Aragonès, sobre el «companyonatge» PP-jutges: «Catalunya ha sigut banc de proves»

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, considera que els missatges entre el president de l’Audiència Nacional i un ex alt càrrec del Govern del PP són un «companyonatge inacceptable» i ha denunciat que Catalunya ha sigut un «banc de proves» d’aquest tipus de «vulneració» de la divisió de poders. La Cadena SER ha revelat que el president de l’Audiència Nacional, José Ramón Navarro, i l’exsecretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez –en l’etapa de Govern el PP– van intercanviar missatges sobre la investigació de l’operació Kitchen sobre l’espionatge polític a l’extresorer del PP Luis Bárcenas, que estava en secret i en la qual Martínez va ser imputat.

En declaracions als periodistes a Manresa, Aragonès ha afirmat que cal esperar a tenir més detalls «exactes» sobre la informació que van compartir Navarro i Martínez, ja que, segons el seu abast, podrien haver comès un delicte i, per tant, s’hauria d’actuar «sobre aquest fet delictiu».

Pere Aragonès ha indicat així mateix que aquests missatges demostren «una complicitat, un companyonatge, absolutament inacceptable» que «vulnera la divisió de poders». «Això ha passat a Catalunya. El Govern i determinades instàncies han estat compartint una estratègia per atacar institucions del país i Catalunya moltes vegades ha sigut el banc de proves», ha afegit. 

Notícies relacionades

Els Pujol estudien personar-se en la causa de l’operació Catalunya oberta pel cas Rosell

L’oportunitat

Les gravacions donades a conèixer se sumen a la presentació de cinc querelles en relació amb l’operació Catalunya. A les ja conegudes de l’expresident del Barça, Sandro Rosell, i la d’un presumpte cas d’extorsió a Banca Privada d’Andorra, BPA (que va acabar tancant), cal sumar-ne tres més: una per Narciso ‘Chicho’ Ortega, l’excap de la Policia a Barcelona, una altra de la família Sumarroca i una d’anunciada per Pau Molins, advocat de Sandro Rosell, de la qual no es coneix el demandant.

La trama de la batejada com operació Catalunya buscava desprestigiar l’independentisme mitjançant la creació i manipulació de proves i iniciar procediments judicials o extorsionar directament, com en el cas de la BPA, per desprestigiar líders independentistes i el seu entorn, com el Barça.