Proposta de l’Executiu

L’avanç de les eleccions generals retarda els terminis de l’acord de claredat de Pere Aragonès

El Govern vol evitar que el debat sobre el projecte del president «es contamini» per l’electoralisme propi de la campanya

Les claus de l’aacord de claredat a la UE que impulsen Puigdemont, Comín i Ponsatí
Les comunicacions entre Govern i Junts per l’acord de claredat

L’avanç de les eleccions generals retarda els terminis de l’acord de claredat de Pere Aragonès

El consell d’acadèmics designat pel Govern per elaborar un primer informe que serveixi de base per a la proposta que l’Executiu vol llançar d’un acord de claredat segueix amb els seus treballs, de moment, malgrat el sotrac del tauler que han suposat, en molts àmbits, les eleccions municipals. I és que si al principi aquesta proposta del Govern estava pensada per a un escenari de negociació amb el PSOE després d’una victòria de Pedro Sánchez a les eleccions generals que es preveien per al desembre, el tsunami popular que s’ha viscut a Espanya amb els comicis locals ha fet que fins i tot Aragonès doni per feta una victòria de la dreta. I no només això: a Catalunya, la patacada del partit del Govern, ERC, que per acabar-ho d’adobar es manté amb només el suport dels seus 33 diputats, ha situat aquest acord de claredat en una mena de llimbs, a l’espera de destí.

Els acadèmics, però, segueixen amb el seu treball i divendres es van tornar a trobar en una reunió en la qual van constatar que l’avanç dels comicis generals al 23 de juliol obliga a retardar fins després de l’estiu la conclusió i publicació d’aquest informe previ en el qual els experts donaran resposta a les preguntes que els va dirigir l’Executiu català.

Acadèmics aïllats

Ja quan es va traçar el calendari, a l’abril, es van voler aïllar aquests treballs de tota carrera electoral. La que es tenia a la vista era la de les municipals i fins després del 28M es va remetre l’entrega d’aquest informe. I ara, segons fonts del Govern «no seria apropiat presentar l’escrit coincidint amb la nova campanya electoral, motiu pel qual s’ajorna fins després de l’estiu. I com que era una concatenació de seqüències, per lògica, s’ajorna l’inici del debat ciutadà».

Per extensió, si la data final per tenir dissenyada la proposta catalana de l’acord de claredat era la primavera del 2024, ara s’haurà d’esperar una mica abans o ja després de l’estiu si no hi ha noves campanyes electorals pel mig. Singularment si no hi ha un avanç electoral a Catalunya.

El pla original

La idea que va preparar Aragonès passa per una consulta en tres àmbits d’interlocució. A partir del document dels acadèmics es debatrà en l’àmbit polític en una taula de partits catalans. Tant el PSC com Junts ja han expressat els seus recels al pla, si no directament la seva oposició. També es portarà a l’anomenada societat civil i a la ciutadania rasa. Amb el document i les conclusions dels tres àmbits de debat, el Govern donarà forma a la proposta, que ha de posar sobre la taula de negociació amb l’Estat una manera d’organitzar una consulta o referèndum.

Tot això parteix de la base que la taula de diàleg es descrionitza després de les eleccions, és a dir, que hi torna a haver un Govern del PSOE i, sobretot, que la nova investidura de Sánchez depengui d’ERC. Justament la tesi contrària que Aragonès va defensar dilluns per cridar a la unitat de l’independentisme, quan va donar per fet que el 23 de juliol s’imposarà la dreta i fins i tot l’extrema dreta.

Quan Aragonès va presentar el seu projecte, Junts immediatament s’hi va posar en contra. Fins i tot va forçar una votació parlamentària per fer ben visible la soledat del president i el seu partit, amb prou feines salvada pel suport dels comuns i els seus vuit diputats.

Versions oposades

Sobre el tema de l’acord de claredat, ERC i Junts continuen mostrant divergències quant al relat dels fets. Quan es pregunta als republicans que per què Aragonès es va atrevir amb aquest anunci sense saber si hi havia aigua a la piscina, fonts de la cúpula republicana salten com una molla: «¡És clar que hi havia aigua! Es va traslladar la proposta a Junts gairebé una setmana abans, es van intercanviar documents i el dia abans hi va haver noves converses. Aragonès va pujar al faristol del Parlament creient que hi havia un compromís de Junts, no d’abraçar-se al pla, però sí de recollir el guant i escenificar l’inici d’una negociació».

Junts ho nega i, com ja ha fet altres vegades, diu que va rebre la comunicació del que anunciaria Aragonès només un dia abans i que no van tenir l’oportunitat de debatre o dialogar, sinó simplement com un anunci del que passaria.

Amb tot, hi ha una reflexió recurrent dels republicans sobre Junts. Segons ERC, JxCat exigeix i practica un respecte institucional versallesc al president de la Generalitat, només si és del seu partit. I el desprestigia si, com en aquest cas, és republicà.

Notícies relacionades

«Quan Artur Mas, el 129è president, perquè només els presidents postconvergents porten numeració en totes les seves al·locucions», ironitza una veu d’ERC, «proposava alguna cosa, pobre de qui se n’apartés un mil·límetre, ja que era perseguit per irrespectuós amb una institució que és el pal de paller de l’autogovern català. Si el cap de l’Executiu és Aragonès, en canvi, sense numeració ni res, fins i tot es poden organitzar mocions de confiança des del propi Govern», assegura una font republicana.

Aquesta veu recorda que quan Mas va convertir el 9-N en una consulta popular, davant el risc de persecució de l’Estat, tots, fins i tot els que estaven en contra d’aquesta degradació en la consideració del que era aquesta votació, es van mantenir al seu costat. També Oriol Junqueras. Perquè era una decisió del president.