Un jutjat de Madrid investigarà l’operació Catalunya contra Sandro Rosell

L’operació Catalunya engloba tants capítols com pràctiques com a mínim dubtoses que van poder posar en pràctica les clavegueres policials contra polítics catalans. I cap ha sigut judicialitzat fins ara. L’episodi relatiu a l’expresident del Barça Sandra Rosell serà investigat pel jutge d’Instrucció número 13 de Madrid, Hermenegildo Barrera, que ha admès a tràmit la querella que l’empresari va interposar per la presumpta participació, entre d’altres, de l’excomissari José Manuel Villarejo en la causa per la qual va estar a la presó cautelarment gairebé durant dos anys fins que va arribar el judici i es va determinar que no havia comès cap delicte, segons la interlocutòria a què ha tingut accés EL PERIÓDICO DE CATALUNYA.

El magistrat compta amb l’aval de la Fiscalia de Madrid, que s’ha mostrat a favor de la investigació i de la competència del jutjat d’Instrucció madrileny, malgrat que fins ara la posició del ministeri públic havia sigut contrària a investigar l’operació Catalunya, a l’entendre que els fets presumptament delictius mai van ser judicialitzats i els que ho van ser entraven dins de l’actuació habitual policial. Per això en la sobrada trentena de causes seguides contra Villarejo no figura cap amb aquest nom i la més pròxima, la relativa als registres de l’empresa de detectius Método 3, fos arxivada.

De fet el primer intent de judicialitzar les referències que apareixien de Rosell a l’agenda que seguia Villarejo amb totes les seves converses i activitats va ser rebutjada a l’Audiència Nacional. La querella per delictes d’organització criminal, denúncia falsa, detenció il·legal i falsedat en document oficial per part de funcionari públic es dirigia contra els suposats integrants de la claveguera policial del PP i contra un exmembre de l’FBI a Espanya, que van portar a terme la denominada operació Catalunya, en la qual presumptament van ordir un pla per iniciar una investigació en contra seu.

Després de l’intent fallit a l’Audiència Nacional, on ja s’investiga Villarejo per més d’una trentena d’encàrrecs que va rebre per espiar la competència dels seus clients o el cas Kitchen, relatiu a l’espionatge a l’extresorer del PP Luis Bárcenas, Rosell va acudir als jutjats d’instrucció madrilenys.

La querella recorda que, segons va reconèixer el mateix Villarejo, va ser responsable del que va denominar projecte Barna o operació Catalunya, una investigació parapolicial sense control judicial destinada a treure els draps bruts dels dirigents independentistes catalans; l’exinspector de Policia Antonio Giménez Raso, que hauria cobrat fons reservats per la seva participació en les indagacions, i el que va ser el 2015 afegit de l’FBI en l’Ambaixada dels Estats Units a Madrid Marc L. Varri.

El relat de la querella es basa en la informació publicada per aquesta redacció de les maniobres que van portar a terme els integrants del qualificat per la Fiscalia Anticorrupció com a «clan policial mafiós», liderat per Villarejo, contra el president del club català. També es recolza en diversos fragments sonors gravats per l’excomandament policial, difosos pel diari digital ‘El Món’, que evidencien que l’actual senadora del PP Alicia Sánchez-Camacho va reclamar a l’excomandament policial que investigués Rosell.

No hi és Sánchez-Camacho

Malgrat això, el representant legal de l’empresari català, l’advocat Pau Molins, no inclou «de moment» com a querellada la senadora, que per tant està aforada, tot i que considera que un dels àudios del comissari la «incrimina directament», així que obre la porta al fet que se li atribueixi «àmpliament la condició de querellada». 

La querella afirma, a més, que malgrat que Rosell no exercia el 2012 cap càrrec públic, ni militava tampoc en cap partit polític, alguns dels responsables de les clavegueres el consideraven pròxim a l’independentisme. «Aquesta circumstància, unida a la indubtable rellevància social del FC Barcelona, va posar el querellant en el punt de mira de l’esmentat entramat delictiu», prossegueix el lletrat, que cita el contingut d’un altre àudio per assegurar que Sánchez-Camacho va destacar que la família de Rosell era una de les fundadores del partit Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), juntament amb les famílies Pujol i Sumarroca, i que van ser aquestes persones que l’haurien «col·locat» al capdavant de l’entitat esportiva blaugrana.

Manos Limpias

L’advocat cita també altres persones, al·ludides en les informacions publicades per EL PERIÓDICO, que també haurien participat en la investigació parapolicial contra Rosell, com per exemple els responsables del pseudosindicat Manos Limpias, els directius del qual van interposar una querella contra l’expresident del Barça pel fitxatge del jugador brasiler Neymar Jr.

El maig de 2014, sempre segons l’escrit del lletrat Pau Molins, el comissari jubilat va contactar amb l’agent enllaç de l’FBI a Espanya Marc L. Varri, amb qui Villarejo mantenia «una llarga i estreta relació». Es van reunir en diverses ocasions, prossegueix el text, que destaca que en les trobades hi va participar el director adjunt operatiu de la Policia, Eugenio Pino, amb la intenció de sol·licitar ajuda la policia nord-americana per «combatre l’independentisme català».

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

«Segons les referides notícies de premsa, en les esmentades trobades s’hauria acordat activar –o, en tot cas, aprofitar– un suposat requeriment d’informació remès des dels Estats Units a Espanya en relació amb el denominat assumpte ‘Fifagate’, de corrupció al món del futbol, que serviria com a pretext per iniciar una investigació policial per les autoritats espanyoles respecte de Sandro Rosell en relació amb assumptes que no tenien res a veure res l’esmentat escàndol», destaca la querella.

No va anar a declarar

Aquesta investigació procedent dels Estats Units estaria, segons les accions legals, en l’origen de l’oberta a Espanya, que va permetre l’ingrés a presó de Rosell. «Marc L. Varri va intervenir personalment en algunes de les diligències que es van portar a terme de resultes de l’esmentada investigació [...], tot i que, sospitosament, no en les relacionades amb Rosell. De fet, havent sigut formalment citat a declarar com a testimoni en el judici de Rosell, que se celebraria l’any 2019 a la Secció Primera de l’Audiència Nacional, Varri no es va dignar a comparèixer i ni tan sols va justificar la seva absència», prossegueix el lletrat.