La fiscalia arxiva la denúncia de les víctimes pels 44 candidats amb passat etarra

La Fiscalia de l’Audiència Nacional ha arxivat les diligències d’investigació obertes arran de la denúncia de l’Asociación Dignidad y Justicia (DyJ) perquè s’investiguessin les 44 persones condemnades per la seva pertinença a ETA que havien sigut incloses en les llistes electorals d’EH Bildu. Una vegada revisats els fulls historicopenals dels 44 candidats condemnats per la seva relació amb ETA, apunta que no són aplicables a cap d’ells els supòsits d’inelegibilitat que preveu la llei de règim electoral general.

En el decret d’incoació i arxivament s’adverteix al denunciant que competeix a les juntes electorals corresponents el control de la legalitat de les candidatures presentades per partits polítics, federacions, coalicions i agrupacions que pretenguin presentar-se a les eleccions. 

El document donat a conèixer aquest dimecres, de quatre pàgines, afegeix que els fets denunciats tampoc tenen transcendència penal o constitueixen un il·lícit d’aquesta naturalesa». «Per tant, en vista dels antecedents penals de les persones ressenyades, es considera que els fets denunciats no resulten penalment típics», afegeix.

La denúncia va ser presentada el passat dia 12 per l’associació de víctimes, que sol·licitava concretament que el ministeri públic investigués si les 44 persones condemnades per la seva pertinença a ETA que havien sigut incloses inicialment en les llistes electorals d’EH Bildu han complert la seva pena d’inhabilitació i que, en cas contrari, fossin anul·lades les seves candidatures.

Aquest dimarts es va anunciar per part de la formació la retirada dels candidats. Atès que les candidatures ja han sigut proclamades, les llistes no es poden modificar, si bé els afectats asseguren que renunciaran als seus càrrecs si surten elegits.

En la denúncia, l’associació presidida pel diputat del PP a l’Assemblea de Madrid Daniel Portero, sol·licitava expressament que els fiscals de l’Audiència Nacional procedissin a la «pràctica de totes les diligències que fossin necessàries i amb la màxima diligència», tenint en compte que els comicis se celebraran el 28 de maig.

Segons la norma electoral apuntada pels denunciants, són inelegibles els condemnats per sentència, tot i que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, terrorisme, contra l’Administració pública o contra les institucions de l’Estat quan hagin sigut objecte de penes per inhabilitació. En el cas d’aquestes persones, totes han complert ja les seves condemnes, de manera que no entren en aquest supòsit.

Ampliació de la denúncia

Després de conèixer la renúncia dels candidats, segons reflecteix el decret, l’associació de víctimes va ampliar la denúncia per assenyalar a la fiscalia que l’anunci dels candidats que no prendrien possessió en cas de ser elegits no necessàriament havia de desvirtuar el manifestat en la primera denúncia, i va insistir en la necessitat de l’anàlisi de cada un.

Notícies relacionades

La sentència ‘mutant’ del procés

Puigdemont reapareix a les portes del principi d’acord ERC-PSC

Després d’això, la fiscalia va obrir diligències, va comprovar els documents oportuns i, finalment, les ha arxivat «per no ser els fets denunciats constitutius de cap infracció penal».

En la seva denúncia inicial, l’associació de víctimes també apuntava que amb l’elecció d’aquestes persones per a les candidatures de Bildu, ja que en el passat havien sigut condemnades per delictes de sang, s’estava produint un incompliment de la llei de partits polítics a l’incloure la formació política EH Bildu en les seves llistes «persones condemnades per terrorisme, fet que donaria lloc a la seva il·legalització». La fiscalia no dona resposta a aquest plantejament en el document que arxiva les actuacions.