L’OTAN vol millorar la seva resposta el «dia zero» d’un atac rus a un país membre

Els treballs, que ara recorren la fase d’encreuament d’informes mentre evoluciona la guerra d’Ucraïna, desenvolupen un dels mandats de la Cimera de Madrid. Pel secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, es tracta que els aliats «reforcin els seus mecanismes de comando, control i coordinació», diu al seu últim informe anual, publicat a finals de març.

Aquest mes ho verbalitza en forma de pregunta Gordon G. Skip Davis, un dels experts del think tank Atlantic Council, en un informe sobre èxits i deficiències de coordinació dels comandaments aliats: en cas d’una agressió russa contra un país membre similar a la patida per Ucraïna, «¿podria l’OTAN respondre amb la velocitat, l’escala i la coherència necessàries per evitar l’èxit inicial de l’atac?»

O, el que és el mateix, si els comandaments coordinats podrien moure amb l’agilitat necessària –sabent aviat cap a on i contra què i per defensar què– els 300.000 efectius de la Força de Reacció (multiplicada per 8 a la cimera de Madrid) que l’Aliança es planteja desplegar entre el dia 0 i el dia 10 d’un hipotètic conflicte.

Cap dirigent incorre en la imprudència d’assenyalar oficialment candidats a patir aquest atac si es desborda la guerra d’Ucraïna. «Només cal mirar on es desenvolupen actualment missions de dissuasió i vigilància de l’OTAN a Europa», explicava a aquest diari –el mateix 5 d’abril en què s’incorporava Finlàndia al Tractat– una de les fonts militars espanyoles consultades. Feia una clara al·lusió als països del Bàltic.

Per millorar la capacitat de resposta en un «dia 0», els estats majors de l’OTAN treballen en un conglomerat que l’argot militar denomina C4ISR. Són les sigles en anglès de Comandament, Control, Comunicacions, Computadores, Intel·ligència, Vigilància i Reconeixement. O sigui, el ‘sistema nerviós’ de cada exèrcit. L’anomena així Davis en el seu treball, presentat en un esdeveniment especial de l’Atlantic Council el 23 de març.

Resistència civil

Resistència civilI per millorar el C4ISR es fa servir la intel·ligència artificial. L’algoritme combat a Ucraïna. De fet, el més nombrós i silenciós batalló de la guerra és el de les dades.

La invasió d’Ucraïna ha desencadenat una gran presa de notes pels arquitectes d’estructures de comandament de l’OTAN, els alts oficials occidentals. Les fonts militars consultades confirmen aquesta tasca com una línia permanent. Creuen encertada aquesta metàfora del ‘sistema nerviós’ de l’exèrcit, però l’amplien més enllà d’allò estrictament militar: la capacitat de reacció en un dia zero afecta tot el país, la protecció de les seves infraestructures crítiques. Moltes d’aquestes infraestructures no es poden tocar, són digitals, tant com, per exemple, els arxius atacats de l’Hospital Clínic de Barcelona.

A l’OTAN es parla de reforçar la «resiliència cibernètica» de les estructures civils en vista de les lliçons apreses a Ucraïna, on els dies previs a la invasió russa, i també els posteriors al 24-2-22, el país va patir un atac informàtic massiu que va enderrocar les xarxes de la policia i del seu sistema sanitari, entre d’altres.

Però Ucraïna no només ha sigut camp de proves per a aquest tipus d’atac per part de Rússia. L’informe de l’Atlantic Council posa en relleu com d’efectiu va resultar el C4ISR de l’exèrcit ucraïnès, avalat per enginyers militars britànics, en els seus propis atacs a forces russes amb una altra arma basada també en l’acumulació de dades. Es diu GIS ARTA, i és una aplicació en certa manera similar a la de la plataforma Uber. Acumula informació de localitzadors GPS i de diverses fonts obertes que integra un sistema d’assenyalament d’objectius per a l’artilleria. Per als carros de combat, sitges de munició, bateries i llocs de comandament russos –amb els seus generals– ha sigut letal la combinació del GIS ARTA amb els canons i llançacoets utilitzats per Ucraïna.

De com de terriblement efectiva va resultar una combinació de dades obtingudes en tota mena de fonts parla la matança d’un centenar de soldats russos a la passada nit de cap d’any en un edifici de Makíivka (Donetsk) convertit en la seva caserna. Els va detectar l’algoritme artiller quan van utilitzar els seus mòbils per trucar a Rússia a felicitar l’any a les seves famílies.

Es busquen enginyers

És un secret militar si Espanya compta amb un programa similar per dirigir trets en un potencial conflicte. Però no ho és que, arran de l’experiència ucraïnesa, l’OTAN treballa en noves eines informàtiques de localització i recompte d’objectius (també de baixes alienes a terra i a les forces aèries) al seu Centre de Fusió d’Intel·ligència, a la base aèria britànica de Molesworth, la creació de les quals és un altre dels mandats de la cimera de Madrid i el seu relleu no es va apreciar en el seu moment, eclipsat pels aspectes polítics, que cridaven més l’atenció, d’aquella assemblea.

Una part significativa del nou pressupost de Defensa que ha decidit augmentar el govern Sánchez se n’anirà al món informàtic militar, però requerirà també implicació civil. A partir dels acords de la cimera, els aliats han de presentar periòdicament als altres com han millorat la ciberseguretat no només militar, també la defensa de les comunicacions i dades del transport, del sistema sanitari i de la xarxa bancària de cada país. En aquest, són més de 82.000 els incidents que cada any donen feina al Centre Criptològic Nacional, dependent del CNI.

Notícies relacionades

Concepte Estratègic de l’OTAN: El nou full de ruta de l’Aliança, en cinc claus

Cinc (insòlits) dies d’abril

No obstant, «el dia 0 és tan important com el dia -1», recorda amb ironia una de les fonts consultades. Parla de la dissuasió. La capacitat de reacció davant un atac extern no s’haurà de posar a prova si abans s’ha aconseguit fer implantejable aquest atac mitjançant l’eterna barreja de diplomàcia i força militar. Com fixa el Concepte Estratègic de Madrid, «negar a qualsevol adversari potencial qualsevol possibilitat d’agressió».

Diu l’Atlantic Council que per a això a l’OTAN encara li falta molt personal format. Ho tradueix la mateixa última font citada: «En els pròxims anys la Defensa necessitarà molts enginyers, i no sabem d’on els traurem».