¿Com queda l’OTAN després de la incorporació de Finlàndia?

Amb la incorporació oficial de Finlàndia aquest dimarts, el nombre de països aliats s’eleva a 31: Albània, Bèlgica, Bulgària, el Canadà, Croàcia, Txèquia, Dinamarca, Estònia, França, Alemanya, Grècia, Hongria, Islàndia, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Montenegro, Holanda, Macedònia, Noruega, Polònia, Portugal, Romania, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Turquia, el Regne Unit i els Estats Units.

L’adhesió a l’OTAN està oberta a «qualsevol altre estat europeu que estigui en condicions de promoure els principis d’aquest tractat i de contribuir a la seguretat de la zona de l’Atlàntic Nord». Una política de «portes obertes» de la qual aspiren a beneficiar-se més països. Fins ara han anunciat la seva intenció d’integrar-se al club aliat: Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia i Ucraïna.

Igual que Finlàndia, Suècia va presentar la seva sol·licitud d’adhesió el maig de l’any passat i va ser convidada a incorporar-se a l’OTAN un mes després. En el seu cas, no obstant, el veto d’Hongria i Turquia, que considera que el Govern suec recolza militants kurds i no fa prou per combatre el terrorisme kurd, s’ha mantingut i ha impedit que s’hi sumin alhora que els seus veïns finlandesos. 

Notícies relacionades

Cinc claus per entendre per què Turquia accepta Finlàndia a l’OTAN però continua vetant Suècia

Mor Pepe Mujica, expresident de l’Uruguai i símbol de l’esquerra

«Hem de recordar que tots els aliats van acordar convidar-los i tots els aliats han firmat el Protocol d’Adhesió. El que queda a Suècia és la ratificació en dos parlaments. Confio que passarà. Em vaig reunir amb el president [turc Recep Tayyip] Erdogan fa unes setmanes. També vaig parlar amb ell per telèfon recentment. Vam acordar reiniciar el procés –el mecanisme permanent, les reunions de Finlàndia, Suècia i Turquia– per garantir que puguem avançar en la ratificació de Suècia», ha explicat Stoltenberg. L’objectiu dels dirigents aliats és que s’hi pugui incorporar ben aviat, previsiblement abans de la cimera de líders de Vílnius (Lituània) prevista el 10 i 11 de juliol. «No espatlli la cimera de Vílnius», ha reivindicat el ministre d’Exteriors lituà, Gabrielius Landsbergis.

La incorporació del país nòrdic a l’Aliança Atlàntica farà que l’organització augmenti la seva capacitat militar i dupliqui la seva frontera terrestre amb Rússia al sumar 1.300 quilòmetres més de frontera. No obstant, la possibilitat de reforçar aquesta frontera amb el desplegament de tropes aliades, com ja passa a les tres repúbliques bàltiques, Polònia, Romania i Eslovàquia, és una decisió que haurà de prendre l’Executiu de Hèlsinki. «No hi haurà tropes de l’OTAN a Finlàndia sense el consentiment de Finlàndia. Això no s’ha plantejat fins ara en les nostres converses amb Finlàndia», ha assegurat Stoltenberg, i ha al·ludit a la realització habitual d’exercicis militars a països on no tenen una base permanent.