Debat polític

Mazón en les ulleres de Sánchez

Carlos Mazón en el funeral de Estado por las victimas de la DANA / Germán Caballero

Pedro Sánchez n’ha tingut prou amb unes precioses ulleres retro per convertir el que el Partit Popular pensava que era una emboscada d’una comissió en una nova palanca per enfortir-se. Una vegada més, quan semblava transitar per l’abisme, el president surt indemne d’un altre acorralament, aquesta vegada amb unes lents a l’estil Clark Kent, suggerint que, encara que ens aparegui amb vestit i ulleres, sempre es pot escapar a l’estil Superman de les envestides de la dreta rabiosa. En la comunicació de Sánchez no hi ha res que passi per casualitat. El president és avui una fabulosa maquinària mediàtica, que sembla inspirar-se en l’aikido, una art marcial en què s’utilitza la força de l’oponent per defensar-se amb més vigor. Com més ataca el PP, sense criteri ni cap intel·ligència, més fort se sent Sánchez. Tant és així que la comissió que suposadament havia d’assestar el cop de gràcia al Govern ha servit per deixar encara més en evidència la incapacitat proverbial d’Alberto Núñez Feijóo per construir una oposició mínimament decent. Perquè, en realitat, el problema del PP no té només a veure amb la seva infantil i estèril estratègia d’anar cridant "Vagi-se’n, senyor Sánchez" cada dia, des de ja fa més de dos anys. El seu autèntic drama és que no té cap credibilitat moral: el partit de la Gürtel, campió en les olimpíades de la corrupció, no té cap autoritat per parlar de sobres en diner negre o per exigir a ningú comportaments ètics.

Aquesta setmana, el parany a Sánchez va arribar l’endemà mateix que el PP protagonitzés un dels dies més ignominiosos de la democràcia espanyola. En el solemne funeral d’Estat de les víctimes de la dana, Feijóo no va poder evitar que el president sàtrapa, que encara no sabem què va fer durant dues hores mentre morien ofegades més de 200 persones, tingués el desvergonyiment de presentar-se davant dels familiars afectats sense que li caigués la cara de vergonya. Perquè mentre el PP ens continua turmentant amb la dona, el germà i els prostíbuls de Sánchez, és incapaç d’explicar-nos com és que aquest parrac polític anomenat Carlos Mazón encara segueix en el càrrec, humiliant amb la seva sola presència la dignitat de les víctimes i de les institucions. L’últim que hem sabut d’aquest saltimbanqui és que la tarda de la tragèdia va cancel·lar dues trucades desesperades de la seva consellera Pradas, a les 19.10 i les 19.36, quan la seva súbdita mirava de comunicar-s’hi per enviar l’alerta que tantes vides hauria pogut estalviar. I és que, de mica en mica, la insubornable i valenta jutge de la dana aconsegueix que l’aigua de la veritat vagi arribant al coll de Mazón. No hi ha res de més devastador per al PP que la cascada imparable de fets que es van descobrint d’aquell fatal 29 d’octubre del 2024, perquè el desposseeixen de tot poder moral. Aquesta setmana les ulleres de Sánchez, tretes de la màniga com un as comunicatiu, han servit de mirall per reflectir la vilesa dels que tenia al davant.

Temes:

Intel Govern Pedro Sánchez

Inicia sessió 0 Comentaris