El Govern rendeix homenatge a la lleialtat republicana del general de la Guàrdia Civil Antonio Escobar

El 8 de febrer de 1940, Antonio Escobar va ser afusellat per ordre del règim franquista a la fossa del castell de Montjuïc per un pilot de la Guàrdia Civil, el mateix cos en el qual va ser ascendit a general i des del qual es va mantenir fidel a la Segona República durant el cop d’Estat de 1936. Va ser jutjat per rebel·lió per haver combatut, paradoxalment, un alçament militar. Vuitanta-tres anys després, un piquet d’honor de l’institut armat li ha rendit homenatge davant el nínxol 8.179 del cementiri, on també va ser executat i enterrat l’expresident de la Generalitat Lluís Companys, a qui Escobar va mantenir lleialtat posant-se al seu servei amb la proclama: «A les seves ordres, senyor president».

Es tracta del primer acte d’homenatge d’Estat amb caràcter unipersonal que rendeix el Govern central a un guàrdia civil que es va mantenir lleial al Govern republicà. Una reparació derivada de la llei de memòria democràtica que culminarà quan el pròxim Consell de Ministres li torni oficialment el rang de general de brigada, un ascens que la dictadura no va reconèixer perquè va ser atorgat per l’Administració republicana. En la declaració que s’ha entregat a la família, s’explicita la «persecució i violència patides per raons polítiques, ideològiques o de consciència» durant la guerra i la dictadura, així com la seva condició de víctima.

La seva història, la d’un militar catòlic i conservador i, malgrat això, fidel a la República, és un reflex de les paradoxes que es van viure durant la Guerra Civil. De fet, abans de morir se li va concedir dirigir el pilot del seu propi afusellament i, després, aquest mateix pilot va retre honors al seu cadàver. Un dels seus fills, el petit, era falangista i va morir en la batalla de Belchite. L’altre va ser oficial del cos i es va mantenir fidel a la República i la seva filla era monja. Escobar va patir ferides tant del bàndol franquista, per la seva lleialtat republicana, com per part d’anarquistes i comunistes el 1937.

El delegat del Govern central a Catalunya, Carlos Prieto, ha definit Escobar com un «heroi de la democràcia», una figura militar «clau en la defensa de la legalitat republicana» i un home «recte, just i honest» que, «com la major part dels comandaments de la Guàrdia Civil, es van mantenir fidels a la República i a la democràcia». Ha recordat com fins i tot el general falangista Juan Yagüe li va proposar salvar-se marxant d’Espanya, un oferiment que Escobar va rebutjar. «El seu llegat va establir la bases d’una Guàrdia Civil democràtica i adaptada als seus temps», ha defensat Prieto.

«No es reobren ferides, es contribueix a tancar-les»

En el que ha sigut un dels primers actes públics, el nou delegat a Catalunya ha carregat contra el «règim feixista que va torturar i va assassinar els que es van mantenir ferms davant la bandera de la democràcia». Tant el secretari d’Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez, com la directora general de la Guàrdia Civil, Mercedes González –també acabada d’estrenar en aquesta responsabilitat–, han posat èmfasi en el fet que actes de reparació com el d’Escobar «no reobren ferides», sinó que «contribueixen a tancar-les».

El Govern central és conscient dels escarafalls que provoquen les referències a la República tant en la dreta com en part del cos armat. El coronel Jesús Narciso Núñez, cap de la comandància de la Guàrdia Civil a Cadis i doctor en Història, ha sigut l’encarregat de parlar en nom de la família d’Escobar durant l’homenatge. Ha reivindicat els principis de «veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició» que recull la llei de memòria i ha remarcat que el pilot que va afusellar el general «va complir una injusta sentència» de condemna a la pena de mort.

«No és el moment per relatar silencis forçats, menyspreus espuris i covardes humiliacions, ja que tot això forma part d’un passat que ja està perdonat. Amb el transcurs del temps, la veritat i la memòria s’han anat recuperant i la família va començar a sentir-se acompanyada. Ja no està sola», ha assegurat el coronel. El net d’Escobar, José Luis Escobar, ha relatat que en la seva família mai ningú els va parlar del seu avi, tampoc els seus pares. No es conserva res d’ell a casa seva.

Notícies relacionades

El Govern esprem les vies per convertir la comissaria de Via Laietana en un espai de memòria

Carles Vallejo: «La comissaria de la Via Laietana és el forat negre de la repressió del franquisme»

El coronel Núñez ho ha definit com un exemple del silenci que es va imposar entre les famílies de militars i que espera que a partir d’ara es trenqui amb altres homenatges. El següent, ha apuntat, ha de ser el del general José Aranguren Roldán, que portava el comandament a Catalunya durant l’alçament.

Ningú del Govern

Cap membre del Govern de la Generalitat ha participat en l’homenatge a Escobar. Fonts de la delegació del Govern central expliquen que hi van ser convidats tant el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, com la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, però que han excusat la seva absència. Sí que hi ha assistit com a membre de la mesa del Parlament el diputat socialista Ferran Pedret.