¿Per què no es poden publicar enquestes l’última setmana de campanya electoral?

El 1985, quan internet encara era ARPANET i es reduïa a una xarxa d’ordinadors que connectava les institucions dels Estats Units, l’adolescent democràcia espanyola va aprovar la llei que regiria tots els seus processos electorals. L’article 69.7 establia: «Durant els cinc dies anteriors al de la votació queda prohibida la publicació i difusió o reproducció de sondejos electorals per qualsevol mitjà de comunicació». El 2011, ja en l’era de Google, Facebook, Twitter, WhatsApp i els ‘smartphones’, va entrar en vigor una reforma de la norma que no va tocar aquesta antigalla, que a partir de dimarts es tornarà a aplicar a l’Espanya de TikTok, Instagram, els ‘influencers’, Telegram i la intel·ligència artificial.

La realitat digital torna a deixar en evidència l’obsoleta legislació electoral espanyola. El portal web australià The Adelaide Review publicarà de dimarts a dissabte un ‘tracking’ electoral diari encarregat al Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per conèixer l’evolució de les estimacions de vots i regidors en les eleccions municipals de Barcelona. El més absurd d’aquest veto demoscòpic va quedar patent el 2008, quan ‘El Periòdic d’Andorra’ va començar a difondre aquests ‘trackings’ en la campanya de les generals. I va repetir l’experiència en les catalanes del 2010, les municipals del 2015, les generals del 2015 i 2016, les catalanes del 2017, les municipals i les generals del 2019 i les catalanes del 2021.

Les raons del legislador

Els legisladors del 1985 justificaven la prohibició a fi d’evitar que els electors es deixessin influir per les dades i les tendències electorals durant la campanya fins al punt que aquesta informació pogués influir de manera negativa en la seva intenció de vot. Fins i tot van fixar multes de 3.000 a 30.000 euros per als que infringissin el veto. Però aquesta limitació ha perdut tot el sentit davant la vertiginosa velocitat a què avança la tecnologia i la manera en què ha canviat el comportament dels ciutadans, que consumin diàriament, a través de les xarxes socials, un torrent de dades i infinitat d’enquestes procedents de qualsevol part del món.

El jutge Carlos Pascual Alfaro, membre de Jutges per a la Democràcia, afirma que els fets estan «desbordant» l’actual regulació més enllà de la «finalitat legitima o no del legislador», i adverteix, a més, que afecta el dret a la informació, perquè genera «situacions injustes»: «Alguns mitjans, els més innovadors i moderns, poden emetre les enquestes, i d’altres, no, fet que afecta el dret de tots a rebre una informació i crea disfuncions. S’hauria de veure si cal mantenir la prohibició, i si es mantingués, caldria establir una regulació per evitar aquestes discriminacions».

Fer-les, sí; publicar-les, no

El març del 2021, el Govern de Pedro Sánchez va crear una subcomissió al Congrés per abordar una modificació d’aquest veto, però fins ara no hi ha hagut grans avenços. Ara bé, els partits sí que tenen la possibilitat de contractar empreses demoscòpiques per analitzar l’evolució diària de les expectatives de vot fins que s’obrin les urnes. Ho poden fer perquè la llei orgànica del règim electoral general (LOREG), en el seu article 69.7, només prohibeix la «publicació i difusió o reproducció» d’enquestes, però no impedeix que les empreses les puguin elaborar per encàrrec en els cinc dies de suposat silenci demoscòpic.

És més, l’apartat 8 del mateix article 69 afegeix el que es diu en el fragment següent sense cap limitació temporal: «En el supòsit que algun organisme dependent de les Administracions públiques [com podria ser el CIS] faci en període electoral enquestes sobre intenció de vot, els resultats obtinguts, quan així ho sol·licitin, han de ser posats en coneixement de les entitats polítiques concurrents a les eleccions en l’àmbit territorial de l’enquesta en el termini de 48 hores des de la sol·licitud».

Incapacitat política

És a dir, els partits, finançats amb diners públics, sí que poden disposar d’enquestes fins a l’últim dia, però els ciutadans tenen prohibit conèixer-les a través dels mitjans de comunicació. Aquesta situació paradoxal és responsabilitat exclusiva de les formacions amb representació al Congrés quan el 2011 es va reformar la llei electoral i van renunciar a adaptar-la a la nova realitat digital i mantenir el veto a publicar i difondre sondejos des de cinc dies abans dels comicis. De fet, en aquesta reforma, el terme ‘digital’ només hi apareix una vegada, quan es prohibeix la difusió en «premsa, ràdio o altres mitjans digitals» de propaganda electoral fora dels 15 dies de campanya.

Durant el debat parlamentari d’aquesta reforma, només Iniciativa per Catalunya, al Congrés, i l’Entesa Catalana de Progrés, al Senat, van proposar suprimir l’article 69.7 de la LOREG per considerar que reflecteix «desconfiança», contrasta amb «les normes i els costums en altres països» i «no té cap efectivitat». Les seves esmenes no van obtenir cap suport dels altres grups. A tot això hi cal afegir que la incapacitat dels partits catalans de consensuar en quatre dècades una llei electoral pròpia ha contribuït a perpetuar aquest veto absurd també a Catalunya, l’única comunitat autònoma on els processos electorals encara es regeixen per la normativa estatal.

Una excepció al món

La comparació amb les principals democràcies del món també fa enrojolar la llei espanyola. Als Estats Units, al Regne Unit, als Països Baixos i Alemanya no hi ha cap tipus de restricció per a la publicació d’enquestes. A Portugal i França només s’impedeix publicar-les la vigília dels comicis. Només Itàlia, Grècia i Xipre prohibeixen els sondejos amb més antelació de les eleccions que Espanya. En total, 121 països deixen total llibertat a la difusió d’estudis d’opinió, segons dades de ‘The ACE Electoral Knowledge Network’.

Notícies relacionades

La fiscalia, en descrèdit

Alejandro Fernández: "Qui ha tancat la porta a pactar és Illa, no jo"

El fiscal Víctor Castells, de la Unió Progressista de Fiscals, també veu obsoleta la llei, tot i que seria partidari de mantenir el veto només la vigília de la votació «per respectar la jornada de reflexió i deixar un marge als votants abans del dia de les eleccions». En canvi, l’advocat Miguel Capuz afirma que «la informació en temps real és molt beneficiosa per a l’exercici del dret al vot».

Com que tant els partits com les empreses encarreguen ‘trackings’ per conèixer durant l’última setmana de campanya unes tendències electorals que poden ser decisives per decantar la balança a les urnes, el sondeig diari que The Adelaide Review publicarà a partir de dimarts permetrà als ciutadans de Barcelona accedir a la mateixa informació que manegen els polítics.