Cita amb les urnes el 28M

Mapa | Els barris de Barcelona on se la juga Xavier Trias en les eleccions municipals

  • La regulació dels lloguers reobre la discussió interna de Junts sobre vivenda pública

  • Les quatre condicions de Trias per ser candidat de nou

Mapa | Els barris de Barcelona on se la juga Xavier Trias en les eleccions municipals
3
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

Quatre són els districtes clau a Barcelona per a l’espai convergent o postconvergent si vol aconseguir la victòria com el 2011: Sarrià-Sant Gervasi, les Corts, Gràcia i Eixample. Allà és on Trias no només ha de vèncer sinó fer-ho folgadament per compensar el resultat més modest que sempre ha aconseguit aquest espai polític en districtes com ara Nou Barris. Els estrategs de Junts (ara sota el paraigua de Trias per Barcelona) ho saben i hi estan treballant, tot i que formalment l’ambició és alta i aspiren a guanyar a 9 dels 10 districtes de la capital.

En aquest sentit, el candidat ha sabut envoltar-se de l’aparell clàssic del partit, i alguns com Francina Vila a les Corts, que ocupa el lloc número 11 en la llista de l’alcaldable. Vila és la portaveu adjunta del grup municipal. És una veterana de Junts que coneix fil per randa el seu districte i la ciutat. Altres com Jordi Martí i Neus Munté ajudaran l’exalcalde a recuperar pistonada en aquests barris on la composició socioeconòmica és més favorable al discurs postconvergent.

Els números

Els números canten. Quan Trias va aconseguir l’alcaldia amb 15 regidors, una cosa històrica, ho va fer amb resultats espectaculars als quatre districtes clau. N’hi ha prou amb una xifra per entendre-ho: gairebé la meitat de tots els vots a Sarrià-Sant Gervasi se’n van anar a la papereta de CiU que encapçalava el llavors exconseller. Aquell any, per entendre la qüestió dels contrastos, a Nou Barris Trias va quedar en tercera posició amb poc més del 15% dels vots.

L’evolució dels districtes afins a CiU o ara a Junts per Catalunya corre en paral·lel a la sort que ha acabat tenint el partit, sigui amb Trias o amb Artadi al capdavant. El 2007 les xifres del candidat van ser notables, però no n’hi va haver prou. Va aconseguir més del 30% a Gràcia, les Corts i l’Eixample, i el 42% a Sarrià-Sant Gervasi, mentre que a Nou Barris es va quedar en el 13,7%.

El contrast amb Artadi

En canvi, en anys no favorables als interessos postconvergents es nota de seguida com la força es perd d’entrada en aquests quatre districtes. Elsa Artadi, que va aconseguir un dels pitjors resultats per a aquest espai (5 regidors, la meitat dels de Trias en la convocatòria anterior), es va quedar en xifres per sota del 15% a Gràcia, l’Eixample i les Corts. I només a Sant Gervasi va aconseguir un 17%, però va quedar en segona posició per darrere de la candidatura de Manuel Valls amb Ciutadans. És més, ERC va estar a punt d’arrabassar a Artadi la segona posició. Una candidata que va fracassar estrepitosament a Nou Barris, on va ser sisena per darrere fins i tot del PP. En aquest districte de classe treballadora, a Artadi la van votar 3.118 persones.

Notícies relacionades

El mateix li va passar a Trias després de la seva victòria. Va ser un descens no agressiu però si notable, i a cadascun dels quatre districtes va perdre uns sis punts percentuals, aproximadament. I per seguir amb la comparació anterior, a Nou Barris també va caure a la cinquena posició per sota del 10% dels vots. Colau va aconseguir la victòria.

A peu de carrer

Per tot això, aquesta vegada Trias ha donat una consigna clara: treballarà molt directament sobre els assumptes clau que poden interessar al seu electorat més fidel: un canvi en les prioritats de la mobilitat, una política de vivenda allunyada de les esquerres i missatges clarament favorables a l’empresariat, al turisme i a l’«ordre» pel que fa a la seguretat ciutadana. Trias compta que l’anticolauisme de sectors afins al PP o a Ciutadans, que li van girar l’esquena en les eleccions del 2015 –quan Colau es va imposar– puguin tornar a veure’l a ell com el vot útil precisament per vèncer la candidata dels Comuns.