El Parlament envia al Congrés la proposta de reforma de la llei d’eutanàsia per escurçar els recursos

La tramitació de la proposició de llei s’ha resolt en temps rècord: en menys d’un mes des que es va admetre a tràmit (el 7 d’abril). Va ser al febrer quan els partits van registrar el text com a resposta al llarg periple judicial que va endarrerir durant 20 mesos l’eutanàsia sol·licitada reiteradament per Noelia Castillo, la jove catalana que la va rebre el mes passat. Les formacions, que van consensuar una proposta comuna, busquen evitar situacions com aquesta, en què el pare de la jove, assessorat per Advocats Cristians, va intentar frenar la petició de la seva filla.

Per evitar que la iniciativa s’allargués en el temps, com sol passar amb les tramitacions legislatives, PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP van sol·licitar elprocediment de lectura única —la via exprés— per aprovar l’enviament del text al Congrés. Fa 15 dies, el ple va avalar aquesta fórmula amb el suport d’Aliança Catalana i el rebuig de PP i Vox. Només dues setmanes després, el Parlament ha donat llum verda definitiva a la proposta, a l’espera de designar els diputats que la defensaran a Madrid.

Els arguments de PP i Vox

"És una anomalia que el dret més important, el dret a viure, sigui el que menys garanties jurídiques tingui", ha declarat Belén Pajares, diputada del PP, per justificar el seu rebuig a la norma, després de considerar un "suïcidi assistit" el cas de Noelia Castillo. Un qualificatiu que també ha emprat la parlamentària de Vox, María Elisa Fuster, que ha acusat els partits de "disfressar" de dret un "abandonament institucional".

"Vostès ja van obrir la porta a l’eliminació de qui pateix en lloc de redoblar els esforços amb suports psicològics o cures pal·liatives dignes", ha afegit la diputada d’extrema dreta. "Fins que es derogui aquesta llei, s’hauria de fer una llista de no objectors, perquè quan vas a un hospital puguis veure qui no està disposat a acabar amb la teva vida", ha etzibat, donant per fet que Vox governarà a Espanya després de les pròximes eleccions generals i que, de la mà del PP, l’abolirà.

"Agilitzar" els recursos judicials

Cap d’aquests arguments no ha convençut la resta de partits, que han explicat cadascun en el seu torn que l’únic propòsit és "agilitzar" els recursos judicials, però mantenint totes les revisions, exàmens mèdics i psicològics i comissions de garanties que hi ha al darrere. "No decidim sobre la mort, sinó sobre com respectem la vida fins al final", ha dit Salvador Vergés, de Junts. "Des de fa anys ja està regulada [l’eutanàsia] perquè abans passava de manera més dolorosa i indigna; podem fer veure que no passava, però passava", ha justificat, per la seva banda, Juli Fernández, d’ERC.

Amb tot, la llei actual —que ara es pretén reformar amb l’impuls del Parlament— obliga a informar el pacient de totes les alternatives, incloses les cures pal·liatives, i estableix un procediment garantista amb diverses avaluacions mèdiques independents. "No discutim aquest dret, que ja està legislat, sinó que sigui real i estigui protegit", ha apuntat l’anticapitalista Pilar Castillejo, que ha demanat centrar el debat en la qüestió de la reforma i no en un dret que ja està reconegut. Sara Jaurrieta, del PSC, ha acusat els partits contraris de voler un "dret a la vida selectiu", ja que no fan servir, ha insinuat, el mateix ímpetu per defensar la vida quan no condemnen les morts en les guerres al món.

Notícies relacionades

Begoña Gómez, esposa de Pedro Sánchez, denunciarà l’agitador Vito Quiles per assetjament en una cafeteria

Xoc entre el PSOE i Sumar sobre què fer després del fracàs del decret d’habitatge al Congrés

"Hi ha una forma de violència institucional que és la crueltat burocràtica i ara el dret a morir amb dignitat està sent segrestat als despatxos judicials per motius ideològics", ha insinuat Núria Lozano, per part dels Comuns, després de recordar que aquest procediment és el més "controlat" de tots els que hi ha ara mateix a Espanya. "Entenc que siguin més de la 'solució final' que de la mort digna", li ha retret Lozano a PP i Vox. Des d’Aliança Catalana, Rosa Maria Soberana ha sortit en defensa de la iniciativa i ha retret al PP i a Vox el que considera un acte d’"irresponsabilitat" per registrar esmenes a la totalitat. El rebuig a l’eutanàsia és una de les principals divergències ideològiques entre Vox i la formació independentista d’extrema dreta, més enllà de l’eix sobiranista.

En mans del Congrés

En el seu moment, la llei d’eutanàsia es va aprovar al Congrés amb l’únic rebuig de PP i Vox, però en un hemicicle diferent de l’actual: va ser el 2021, quan el president de la Generalitat, Salvador Illa, era ministre de Sanitat. Així i tot, amb les majories actuals, la reforma podria prosperar si l’oposició es limita a populars i extrema dreta, tot i que abans haurà de superar el tràmit de la Mesa del Congrés per ser admesa a debat. "Si fóssim un Estat independent, avui això s’aprovaria i demà entraria en vigor, però com que no ho som, ara ha de començar un periple al Congrés", ha sentenciat Vergés, de Junts, una crítica que també ha articulat Fernández, d’ERC.