Rufián confirma, Colau dubta i Giró es postula: Catalunya es prepara per a les eleccions generals

Si una cosa va aprendre ERC el 2019 és que no es pot precipitar, ni donar per segur res en la nit electoral. Cal temps perquè els resultats s’assentin. Ernest Maragall continua amb el seu ventall d’opcions, les que li dona el fet de ser quarta força, intacta, i se’n vanta. Però el revés electoral és difícil de digerir per al president Pere Aragonès, que encadena dues derrotes davant Salvador Illa, cap de l’oposició.

És difícil que Esquerra es fiqui en operacions aritmètiques, ja que dubtosament en sortirà guanyant, amb els seus cinc escons a Barcelona. Per contra, pot acabar afavorint una alcaldia del PSC a les portes de les generals. Quan, precisament, de les poquíssimes bones notícies per a ERC és, precisament, que Collboni no acompanyarà l’artilleria d’Illa al Parlament amb la seva al costat mar de la plaça de Sant Jaume.

Però el problema, ara, és un altre. ¿N’hi haurà prou amb 10 setmanes, fins al 23 de juliol, per fer-se perdonar els acords amb la Moncloa, per part d’un sector de l’electorat independentista? ¿Hi ha temps de conjuminar una unitat, ni que sigui de cartró pedra, amb Junts? «No hi ha temps per lamentar-nos ni llepar-nos les ferides. ¡Hem de posar-nos les piles de seguida!», apunta una font de la direcció davant el ritme sincopat que ha introduït Sánchez. Gabriel Rufián tornarà a ser la seva aposta per al 23 de juliol, després d’haver arrencat tan sols un regidor més a Santa Coloma de Gramenet.

El PSC buscarà en les generals el triplet i creu tenir totes les condicions per aconseguir-ho després de guanyar tant les catalanes del 2021 com aquestes municipals. Salvador Illa sent la responsabilitat d’exercir de locomotora d’un PSOE que ha punxat en feus com el valencià i l’andalús i que s’encomana a la musculatura dels socialistes catalans en aquest ‘all in’ de Sánchez per intentar salvar la Moncloa. El líder del PSC ha guanyat punts per consolidar-se com el principal baró del president i veu en els comicis del 23 de juliol una partida més per erosionar un Govern de Pere Aragonès lesionat pels mals resultats electorals. Això sí, els socialistes catalans hauran de decidir qui serà el seu cap de llista i ja han posat fil a l’agulla per resoldre ben aviat aquesta carpeta. Ho faran sense primàries per falta de temps i el nom de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, que ja va exercir aquest rol el 2019 guanya punts davant el del ministre de Cultura, Miquel Iceta; i el de la ministra de Transport, Raquel Sánchez.

Míriam Nogueras. Aquest és el cap visible de Junts al Congrés i ella serà, llevat de sorpresa, la candidata del partit a les eleccions generals, i així ho ha beneït ja en un tuit l’expresident Carles Puigdemont en una maniobra que semblava anticipar la notícia de la tarda en el partit: l’exconseller Jaume Giró, cap visible del sector moderat, ha anunciat a l’executiva del partit que es presentarà a les eleccions primàries per encapçalar la candidatura a les generals.

Però Nogueras és la preferida sens dubte no només per Puigdemont sinó també pel secretari general, Jordi Turull. Amb ella, els debats interns sobre l’estratègia a seguir no tindran gaire sentit, perquè Nogueras ha demostrat que el seu estil és clar: combat dialèctic amb el PSOE, equiparant-lo al PP, i ni un gram de pactisme al Congrés, per marcar distàncies amb ERC.

De fet, la gestió de Nogueras a Madrid s’ha caracteritzat clarament per un estil agressiu. Ha carregat constantment contra els exsocis al Govern per haver negociat amb el Govern i avalat mesures com els pressupostos generals de l’Estat o lleis de pes com la llei d’habitatge, a què Junts també ha votat en contra amb arguments com que envaeix competències de la Generalitat.

Per la seva banda, Giró està decidit a explotar la tesi interna dels moderats segons la qual la victòria de Xavier Trias a Barcelona és la demostració que el partit ha de canviar el rumb cap al pragmatisme i evitar l’unilateralisme. La seva decisió de presentar-se a les primàries ha causat sorpresa i en la direcció es comenta que no és una decisió útil a les portes d’una altra campanya electoral en què Junts també s’hi juga molt.

Els Comuns no estan per tirar coets després del resultat en aquestes municipals. No només no han guanyat a Barcelona i corren un alt risc de quedar fora de la governabilitat de la capital, sinó que els resultats a la resta de ciutats no reflecteixen millores significatives malgrat que aquesta vegada van aconseguir minimitzar la fragmentació amb Podem i la dispersió de marques. No obstant, i si el desenllaç a Barcelona apunta a una alcaldia de Xavier Trias, poden jugar la carta de la figura d’ Ada Colau com a candidata per contribuir a un bon resultat de Yolanda Díaz en les generals. «Les podem guanyar, tenim la millor candidata a presidenta i fem molt bé les campanyes electorals», han respost des de Catalunya a Comú després de conèixer l’avanç electoral. Els Comuns van guanyar en dues ocasions les generals del 2015 i 2016 amb Xavier Domènech com a cap de llista i el 2019 van quedar a tercera posició i en quarta en la repetició electoral amb set regidors i Jaume Asens com a candidat.

El PP ha sortit reforçat de les urnes. Amb Ciutadans desactivat, malgrat l’entrada amb força de Vox en molts municipis, el partit creu que ha començat «l’inici de la recuperació» a Catalunya. Van triplicar regidors a tot el territori català, van duplicar a Barcelona, van arrasar a Badalona i van firmar uns bons resultats a Lleida i Tarragona. No obstant, l’avanç electoral no permetrà que hi hagi cap tipus de renovació interna abans dels comicis i, de moment, el congrés per elegir nou líder continuarà ajornat.

Fonts de la direcció a Catalunya, asseguren que les llistes les confeccionarà directament Alberto Nuñez Feijóo i posen en dubte que repeteixi Cayetana Álvarez de Toledo per Barcelona.

Notícies relacionades

Meritxell Batet guanya punts per tornar a ser la candidata del PSC a les eleccions generals

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Els populars esperen treure millors resultats que fa quatre anys quan van obtenir dos diputats, empatant amb Vox i Cs. El partit taronja té ara molt males perspectives, després d’aconseguir només 36.710 vots a tot Catalunya –un 1,22%. A hores d’ara, fonts del partit ni tan sols confirmen encara que es presentin. Vox, en canvi, té bones cartes després d’haver quadruplicat els vots, malgrat presentar el mateix programa electoral en tots els municipis.

Qui també va treure dos escons en les passades eleccions va ser la CUP, que es presentava per primera vegada per obtenir representació al Congrés. No ho van fer en les d’abril del 2019, quan només es va presentar Poble Lliure sota la coalició de Front Republicà, però sí que van fer el pas com a CUP en la repetició de novembre amb Mireia Vehí i Albert Botran al capdavant. De moment, els anticapitalistes mantenen silenci sobre com afronten l’avanç electoral, tot i que les municipals donen mals auguris a la formació. No han aconseguit el seu principal objectiu, tornar a entrar a Barcelona i a Lleida, però a més han perdut Tarragona, on formaven part del govern municipal. El seu únic consol és Girona, on Lluc Salellas –que es va presentar sota la marca Guanyem– podria optar a l’alcaldia si hi ha un pacte per desbancar el guanyador, el PSC.