que hi hagi molta gent enfadada, però hem de ser conscients que hi ha hagut una desinversió durant molt temps. El PP no volia invertir ni volia acordar res amb Catalunya. I a la Generalitat ja li anava bé, perquè preferia jugar la carta del victimisme que asseure’s en una taula i negociar i exigir. Hi hem quintuplicat la inversió i encara no ha tingut conseqüències visibles, però les tindrà.