Eleccions municipals 2023

La recuperació electoral del PP a Catalunya ajorna els conflictes interns

  • ¿Per què Pedro Sánchez avança les eleccions generals?

  • ¿Què va votar el teu veí a Barcelona?

La recuperació electoral del PP a Catalunya ajorna els conflictes interns

Manu Mitru

4
Es llegeix en minuts
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els populars van canviar aquest diumenge les cares llargues de les anteriors nits electorals per somriures, alguna llàgrima d’emoció i, sobretot, balls i congues, i fins i tot l’alcaldable per Barcelona, Daniel Sirera, va encapçalar un «follow the lider» a mitja nit.

De tota manera, si es mira des d’una perspectiva històrica, el PP català encara està molt lluny del que havia sigut, però la direcció del partit afirma que són a l’«inici de la recuperació», després de doblar els regidors a Barcelona, arrasar a Badalona i firmar uns bons resultats a Lleida, Tarragona i part de l’àrea metropolitana. I això, de retruc, també dona certa «pau» interna.

«El resultat uneix molt i ajorna conflictes», afirmen fonts de la direcció del PP de Catalunya, que ara desdenyen encarar assumptes pendents, com el lideratge de les sigles, que poden distorsionar l’objectiu principal: treure uns bons resultats en els comicis generals convocats per al 23 de juliol.

A contrapeu

L’avanç electoral de Pedro Sánchez ha agafat els populars catalans a contrapeu i amb el partit encara per reordenar internament. A l’estiu de l’any passat, la direcció va decidir ajornar el congrés per elegir nou líder i fonts del PPC ja donen per fet que continuarà així un temps més, tot i que sí que s’hauria de celebrar abans de les eleccions europees del juny del 2024.

El conclave podria obrir en canal unes ferides a les quals ara no interessa burxar. Dirigents de la formació asseguren que, amb els resultats de diumenge, se senten «motivats i connectats», i quan els resultats són bons hi acostuma a haver certa ‘pax romana’, assenyala una font. És a dir, estabilitat. Donen per fet que serà el líder nacional, Alberto Núñez Feijóo, el que confeccionarà la llista i dubten que pugui repetir per Barcelona Cayetana Álvarez de Toledo.

La batalla interna de Barcelona

Però darrere de l’aparador de la tranquil·litat interna, a sota de les alfombres del partit, hi ha molta pols. Sirera no va poder contenir l’emoció durant el míting final de campanya ni durant la nit electoral, després de multiplicar per dos el nombre de regidors, de dos a quatre, amb la sensació d’haver aconseguit una gesta.

L’alcaldable va haver d’afrontar una campanya pràcticament sense recursos i fins i tot amb alguna traveta, ja no dels seus contrincants, que es dona per descomptada, sinó també de membres del partit. El perfil de Twitter del partit a Barcelona va deixar de funcionar al començar el debat electoral a TV-3 i algú que en coneixia la clau va triar aquell moment per canviar-la.

No va ser l’únic revés. El primer dia de campanya va dimitir Óscar Ramírez, que havia fet tàndem –tot i que molt mal avingut– amb Josep Bou els últims quatre anys en el ple municipal. Ramírez, que és pròxim al president del partit, Alejandro Fernández, i també formava part de l’executiva de Feijóo, es va enfrontar amb Sirera per haver-li ofert anar de número quatre en la seva candidatura, al considerar que era una degradació.

Ramírez no només va rebutjar el lloc, que en vista dels resultats li hauria permès continuar com a regidor quatre anys més, sinó que el rebot va ser de tal magnitud que va dinamitar part de la campanya de Sirera al cessar tres assessores. Entre elles hi havia Gema Gesa, número nou de la candidatura i qui l’ha acompanyat en la major part de la quinzena. Gesa feia anys que bregava a l’ajuntament de la capital catalana, ja que hi va entrar com a secretària d’Alberto Fernández Díaz, que també va tenir un paper destacat la nit electoral.

L’absència d’Alejandro Fernández

Notícies relacionades

A més, les absències gairebé sempre són tan importants com les presències. I en la campanya de Sirera n’hi ha hagut de destacades. Ni més ni menys que la del president del partit a Catalunya. Va sorprendre que no estigués en la presentació de la candidatura que es va celebrar a mitjans d’abril, però ho ha fet encara més que hagi tingut un paper més aviat testimonial: va acudir al tret de sortida, al míting central i va presentar l’alcaldable popular al Nueva Economía Fórum, però va optar per Reus per al tancament de la campanya, no va ser a Barcelona durant la nit electoral i tampoc dilluns va comparèixer en la valoració dels resultats, que va comandar el mateix Sirera, acompanyat de la direcció del partit a la província de Barcelona, amb Manu Reyes i Josep Tutusaus.

Segons fonts pròximes al dirigent, Fernández ha hagut d’atendre «assumptes personals» aquests dos últims dies i no ha pogut desplaçar-se a la capital catalana, tot i que durant la jornada electoral sí que va estar amb membres del partit a la demarcació de Tarragona. Les mateixes fonts asseguren que Sirera és el candidat amb qui més ha estat durant tota la campanya, defensen que en unes municipals cal trepitjar com més poblacions millor i ho desvinculen totalment de les disputes entre famílies del partit.