Llei de famílies
Podem negocia amb el PSOE que el permís parental de 8 setmanes sigui retribuït

La legislatura ja està la recta final. Només queden vuit mesos per a les eleccions generals, amb campanya autonòmica i local i vacances d’estiu pel mig, i l’Executiu està donant l’última empenta legislativa. Sobre la taula hi ha la llei de famílies, l’única norma estrella que li queda a Unides Podem per aprovar, i tot apunta que es farà en els pròxims mesos. Però el text no està tancat del tot. Els morats continuen negociant amb el PSOE perquè el permís parental de vuit setmanes que recull la norma sigui retribuït. Almenys parcialment, asseguren fonts del Ministeri de Drets Socials.
La norma, que emana del departament dirigit per la secretària general de Podem, Ione Belarra, recull la creació d’un nou permís parental de vuit setmanes per cuidar-se dels fills fins que aquest compleixi vuit anys. En canvi, no estableix que aquesta baixa sigui remunerada. El Consell d’Estat, al seu informe preceptiu, assenyala que d’aquesta manera no es compleix la directiva de la Unió Europea 2019/1158 relativa a la conciliació de la vida familiar.
Els morats s’han aferrat a aquest dictamen per reprendre una negociació que ja van perdre al si del Govern de coalició. Fonts del Ministeri de Drets Socials assenyalen que estan «pressionant» els seus socis socialistes per modificar aquest aspecte de la norma i que la baixa de vuit setmanes sigui remunerada, almenys «parcialment» o «durant algunes setmanes». La negociació es podria allargar els pròxims dies, ja que el termini per registrar esmenes està previst que acabi dijous vinent. Tot i així, després continuarien tenint eines parlamentàries per retocar la norma.
La legislació comunitària
Des del 2021, la baixa per maternitat i paternitat es va igualar en 16 setmanes de prestació. Sis d’aquelles setmanes són obligatòriament posteriors al part, ininterrompudes i a jornada completa. Les 10 restants es poden disfrutar per períodes setmanals, tot d’una tirada o interrompudament, dins dels 12 mesos següents al part. Pel que fa a això, Espanya compleix àmpliament la normativa europea. Sobretot en el cas dels homes, ja que la legislació comunitària només estableix que tenen «dret a un permís de paternitat de deu dies feiners».
No obstant, en la directiva europea del 2019 s’inclou també el permís parental. Al seu article 5.1 s’estableix que els Estats membre garantiran «que cada treballador tingui el dret individual a disfrutar d’un permís parental de quatre mesos que s’ha de disfrutar abans que el fill compleixi com a màxim vuit anys». Més endavant, a l’article 8.3, es detalla que, respecte a aquest permís, «l’Estat membre o els interlocutors socials definiran l’esmentada remuneració o prestació econòmica i ho faran de manera que es faciliti el que els dos progenitors puguin disfrutar del permís parental».
Les diferències a Espanya
El Consell d’Estat, al seu informe, fa notar que «existeixen dos aspectes de la regulació [espanyola] en els quals no hi ha una plena coincidència amb el que estableix la directiva europea». D’una banda, la durada, de quatre setmanes menys que la regla europea; de l’altra, la remuneració. Sobre aquest punt en concret detallen que s’han produït moltes al·legacions al considerar que «un permís no retribuït no afavoreix la conciliació de la mateixa manera que ho fa un permís vinculat a la percepció d’una prestació econòmica».
Notícies relacionadesA més, remarquen que l’incompliment no resulta tan flagrant en el cas dels homes, ja que Espanya supera en molt el mínim de 10 dies de permís de paternitat retribuït establert a Europa. Amb la legislació espanyola vigent, com que les vuit setmanes de la llei de famílies no són retribuïdes, les dones poden tenir 132 dies de baixa amb prestació, mentre que amb la directiva europea es vol arribar als 158 dies.
Amb aquest informe a la mà, emès a mitjans de març, els morats han vist la «possibilitat de pressionar» el PSOE i fa setmanes que negocien. No obstant, el termini s’escurça cada vegada més, ja que s’acaba el procés d’esmenes i la intenció dels dos grups és que la llei estigui aprovada al més aviat possible. Tot i que ara no arribessin a un acord, la directiva europea, i així ho recorda el Consell d’Estat, marca el 2 d’agost del 2024 com a data límit per posar en vigor aquest apartat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Un incendi al Baix Ebre crema 570 hectàrees, el 90% als Ports
- El mapa territorial Enquesta CIS: El PSOE assetja cinc governs autonòmics del PP en l’equador de la legislatura
- Osona Una ‘moto espia’ dels Mossos capta per la C-25 un conductor sense cinturó, parlant pel mòbil i bevent
- Xarxes Molts turistes confonen Mallorca amb França i creuen que l'alemany és l'idioma oficial, segons una enquesta de carrer a Palma
- FUTBOL El Reial Madrid demana ajornar el seu partit de lliga contra l’Osasuna al 29 d’octubre
- Cas Koldo El jutge investiga contractes «manipulats» de Pardo de Vera després que l’UCO trobés a casa seva documents sobre el ‘pelotazo’ de les mascaretes
- Junta de portaveus El Parlament ajorna per segona vegada que Illa comparegui per la corrupció en el PSOE
- Salut i benestar José Abellán, cardiòleg: "Crec que ens estem equivocant en donar-li massa importància a l'exercici de força"
- Accions legals Tovalloletes humides: la gran plaga ecològica que surt de les llars
- A Barcelona Els Mossos abaten un home que va matar el seu germà d'un tret i es va atrinxerar a Calldetenes