ERC, Junts i el PSC encarrilen l’acord per acotar les sancions per la sequera

Gairebé irònic és que, just quan han començat a caure les primeres quatre gotes de pluja, els principals partits s’hagin posat a sargir l’estrip de la cimera sobre la sequera, en què van ser incapaços de segellar un acord, principalment pel règim sancionador als ajuntaments que incompleixen amb les restriccions d’aigua. Que el pacte està almenys encarrilat ho demostra la votació d’aquest dimarts al Parlament en què ERC, Junts i el PSC, han aprovat que es tramiti per lectura única –per la via ràpida– una proposta impulsada pels postconvergents que els tres grups fa una setmana que negocien i que, com tota discussió a la Cambra catalana, no es lliura dels tentacles de la campanya electoral de les municipals. Una proposta que, en vista de la similitud de les esmenes d’uns i altres al text de Junts sobre les sancions, està molt encarrilada, tret que els nervis preelectorals frustrin aquest marc d’acord.

Un pacte basat a mantenir el gruix del decret del Govern sobre la sequera, sense tocar les sancions en casos flagrants en què els ajuntaments no facilitin les seves dades sobre cabal d’aigua o no disposin d’un pla de sequera (el decret parla de casos d’«intencionalitat» o de «reincidència»), però no quan es tracti de volums de consum excessiu. En aquest cas, segons indiquen les esmenes del PSC i ERC, els consistoris no seran multats i disposaran d’un mes per acollir-se a les ajudes de 50 milions d’euros que habilitarà el Govern per millorar les seves instal·lacions.

Així doncs, el nus ja no està en una data de moratòria de les amonestacions –la proposta inicial de Junts era fins a l’1 de juliol–, sinó aquell mes, que serà el període transitori que es concedeix als municipis per determinar si hi ha o no passivitat davant les fugues per part d’un consistori.

El pacte, molt a prop

En tot cas, les tres parts es mostren convençudes que l’acord final és a prop. Fonts d’ERC parlen de «context d’acord». «Estem intercanviant propostes», asseguren altres actors implicats. Junts manté la batuta –se sap protagonista– i no dona res per tancat, cosa que li permet continuar carregant per la gestió «nefasta» de la conselleria d’Agricultura, en paraules de Jordi Turull a TV-3.

I és que el discurs electoral emergeix en cada intervenció sobre la gestió de l’aigua i tampoc ha pogut defugir el debat parlamentari. La intenció de Junts amb aquesta proposta és clara: erigir-se en la frontissa que ha fet possible l’entesa que no va prosperar fa un mes i renyar els seus exsocis. «Hem pres la iniciativa davant la incapacitat del Govern d’arribar a un consens», ha argumentat el diputat de Junts Salvador Vergés, que ha tret pit d’haver liderat el que pot ser un «punt d’inflexió davant la paràlisi» de l’executiu de Pere Aragonès i «trencar el seu esperit sancionador i centrifugador» cap als ajuntaments.

De fet, la proposició de Junts ha abocat el Govern a negociar davant el risc que els postconvergents acabessin pactant amb el PSC una moratòria fins al setembre i unes mesures que suposessin, a la pràctica, un decret alternatiu al vigent aprovat per l’oposició. Els socialistes, que asseguren que només s’han reunit una vegada amb ERC per parlar del tema, continuen negociant amb Junts les esmenes. Els socialistes han agraït al grup d’Albert Batet el que entenen que és una «oportunitat» i des del faristol han carregat contra la «desorientació» que atribueixen al Govern en la gestió de la sequera.

Marge per sancionar

Tal com s’ha avançat a primera hora de la tarda, l’esmena presentada ja pel PSC, idèntica a la d’ERC, va en la línia que, una vegada les administracions presentin un pla d’ajuts econòmics per portar a terme millores en la gestió de l’aigua, els ajuntaments disposin d’un mes per presentar els seus projectes. Només en cas que els governs locals no presentin iniciatives i mostrin inacció s’iniciarà el procés sancionador. El PSC també proposa una sèrie de mesures urgents per valor de 50 milions al costat d’altres d’estructurals, i que es clarifiqui quinaadministració o organisme pot executar el desplegament d’aquests 50 milions.

Els republicans, que continuen pagant la seva minoria al Parlament, han aplicat la lògica d’intentar minimitzar danys davant l’actuació concursal del PSC i Junts sobre aquesta matèria, després del fiasco de la cimera. ERC afirma que l’important és l’acord i que la proposta de Junts és només la punta de l’iceberg de les mesures a aplicar. La fórmula que s’explora entenen que permetria tant mantenir el règim sancionador vigent com posar el focus en les ajudes als consistoris. Així ho ha confirmat el diputat Eugeni Villalbí, que ha negat que la voluntat del Govern fos en cap cas «sancionadora», sinó «dissuasiva» per «garantir el compliment» de les restriccions. El parlamentari també ha negat que l’executiu hagi sigut passiu davant la sequera, com li retreu l’oposició, i ha assegurat que s’han posat en marxa «totes les instal·lacions» de les quals disposa la Generalitat –des de dessalinitzadores fins a plantes de potabilitzadores– per «aprofitar cada gota».

No obstant, per a Comuns i la CUP la votació que s’ha produït aquest dimarts i la que es produirà dijous certifica una «pinça» entre Junts i el PSC a què el Govern és incapaç de fer front. El grup de Jéssica Albiach, per boca del diputat Lucas Ferro, ha arribat a acusar ajuntaments governats per socialistes i postconvergents de posar el focus en les multes perquè «els seus alcaldets i alcaldetes» s’estan saltant les restriccions per «regar parcs» abans de les eleccions municipals. L’expressió ha enervat el grup de Junts, que han reclamat que retiri les seves paraules. Per part de la CUP, el diputat Dani Cornellà ha acusat ERC, el PSC i Junts d’apostar per un model de «desenvolupisme» i ha avisat que les desalinizadores «no arreglen el país».

«Déu proveirà»

Notícies relacionades

Illa reclama responsabilitats a Aragonès per la sequera

El Govern i l’oposició negocien que les ajudes als ajuntaments convisquin amb les multes per la sequera

Després del debat sobre la tramitació per la via ràpida de la proposta de Junts, la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, ha mantingut un debat amb Junts en relació amb la gestió dels regadius. Salvador Vergés, de Junts, ha apressat el Govern a accelerar mesures i ha advertit que el canal d’Urgell és l’últim penden de modernitzar de tot l’Estat.

La consellera ha assegurat que el Govern ha aprovat mesures des de fa més d’un any amb què s’han aconseguit 180 hectòmetres cúbics addicionals d’aigua i ha dirigit les crítiques a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, a la qual ha demanat que «faci un pas a un costat» si no pot prendre decisions. Jordà ha assegurat que els representants de l’Estat van respondre «Déu proveirà» a la preocupació de la Generalitat sobre la sequera, mesos enrere. «Està molt bé si Déu proveeix o la Moreneta, però d’això no podem viure», ha conclòs.