Sánchez es reuneix amb Zelenski a Kíiv i intervé davant el Parlament ucraïnès

Pedro Sánchez ha arribat aquest dijous a Kíiv. La segona visita del president espanyol al país es produeix en un moment especialment simbòlic: l’aniversari de la invasió russa, que es complirà divendres. «Torno a Kíiv un any després de l’inici de la guerra. Serem al costat d’Ucraïna i de la seva gent fins que la pau torni a Europa», ha publicat Sánchez a Twitter a primera hora del matí.

Poc després, el cap de l’Executiu s’ha traslladat a Butxa, al costat de Kíiv, una de les localitats que exemplifiquen la brutalitat de Vladímir Putin en aquesta guerra. L’abril de l’any passat, Butxa es va convertir en un escenari macabre, amb l’Exèrcit rus executant la població civil.

El viatge de Sánchez es produeix a invitació del seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski («ha volgut que fóssim aquí just a l’any de l’inici de la guerra», expliquen a la Moncloa) i és similar al que han portat a terme en els últims dies altres mandataris internacionals, com el president nord-americà, Joe Biden, i la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. La jornada inclou també una ofrena floral als caiguts en la guerra, una reunió amb Zelenski i una visita el Parlament, on pronunciarà un discurs davant el Plenari.

Vuelvo a Kyiv un año después del inicio de la guerra.

Estaremos al lado de Ucrania y de su gente hasta que la paz regrese a Europa.

Сьогодні повертаюся до Києва.

Ми будемо з Україною та її народом, поки до Європи не повернеться мир. pic.twitter.com/9ekUL9Lmfl

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 23 de febrero de 2023

El precedent

El 21 d’abril, Sánchez ja va visitar Kíiv, des d’on va anunciar el fins aleshores més gran enviament d’armament i equipament militar d’Espanya al país atacat per Rússia. També es va declarar «commogut» per «l’horror i les atrocitats de la guerra de Putin», al visitar la devastada ciutat de Borodianka. 

Aleshores, la guerra acabava de començar. Ara, quan s’està a punt de complir el primer aniversari, no hi ha perspectives que acabi a curt termini. La posició del Govern, malgrat els desmarcatges habituals d’Unides Podem, continua sent la d’ajudar Ucraïna en tots els nivells: amb enviaments de material militar i humanitari, així com a través de la recepció de refugiats i l’ensinistrament de soldats. 

El líder del PSOE, que al juliol assumirà la presidència de la UE, va transmetre fa dues setmanes a Brussel·les a Zelenski el suport d’Espanya al seu pla de pau, que entre altres mesures exigeix la retirada russa d’Ucraïna, cosa que en aquests moments sembla inviable. En qualsevol cas, Sánchez també va argumentar davant el seu homòleg ucraïnès que la iniciativa necessitava més suport internacional. 

El president del Govern espanyol va tornar a desplegar aquesta tesi divendres passat des d’Eslovènia, junt amb el primer ministre d’aquest país, Robert Golob, durant la primera gira per preparar la presidència espanyola de la UE. «S’ha de reivindicar la necessitat que entre tots estenguem el suport de la seva proposta per a la pau. Cal trobar molts més aliats a la proposta de Zelenski. «Aquí ningú volia una guerra tret d’una persona. No es pot ser equidistant entre agressor i agredit. Nosaltres estem amb l’agredit. Volem la pau, però s’ha de definir entorn de les propostes de qui ha sigut agredit. Per això és necessari que entre tots fem partícips la comunitat internacional de la proposta de Zelenski», va dir Sánchez.

Un any de la invasió

Notícies relacionades

Villarejo, imputat pel registre a la seu de Método 3

Pisos i pobresa a l’alça

El viatge de Sánchez es produeix un dia abans de l’aniversari del primer any de guerra a Ucraïna, un conflicte que ha causat una destrucció incalculable, i que ha donat lloc a violacions inacceptables dels drets humans i del dret internacional humanitari. D’acord amb l’ONU, en l’actualitat, gairebé 18 milions de persones, l’equivalent al 40% de la població d’Ucraïna, necessiten ajuda humanitària, i més de 7.000 civils han mort a causa dels enfrontaments. D’aquests, 480 eren nens. El conflicte també ha produït un desplaçament massiu de persones. Entorn de 8 milions de persones han fugit als països veïns i 5,4 milions de persones s’han convertit en desplaçats interns.

La guerra no s’ha aturat tampoc en els últims dies. Segons les autoritats ucraïneses, tan sols en les últimes 24 hores s’han produït entorn de 90 atacs al nord-est i est d’Ucraïna, on les batalles més cruentes continuen lliurant-se a la zona de Bakhmut. Una localitat estratègica ja que la seva caiguda ajudaria les tropes russes a avançar cap a algunes ciutats importants, entre elles Kramatorsk i Sloviansk.