Liti contra l’Alzheimer

Harvard va deixar bocabadada bona part de la comunitat científica a l’agost, quan va publicar a Nature les claus de com ha aconseguit revertir l’Alzheimer en ratolins. Per fer-ho, els investigadors han utilitzat una via fins ara desconeguda en aquesta malaltia: el liti, un metall que té molts usos. En el nostre cos regula el funcionament de les neurones, i la universitat nord-americana ha descobert que podria ser una de les causes –o dels efectes– de la malaltia degenerativa més prevalent arreu del món.

En concret, han descobert que la falta de liti està relacionada amb el deteriorament cognitiu i han anat més enllà: han subministrat a ratolins una teràpia a base de liti que ha frenat l’avanç de les seves lesions i fins i tot algun dels efectes que provoca l’envelliment en el cervell. Per tant, el liti podria ser clau en el desenvolupament de l’Alzheimer i potser, fins i tot, podria erigir-se en una possible cura: una mena de sant greal davant una malaltia que afecta uns 55 milions de persones al món, a qui provoca una pèrdua de memòria irreversible i, en els casos més greus, els impedeix portar una vida normal.

Un descobriment tan important, segons la comunitat científica, provocarà un boom d’investigacions destinades a replicar el descobriment, provar-lo en humans i buscar si també és clau en altres demències i malalties degeneratives, i testar-lo com a possible via per prevenir l’envelliment. De fet, ja està sorgint una mena de febre del liti en la medicina similar a la que s’ha produït per trobar aquest metall essencial per emmagatzemar energia en les bateries dels vehicles elèctrics, ordinadors i mòbils.

La recerca de fonts d’energia alternativa als combustibles fòssils ha disparat una carrera per aquest element –que es troba sobretot en jaciments a Sud-amèrica– similar a la que al segle XIX va despertar la febre per l’or.

L’ús del liti en medicina no és nou. Existeixen registres del seu ús terapèutic des del segle II i en forma de fàrmac va ser el primer tractament contra una malaltia psiquiàtrica. El doctor John Cade va demostrar el 1949 que les sals de liti són eficaces contra el trastorn bipolar, i en l’actualitat també s’utilitzen en trastorns depressius, maníacs i esquizofrènics. Per tant, les investigacions sobre l’Alzheimer no partiran de zero. Ja se sap que els suplements a base de liti s’absorbeixen bé per via oral, però també que és important controlar la dosi de manera adequada, ja que prendre’n en excés té efectes greus: pot provocar símptomes digestius, neurològics o una fallida renal aguda.

Optimisme

Notícies relacionades

Catalunya vol repartir l’amiant en diversos abocadors controlats

Un residu que es porta a eliminar embolicat en plàstic i sense manipular

Per tant, encara queda un llarg camí per recórrer i potser anys per saber si el liti és un factor desencadenant de l’Alzheimer, si pot utilitzar-se com a teràpia i si té utilitat en altres malalties o davant l’envelliment. L’optimisme, no obstant, impera en la comunitat científica. "La investigació de Harvard és un pas de gegant per obrir noves línies d’investigació, perquè demostra que el liti és una substància crítica en Alzheimer, cosa que obre portes a trobar-ne la cura, tot i que es trigui anys a aconseguir-ho", va apuntar Diego Redolar, neurocientífic i professor de la UOC.

Segons la seva opinió, el treball nord-americà és clau perquè suggereix que en persones amb Alzheimer hi ha una proteïna que segresta la biodisposició de liti, que està relacionat amb l’aparició de les característiques plaques beta-amiloides –que destrueixen les neurones– i altres efectes relacionats amb el deteriorament cognitiu. A més, el treball demostra el mecanisme d’acció i desenvolupa la teràpia que en reverteix els símptomes.