El Govern espanyol defensa que el diàleg amb Catalunya «no té marxa enrere»

Malgrat el rebuig de l’Acord de Claredat que enarbora el president Pere Aragonès i que la taula entre governs ha entrat en una letargia indefinida motivada per l’any electoral, la Moncloa manté que el diàleg amb Catalunya «no té marxa enrere». Així ho ha explicitat la portaveu de l’executiu espanyol, Isabel Rodríguez, durant la presa de possessió de Carlos Prieto com a nou delegat del Govern a Catalunya, un esdeveniment que els socialistes han aprofitat de nou per treure pit per l’«estreta col·laboració» que mantenen amb la Generalitat i que, segons el seu parer, ha sigut clau per deixar enrere els convulsos anys del procés i recuperar la «normalitat».

Que tant el PSC com el PSOE hagin rebutjat explícitament la proposta de referèndum d’ERC i que fins i tot el cap de l’oposició, Salvador Illa, hagi deixat en l’aire la seva participació en la cimera que convocarà el president després de les eleccions municipals per abordar el conflicte territorial, no significa que els socialistes donin per enterrada l’etapa de col·laboració amb la Generalitat. Al contrari. La seva intenció és donar continuïtat a una estratègia que presumeixen que ha servit per desactivar el vigor independentista.

Aquest ha sigut el fil conductor en l’acte que ha servit perquè, oficialment, Prieto hagi agafat el relleu a Maria Eugènia Gay, ara número dos de la candidatura de Jaume Collboni a Barcelona. De fet, el nou delegat –que fins ara era el subdelegat a la institució– és també el cap de campanya de l’alcaldable del PSC a la capital i assumeix el càrrec en un moment que els socialistes s’encarreguen de recordar, dia sí i un altre també, que no té a veure res l’actual clima de «concòrdia» amb l’escenari polític que s’afrontava a Catalunya l’any 2017.

Rodríguez ha reclamat que l’objectiu és que Catalunya «no perdi cap oportunitat» i que això passa per «unir esforços per dedicar-se a l’important». No ha esmentat explícitament el dret a l’autodeterminació que reivindica el Govern, però sí que ha posat èmfasi en el fet que és moment de «gestionar les adversitats» que castiguen la ciutadania, un repte davant el qual ha situat Catalunya com a «peça fonamental».

Mà «sempre estesa»

Recollint aquest guant, Prieto ha assumit la nova responsabilitat amb el compromís de mantenir una «actitud constructiva i dialogant» per fer front a aquests «problemes complexos» i fer-ho de bracet amb la resta d’institucions. «Celebro el camí del diàleg permanent, de la cooperació, un camí que ens condueix a la normalitat, la cordialitat i l’entesa», ha afirmat el nou delegat, que ha afegit, en clara referència a la Generalitat, que la seva mà estarà «sempre estesa» per parlar.

Durant el discurs de la seva presa de possessió, Prieto ha reivindicat els seus orígens com a fill de «família treballadora i humil», d’avis i pares que al seu dia van emigrar i van arribar en ‘el Gallego’ a Catalunya buscant un «futur més amable». «Semblava una quimera que un net o fill seu pogués ser delegat del Govern. Els meus orígens m’acompanyen com una bandera que porto amb orgull», ha destacat, a més de reivindicar Catalunya com a «terra plural i diversa» on coexisteixen diferents identitats.

Home de partit

Notícies relacionades

Carlos Prieto serà el nou delegat del Govern a Catalunya en substitució de Maria Eugènia Gay

El PSC i ERC proposen Josep Tomàs Salas per dirigir l’Oficina Antifrau de Catalunya

A diferència de Gay, que va ser fitxada com a independent per substituir Teresa Cunillera a principis de l’any passat i que va passar de presidir el Col·legi de l’Advocacia a assumir per primera vegada una responsabilitat política, Prieto és un home de partit. Llicenciat en Pedagogia i amb plaça de funcionari en la Diputació de Barcelona, no només forma part de la cúpula capitanejada per Salvador Illa, en què s’encarrega de la secretaria d’acció electoral, sinó que, a més, és el secretari d’organització del PSC de Barcelona.

El delegat afronta la responsabilitat conscient que en tot just vuit mesos la legislatura arribarà a la fi i, per tant, amb el dubte de si tindrà o no continuïtat, un futur que dependrà del resultat en les eleccions generals i, també, de si, en el cas que Pedro Sánchez segueixi al capdavant de la Moncloa, renova la confiança en ell.