Jaume Collboni forçarà Ada Colau a escollir entre ell i Xavier Trias com a alcalde de Barcelona

Es tracta d’una jugada, això sí, que per prosperar requereix un tercer actor més enllà dels nou regidors dels Comuns per reunir els 21 vots necessaris en primera votació. I si els republicans, que tampoc es prenen seriosament l’oferta de Colau sense que l’avali el PSC, no els interessa –un ‘no’ que ja donen per fet els socialistes–, només queden els quatre representants del PP i els tres de Vox. Collboni no llança la tovallola i manté fil de diàleg amb Daniel Sirera, que ja ha deixat clar que, si no hi ha «incentius», i això passa per garanties que no hi haurà aliança amb els de Colau, no entrarà en l’equació.

Així doncs, la quadratura del cercle que busca el PSC amb una operació similar a la del 2019, però amb la diferència que aquesta vegada és perquè Collboni sigui alcalde, es presumeix complexa. També Barcelona en Comú manté que intentarà fins a l’últim sospir que s’imposi la seva insòlita oferta per partir-se entre els tres partits d’esquerres l’alcaldia malgrat que ni el PSC ni ERC la contemplen com a viable.

Un lideratge «clar i fort»

Els socialistes la rebutgen amb l’argument que Barcelona necessita un lideratge «clar i fort», cosa que assenyalen que no quedaria garantit amb una fórmula que consideren que neix del fet que els Comuns no es fan encara «a la idea» que han quedat tercers i que, per tant, no tindran l’alcaldia. La rèplica dels seus fins ara socis és que tampoc el PSC encaixa que s’ha produït en «empat tècnic» entre les dues formacions i que el risc per a tothom és que governi Trias.

Si no hi ha entesa entre les tres formacions d’esquerres, ¿quina pauta seguiran els uns i els altres en el ple d’investidura? Fonts pròximes a Colau afirmen que si arriba el moment de la votació i no s’ha aconseguit un acord explícit amb socialistes i republicans, els seus nou regidors apostaran per l’encara alcaldessa en funcions. No obstant, des del PSC ho posen en dubte fins que es materialitzi i pressionen amb la idea que això propiciarà que Trias sigui alcalde. En realitat s’aferren a l'escenari que, en una decisió d’última hora, els Comuns ho acabin impedint. En aquest sentit intensificaran els seus missatges en ple compte enrere per a la votació.

Si s’arriba a aquest punt, argumenta el partit de Salvador Illa, és perquè ERC ja ha pres la decisió de «prioritzar que sigui la dreta» de Trias qui governi a Barcelona. Malgrat això, Collboni tampoc ha trencat negociacions amb Junts i aquest dimarts, preguntada per si el PSC descarta pactar amb aquesta dreta tant abans com després del 23 de juliol, la portaveu del partit al Parlament, Alícia Romero, ha esquivat la negativa i ha deixat caure que caldrà valorar «altres escenaris» si l’entesa d’esquerres no arriba a bon port i mana Trias. Alhora, el PSC és partidari de reeditar l’aliança amb els postconvergents a la Diputació de Barcelona.

Trias s’obre pas

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

Però, si bé assenyalen ERC com a principal responsable que s’explorin sumes alternatives, sota el punt de vista dels socialistes la fórmula «imaginativa» d’una alcaldia rotatòria en mans de tres dirigents en un sol mandat demostra que s’esgoten les possibilitats de Colau. Barcelona en Comú, asseguren, està a prop de prendre una decisió no només sobre l’alcaldia de la capital, sinó sobre el seu propi futur a nivell municipal i a nivell català una vegada es vegin fora del govern a expenses de què pensa fer la seva líder. El mateix Trias també ha qualificat d’actuació «a la desesperada» la proposta de Colau, a qui acusen de voler «salvar el seu coll». No obstant, a les files dels Comuns asseguren que la Colau està «serena», convençuda que, malgrat no haver guanyat, el seu resultat després de vuit anys de govern, ha sigut «digne».

En realitat, Collboni també veu a prop que les aspiracions de ser alcalde amb què va afrontar la campanya es vegin finalment truncades a posta que difícilment hi haurà per a ell una quarta oportunitat. Amb l’atenuant que la supervivència del PSC, que va ser el partit més votat a Catalunya el passat 28M, no depèn, a diferència dels Comuns, de l’alcaldia de Barcelona; per més que seria un triomf que els socialistes voldrien exhibir en el seu currículum just abans d’unes generals en les quals Pedro Sánchez sí que s’ho juga tot.