Jornades a Cardona

Junts activa la seva fundació amb una escola de formació per debatre sobre el seu ideari

Junts activa la seva fundació amb una escola de formació per debatre sobre el seu ideari

DAVID BORRAT / EFE

3
Es llegeix en minuts
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El municipi de Cardona acollirà aquest cap de setmana les primeres jornades de la nova fundació de Junts, Fundem la República. Sota el títol ‘Campus Junts 2025: Nació i progrés, la represa independentista, l’organització ha previst diverses conferències i taules rodones en les quals es debatrà sobre diferents de les qüestions que sobrevolen l’ideari de la formació: immigració, fiscalitat, llengua catalana o el procés independentista. El propòsit, expliquen des de la fundació, és crear un espai de reflexió ideològica allunyat de la urgència del dia a dia.

Els postconvergents van decidir crear el seu propi ‘think tank’ –altres partits com el PSC i ERC fa anys que el tenen– durant la celebració del seu últim congrés l’octubre del 2024. No obstant, la posada en marxa de l’espai ha sigut més lenta de l’esperat, ja que ha hagut de passar un any per aconseguir encaixar la fundació ja existent de Demòcrates –partit ara integrat dins de la formació de Carles Puigdemont– i els postconvergents, i buscar una fórmula que Laura Borràs pogués entrar en l’organisme. L’expresidenta del partit i del Parlament volia presidir la fundació, però la seva inhabilitació ho impedeix, per la qual cosa finalment s’ha quedat amb la direcció acadèmica.

Borràs serà present en l’obertura de les jornades, en les quals també participaran altres membres de Junts com el seu president, Carles Puigdemont, el secretari general, Jordi Turull o el president del Parlament, Josep Rull. Ells seran els encarregats dels discursos institucionals d’obertura i clausura, mentre que altres membres destacats del partit, com Albert Batet, Mònica Sales o Josep Rius, moderaran les taules rodones de les jornades. També està prevista una conferència d’Antoni Castellà, vicepresident de Junts i de la Fundació sobre «la revolució del coneixement».

Però a més, l’objectiu d’aquesta escola de pensament és obrir-se a entorns més enllà del mateix partit. Per això s’ha convidat professors universitaris i catedràtics com Guillem López Casasnovas o Salvador Cardús. També a l’expresidenta de la Cambra de Comerç Mònica Roca, al president de la Fundació Horitzons 2050 , Antoni Gelonch, al de Plataforma per la Llengua , Òscar Escuder, o l’exconsellera de Cultura de les Balears Fanny Tur. Així mateix, hi intervindrà el director del Centre d’Estudis Demogràfics, Albert Esteve, o l’escriptora Iolanda Batallé.

Més enllà d’aquestes jornades, aquesta setmana també s’ha inaugurat a Girona l’exposició ‘Som el que parlem. La nostra llengua, el nostre país!’,a càrrec de la fundació. Es tracta d’una mostra itinerant sobre la defensa del català i per denunciar l’«emergència lingüística», que viatjarà per territori de parla catalana, com el sud de França, el País Valencià i les Balears.

Notícies relacionades

Fundem la República va néixer com a fundació el 2016, però llavors només es deia FunDem i estava vinculada a Demòcrates, escissió d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC). No obstant, amb la integració d’aquest partit dins de Junts l’octubre del 2024, es va decidir que la formació liderada per Carles Puigdemont assumís aquesta organització com a pròpia per estalviar tràmits i aprofitar la seva estructura. Malgrat els canvis i de l’entrada de Borràs com a directora acadèmica, la presidència del patronat seguirà en mans de Jordi Matas, la vicepresidència a càrrec de Castellà i la direcció executiva, amb Dani Planàs al capdavant.

Borràs tenia la intenció d’assumir la presidència de la fundació, però l’article 332-3.2 del codi civil català impedeix que sigui patró –condició indispensable per ser president– de cap fundació a Catalunya qui hagi sigut«inhabilitat per exercir càrrecs públics o per administrar béns» o hagi comès «delictes contra el patrimoni o contra l’ordre socioeconòmic o per delictes de falsedat». Aquestes condicions es donaven en el cas de l’expresidenta de Junts, ja que el TSJC la va condemnar a quatre anys i mig de presó i 13 d’inhabilitació pels delictes de prevaricació i falsedat documental per haver manipulat contractes quan era al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).