Enquesta eleccions Barcelona: els indecisos del PSC i ERC desfaran el triple empat entre Collboni, Trias i Colau

Barcelona continua buscant alcalde o alcaldessa a menys d’una setmana per a les eleccions municipals més disputades de la història. L’última enquesta abans de l’obsolet silenci demoscòpic que imposa la llei electoral manté amb un interrogant el futur polític de la ciutat, que quedarà en mans d’una borsa d’indecisos no menys històrica. Així, 3 de cada 10 barcelonins segueixen sense tenir clar qui votaran diumenge vinent, i cap on s’inclini la balança dependrà que es desfaci el triple empat que, en ple esprint final, mantenen Jaume Collboni, Xavier Trias i Ada Colau.

Qualsevol d’aquests tres alcaldables pot guanyar el 28M, segons l’enquesta del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO elaborada a partir de 755 entrevistes entre dijous i dissabte d’aquesta setmana passada, just quan s’arribava a l’equador d’una campanya marcada de moment per debats com la vivenda, les okupacions, la seguretat i la incertesa sobre els futurs pactes postelectorals.

En aquest context, Collboni consigna un mínim avantatge de tot just 6 dècimes sobre Trias i d’1,9 punts sobre Colau, però tots tres es mouen al voltant dels 11 regidors. El PSC guanyaria les eleccions amb el 21,9% dels vots i 11-12 regidors (avui en té 8), mentre que Junts obtindria el 21,3% dels sufragis i 10-11 regidors (ara en té 5). El tercer competidor, Barcelona en Comú, es quedaria amb el 20% de les paperetes i també 10-11 regidors (avui en té 10). S’ha despenjat de la carrera Ernest Maragall, que amb el 13% dels vots aconseguiria 6-7 regidors (ara en té 10). ERC passaria de vèncer a les urnes el 2019 a la quarta plaça. La forquilla que separa les tres primeres forces s’ha reduït de 4 a 2 punts des de l’anterior sondeig del GESOP, al gener.

Si d’aquí una setmana es donessin aquests resultats, la complexa governabilitat de Barcelona tindria un protagonista imprescindible: el PSC. En cas de ser el vencedor, Collboni veuria aplanat el camí cap a l’alcaldia perquè difícilment es podria forjar una aliança alternativa que sumés els 21 regidors necessaris per desbancar-lo pel veto explícit entre Trias i Colau.

I si guanyés Junts, els vots socialistes serien determinants per aconseguir aquesta majoria absoluta a l’ajuntament, ja fos de la mà de Trias o de Colau. Collboni podria ser alcalde fins i tot quedant segon si accepta un acord amb el tercer per destronar el primer. De fet, aquests resultats minvarien la capacitat d’influència d’ERC i el PP de cara a la investidura.

Per desfer el triple empat entraran en joc el 27,8% d’indecisos que reflecteix l’enquesta (uns 320.000 barcelonins), percentatge amb un repartiment que no és homogeni entre els quatre partits. El PSC i ERC encara compten amb un 30% de votants (al voltant de 45.000 en cada cas) que no els garanteixen el seu suport, mentre que en els electorats de Barcelona en Comú i Junts la indefinició se situa al voltant del 22%. La primera conclusió d’aquesta diferència és que Colau i Trias tenen més mobilitzats els seus seguidors, per la qual cosa si Collboni no aconsegueix despertar els seus, el seu lleuger avantatge actual podria fer un tomb a favor dels seus rivals.

El vent que sí que bufa a favor del PSC és el que prové de la diàspora de Ciutadans. Els socialistes ja han atret el 12% de qui va votar Colau el 2019 i el 14% de qui ho va fer per Manuel Valls, però encara poden pescar en el calador més disputat de tot el tauler, el 42% de votants de Cs que estan indecisos (uns 42.000). Collboni és la primera destinació dels antics electors del partit taronja, tot i que molt a prop se situen Vox (13%) i Junts (11%).

Trias no només consigna la principal fidelitat de vot (65%) de tots els candidats, sinó que absorbeix tant el 14% dels votants d’ultradreta com 2 de cada 10 votants d’ERC, la fuga més important de tot el tauler i que explica la caiguda de Maragall. De fet, els alcaldables de Junts i ERC retrocedeixen respecte al sondeig del GESOP del gener passat, quan l’exalcalde de CiU encara gaudia de l’efecte a favor que havia produït la seva tornada a la política i començava a erosionar les opcions del candidat republicà. Des d’aleshores, Trias ha perdut 7 dècimes i Maragall s’ha deixat 2,8 punts.

Per contra, Colau i Collboni han millorat les seves expectatives en els últims quatre mesos: 1,2 punts ha guanyat l’aspirant del PSC i 2,2 punts l’actual alcaldessa, que compensa la fuga de vots cap als socialistes atraient 1 de cada 10 electors de la CUP. Colau encapçala la intenció directa de vot (el vot sense ‘cuina’), 3,5 punts per davant de Collboni i Trias, una diferència que s’ha triplicat des del gener.

Davant un escenari tan extremadament igualat, la participació serà, juntament amb els indecisos, l’altra dada clau de diumenge vinent. El GESOP calcula que la mobilització a les urnes rondarà el 58% del cens, cosa que representaria una caiguda de 8 punts respecte al 66% que van votar el 2019. En aquest sentit, 3 de cada 4 enquestats (76%) asseguren que aniran a votar, 2 punts més que al gener, i també ha pujat lleugerament el percentatge de votants que consideren importants aquestes eleccions (79%). El que sí que ha crescut de manera significativa és la percepció que Colau serà la guanyadora, una cosa que pensen 1 de cada 3 votants (34%), 20 punts més que el gener, quan Collboni liderava aquest rànquing.

Notícies relacionades

Cau la fiscal del cas del nòvio d’Ayuso

ERC reivindica el lideratge davant la «decadència» de Junts i PSC

El desenllaç de la diàspora de votants de Manuel Valls també resoldrà la batalla que mantenen el PP, Ciutadans, Valents i Vox per ocupar un lloc al consistori. Aquesta fragmentació frenarà probablement l’ascens dels populars de Daniel Sirera, que amb el 5,8% dels vots obtindrien 2-3 regidors (ara en tenen 2) i haurien de compartir espai amb l’extrema dreta.

Vox, amb el 5% de les paperetes, es troba en el tall de la barrera electoral que els donaria accés per primera vegada al consistori, amb 2 regidors. En canvi, quedarien fora la CUP, Valents i Cs. Els anticapitalistes es queden a 8 dècimes del llindar, mentre que el partit taronja podria no arribar ni al 2% i s’enfonsaria de la quarta a la novena posició. Vox té una alta fidelitat de vot (64%), pocs indecisos (15%) i compensa la fuga cap a Junts (14%) amb els suports que li treu a Cs (13%) i el PP (11%). Els populars són, després de Cs, el partit amb més indecisos (34%).