¿Per què la llei de claredat canadenca no fa honor al seu nom?

L’aposta del primer secretari del PSC, Miquel Iceta, per la llei de claredat canadenca per desbloquejar la relació entre Catalunya i Espanya, en cas de fracassar la reforma constitucional, ha aixecat polèmica. La tornada a la via del referèndum ha reobert la ferida entre el PSOE i el PSC i també ha generat divisió en el si del partit, com es va plasmar en l’última reunió del consell nacional. En el comitè federal del PSOE, Javier Fernández, baró socialista asturià, va arribar fins i tot a exigir al PSC que triés entre el referèndum o el PSOE. El que potser desconeix Fernández, i molta gent, és que aquella llei de claredat va ser més un element per desactivar referèndums que no pas per incentivar-ne.

 

   El Canadà va aprovar el 2000 aquella norma en resposta a les aspiracions independentistes del Quebec, que havia celebrat dues consultes sobre la independència, el 1980 i 1995. La llei plantejava que la Cambra dels comuns (l’equivalent del Congrés espanyol) seria la que decidiria què és una pregunta clara i què és una majoria clara (50%, 60%, 70% o el que considerés). Els nacionalistes quebequesos no van reconèixer la legitimitat d’aquesta norma i l’Assemblea Nacional del Quebec va respondre amb la seva pròpia llei, que no acceptava la cotilla de cap altre parlament i plantejava que per ser independent només caldria aconseguir el 50% dels sufragis. La realitat és que, des d’aleshores, no s’han tornat a celebrar consultes.

Pregunta i majoria 

Notícies relacionades

La consulta a Catalunya reobre la ferida entre el PSOE i el PSC

Miquel Iceta: "A fora no sé si s'entén l'angoixa de Catalunya"

«La llei de claredat diu que un referèndum sobre la secessió ha de tenir pregunta molt clara, majoria molt clara i, si s’opta per la secessió, hi ha d’haver una negociació que no necessàriament acaba en independència –explicava Miquel Iceta en una entrevista a EL PERIÓDICO–. Es critica que aquesta llei no és clara i és veritat, perquè defensa una majoria clara però no diu quina, una pregunta clara i no diu quina». La ponència política del PSC ho planteja com a pla b per si falla la reforma constitucional, cosa que ho converteix en un avís al PSOE perquè aposti per una Carta Magna prou atractiva per dissuadir part dels catalans que volen marxar d’Espanya.

Seguint el plantejament del PSC, adaptar la llei a Catalunya implicaria que, després d’un pronunciament d’una majoria reforçada del Parlament, les Corts haurien de recollir aquesta petició i demanar al Govern la convocatòria d’una consulta, amb una pregunta clara. En cas de victòria de la secessió, per fer-la efectiva seria necessària la reforma de la Constitució.