El Suprem nega que el reportatge televisiu sobre l’herència de Franco vulneri l’honor dels seus nets

El Tribunal Suprem (TS) ha rebutjat el recurs que van interposar set nets del dictador Francisco Franco i ha confirmat que el reportatge televisiu «La herencia de los Franco» no atenta contra el seu honor, la seva intimitat o la seva imatge com van denunciar.

La sala civil del Suprem ratifica així en una sentència la que va dictar l’Audiència Provincial de Madrid, al considerar que no s’ha produït cap intromissió en el dret a l’honor dels demandants, ja que la informació difosa està emparada pels drets a la llibertat d’informació i d’expressió.

El reportatge denunciat es va emetre en el programa «En el punto de mira» del 23 de juliol del 2018 sota el títol «La herencia de los Franco», i la família Franco va decidir querellar-se contra el representant legal de Mediaset, el seu director de programació, els directius de l’espai i la pràctica totalitat dels reporters i col·laboradors participants, com Jimmy Giménez Arnau –que va estar casat amb una neta de Franco– i investigadors a qui van entrevistar.

El Suprem explica que el reportatge de televisió es refereix a un assumpte d’interès general, de naturalesa històrica, relatiu al patrimoni de Franco, com a cap de l’Estat espanyol, que se centra en quatre propietats: el Pazo de Meirás, la Casa Cornide de la Corunya, el Palau del Canto del Pico de Torrelodones i la finca de caça de Valdefuentes, a Arroyomolinos (Madrid).

Se centra a abordar la forma en què les esmentades propietats van ingressar en el seu patrimoni i es van integrar a la seva herència, i el destí donat a aquests béns pels seus hereus.

Informació contrastada

Es tracta d’informació contrastada, diu el Suprem, «amb constància de les fonts de les quals es va obtenir», incloent-hi «entrevistes amb experts, familiars de persones afectades, periodistes d’investigació, catedràtics d’història, documentació obtinguda de la Fundació Francisco Franco, recerques històriques, regidors d’ajuntament, notícies de premsa i documents amb extractes de comptes».

Algunes de les esmentades propietats estan a més pendents de processos judicials de restitució de béns al patrimoni públic i de reclamacions acordades pel Parlament de Galícia o l’Ajuntament de Santiago de Compostel·la.

L’existència d’algun error, merament circumstancial, no afecta el requisit de la veracitat de la informació, observa la sala.

També considera evident la notorietat o projecció pública dels demandants, per la seva relació amb l’esmentat patrimoni, i rebutja que el reportatge es refereixi a qüestions pròpies de la vida privada dels demandants, «que és respectada», sinó a aspectes derivats de l’esmentat patrimoni.

Tampoc aprecia vulneració del dret a la intimitat, tenint en compte que es donen a conèixer dades que es troben en registres públics, com la titularitat de determinades propietats, que han sigut objecte d’informació prèvia per la premsa i que constitueixen fets d’interès per derivar del patrimoni hereditari del que va ser cap de l’estat.

Tot això, sense que rellevin fets íntims relatius dels demandants o corresponents a la seva esfera privada o estrictament familiar.

Finalment, la difusió de la imatge dels demandants en actes públics o en programes de televisió per il·lustrar la informació difosa, en el context explicat, tampoc sobrepassa per al Suprem «els límits de la llibertat d’informació ni infringeix el dret a la mateixa imatge».

Notícies relacionades

L’UCO aporta el contracte de Cerdán amb la compra del 45% de Servinabar

Bolaños considera que la petició de Peinado d’imputar-lo "no se sosté"

La sentència de l’Audiència Provincial de Madrid que ara confirma el TS, va ratificar al seu torn la que va dictar el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 43 de Madrid, que malgrat qüestionar que el reportatge era «parcial i esbiaixat», va reconèixer que estava «emparat per la llibertat d’expressió i informació», cosa que va conduir a desestimar la demanda.

L’Audiència va plantejar per la seva banda que el cas «voreja els límits de la intromissió il·legítima en el dret a l’honor», però va concloure que es van fer les suficients comprovacions de la informació per complir el que exigeix la doctrina del Tribunal Constitucional.