Guàrdies Civils d’Assumptes Interns i tècnics de Patrimoni es reuneixen per peritar les obres a les casernes

La reunió, primera en la trajectòria d’aquesta instrucció judicial, s’ha celebrat aquesta setmana a Madrid previ avís a aquesta direcció general, dependent del Ministeri d’Hisenda. La trobada no ha tingut res d’institucional, i sí d’operatiu: els agents d’Assumptes Interns van acudir a informar sobre el nombre i localització de cases-casernes de la Guàrdia Civil al territori de les 13 comandàncies on s’han realitzat les 193 obres fins ara sota sospita per suposats tripijocs en contractes.

El cas Casernes és la investigació d’aquestes suposades irregularitats, consistents a afavorir concessions sense competència, inflat de preus i pagament d’obres no executades. Per aquest cas estan investigats en causa judicial tres caps de la Guàrdia Civil –el tinent general Pedro Vázquez Jarava i dos tinents coronels–, el constructor canari Ángel Ramón ‘Mon’ Tejera i un treballador autònom, pintor, d’Alacant.

Molta feina

Aquesta reunió ha pretès acotar tot el volum de treball, que no és poc. És «pràcticament 45 vegades el que va ser comunicat al principi», va dir al juny una primera pèrit designada per la Sotsdirecció General de Planificació i Gestió d’Infraestructura del Ministeri de l’Interior, expressant «la impossibilitat» d’incloure’l.

L’agost del 2019, en una primera fase local d’instrucció del cas, l’arquitecta avilesa María Teresa Castillo va peritar per al Jutjat d’Instrucció número 2 d’Àvila les obres, totes polèmiques, realitzades per operaris de ‘Mon’ Tejera en 27 instal·lacions de la Guàrdia Civil en aquesta província.

Però queden per avaluar 166 encàrrecs de repintat, assecatge, reparació de cobertes, demolició i construcció de murs, eliminació d’humitats... un riu de contractes que va fluir entre el 2014 i el 2019 i va propiciar ‘Mon’ Tejera –i en molta menys proporció el seu soci alacantí– una facturació de pròxima als tres milions d’euros.

La reunió d’aquesta setmana suposa el començament del final d’un retard de mesos en una part clau de la investigació del cas. La instrucció es troba alentida a l’espera de disposar de pèrits amb els quals certificar fins a quin punt es quedaven sense fer –però es pagaven– les obres investigades. «En molts casos es necessita ser un expert en maçoneria o pintura per saber-ho», explica un dels guàrdies civils afectats pel cas.

Després que la primera pèrit es veiés desbordada fins i tot abans de començar, el 2 d’octubre del 2022 Assumptes Interns va comunicar al Jutjat d’Instrucció número 3 de Madrid –al qual el d’Àvila ja havia passat el cas– que la Direcció General de Patrimoni de l’Estat podria posar gent «per portar a terme les pericials acordades», ha explicat en un comunicat aquest divendres el Ministeri de l’Interior.

Notícies relacionades

Interior cessa el cap de la Guàrdia Civil a Tenerife per la corrupció en les obres de casernes

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

El 26 de gener, i després de comprovar que no hi havia oposició de la Fiscalia ni de l’Advocacia de l’Estat, el jutjat va requerir la Direcció General de Patrimoni perquè designi pèrits. «Nosaltres sempre hi hem estat disposats, a l’espera del que ens demanin», indiquen a aquest diari des d’aquest departament d’Hisenda.

La pericial també es va veure alentida en el seu moment pel «necessari sigil» que requeria la investigació d’Assumptes Interns, apunten fonts policials pròximes a la investigació del cas. Al principi, el 2019, l’anàlisi s’havia limitat a les obres d’Àvila i així es va mantenir fins que l’assumpte va arribar a Madrid, ampliat arran de la declaració del segon comandament investigat, el tinent coronel Carlos Alonso.