Els aliats de Sumar xoquen amb Yolanda Díaz per l’estructura de la coalició

De «moviment ciutadà» a candidatura electoral. Yolanda Díaz continua treballant a contrarellotge per traduir el seu projecte, Sumar, en una papereta que uneixi els partits a l’esquerra del PSOE. Però la traducció no és fàcil, més encara quan en les negociacions intervenen una dotzena de formacions amb els seus interessos propis, que en ocasions xoquen amb el plantejament inicial de la vicepresidenta.

És el que ha passat amb algunes de les forces aliades de Sumar com Compromís o Catalunya a Comú, el partit d’Ada Colau. En el cas dels primers, ja han reclamat públicament una sèrie de condicions per integrar-se al projecte polític de Díaz, demanant liderar les llistes per les circumscripcions del territori. Un repartiment conforme amb els resultats sortits del 28M, on Podem va desaparèixer del País Valencià tant a nivell autonòmic com a l’ajuntament de la capital.

Estatus propi

Entre les seves peticions destaca la inclusió del seu nom a la papereta electoral per donar-li un paper «indiscutiblement valencià», afirmen des del partit. I aquest detall no és fútil. Ja el 2015 Compromís es va presentar a les generals en confluència amb Podem, en una aliança que va acabar poc després en una sonora ruptura. Llavors, el partit de Joan Baldoví també va fer valer la seva identitat davant Pablo Iglesias, amb qui va segellar la coalició valenciana ‘És el Moment’, que incloïa a la papereta els noms de Compromís i Podem.

El mateix va passar amb Catalunya en Comú, que des del 2015 ha mantingut una relació de confluència amb Podem: amb una coalició estrictament catalana que unia el partit d’Ada Colau amb l’organització morada. Aquesta circumstància li atorgava un estatus propi dins del grup confederal, que li permetia mantenir la seva senya d’identitat i li oferia certa autonomia davant la cúpula morada. Aquesta posició ha elevat la figura política dels Comuns més enllà de Catalunya.

I aquesta relació és precisament la que volen reeditar valencians i catalans, que advoquen per repetir aquest esquema de coalicions territorials i que Sumar es presenti amb fórmules diferents a segons quines regions per enfortir les identitats pròpies. Una reclamació que en les últimes hores també ha deixat caure Alberto Rodríguez, exdiputat de Podem i fundador de Drago, que ha admès estar en «ple procés de diàleg» amb Sumar, a qui va reclamar «respecte clar i taxatiu al dret del poble canari per configurar-se com un subjecte polític propi». Una exigència en línia amb els plantejaments posats a sobre de la taula pels Comuns i Compromís.

Diverses coalicions

Aquestes peticions es traduirien en l’existència de diverses coalicions de Sumar, cada una amb els aliats implicats en cada territori i amb els seus respectius òrgans de direcció de la coalició. Una fórmula que donaria més llibertat als seus aliats, però que xoca amb el plantejament que Yolanda Díaz ha estat defensant en els últims mesos.

«Sumar no és ni serà una sopa o suma de sigles. No m’interessa gens», ha assegurat en diferents ocasions, l’última a l’abril, després del seu llançament electoral a Magariños. La vicepresidenta segona ha defensat sempre que Sumar és un «moviment ciutadà», i no una «plataforma electoral», però el registre del seu partit dimarts passat precipita una sèrie de passos que s’hauran de concretar en una fórmula jurídica.

El rebuig de la gallega a les «sopes de sigles» tanca la porta a l’existència de diferents coalicions i aboca a un entrebanc en les negociacions amb Compromís o el partit d’Ada Colau. Acceptar les propostes d’aquestes formacions suposaria a més establir un precedent per a la resta de partits, i obrir la porta que Podem també reclami un paper preponderant a la papereta, en cas que hi hagi finalment acord.

Accelerada amb Compromís

Notícies relacionades

Moviment Sumar: Yolanda Díaz registra el seu partit per a les eleccions generals del 23J

El Govern negocia amb els Comuns per ajornar la pujada de la taxa turística

Les negociacions de Díaz i els morats s’estan portant amb la màxima discreció, amb l’objectiu de blindar les converses i mirar de donar més garantia perquè fructifiquin. Però la debilitat del partit de Ione Belarra les situa en una fràgil posició que, sumada a l’existència d’una dotzena de formacions, deixa un puzle difícil d’encaixar. Els terminis tampoc ajuden. Divendres vinent, 9 de juny, com a molt tard haurà de registrar-se la coalició –o les coalicions– de Sumar davant la Junta Electoral, i el temps apressa.

Més encara en el cas de Compromís, que està format al seu torn per diversos partits que han de ratificar per separat en un Consell Nacional els termes de l’acord. Una votació que es preveu per a mitjans de la setmana que ve, cosa que podria accelerar les negociacions de Yolanda Díaz amb el seu aliat valencià.