Carta oberta a Feijóo: «La prova d’un home d’Estat és la seva capacitat de renovar el CGPJ»

Ha sigut després de reflexionar en veu alta amb magistrats del Tribunal Suprem, presidents de Tribunals Superiors de Justícia, integrants de l’actual CGPJ i jutges que formen part de l’elenc pactat –i frustrat– entre el Govern i el PP per renovar el Poder Judicial en dates recents que em decideixo a escriure-li aquestes línies. I aclareixo que ha sigut una reflexió transversal a l’univers polític.

Perquè som, em deia un d’ells, davant un autèntic drama del qual la societat no sembla que és conscient. La destrossa, la ineficàcia, la ineptitud del sistema judicial ja ho té assumit gran part de la població com un mal endèmic. I això és així, tret de per a pocs iniciats. Ningú sortirà al carrer, reconeixia, per denunciar que la justícia és lenta. Però això no vol dir que no es pateixi: es plora perquè a un li han pres els fills, l’han fet fora de la seva vivenda, l’han acomiadat de manera injusta, no cobra un deute a què té dret perquè la sentència no surt o perquè després no s’executa, això arrossega molts drames personals i familiars. I ningú protesta públicament per tot això. I mereixeria mobilitzar-se tant com ho mereix –molt ben merescut– la defensa del nostre sistema de sanitat pública.

Quan he comentat amb un dels presidents que una sentència en una sala social s’acabava de retardar un mes i vint dies el mateix dia en què s’havia de deliberar i votar i que, bé, en termes relatius no era gaire, em va replicar: «Un mes i vint dies per a una sentència que havia de ser deliberada i votada avui em sembla excessiu. Si tu penses que no és gaire, imagina’t el que pensarà la gent del carrer». D'aquest comentari me’n vaig excusar així: «És l’anestèsia a què et rendeixes».

Assumpte amortitzat

La renovació del CGPJ és un assumpte amortitzat. I no és cert que ja falta molt menys temps. Perquè fins i tot, senyor Nuñez Feijóo, perquè en el cas que el PP guanyés les eleccions generals a finals del 2023 o el gener del 2024, no seria així.

«A veure amb quina cara, per exemple, el PP dirà el gener del 2023 o el febrer del 2024, si és que aconsegueix formar Govern: ‘escolti ara m’interessa renovar el Poder Judicial pel sistema vigent, sense canviar-lo’», assenyala un magistrat de tendència conservadora. «Això seria, com se sol dir en llenguatge quotidià, per posar-los una querella. Miri vostè si ha estat demorant l’assumpte durant cinc anys dient que apostava per un canvi de sistema ja que ara la coherència no el pot conduir a cap altre resultat que impulsar la reforma de la llei orgànica del Poder Judicial –amb ajuda de la majoria absoluta– per tirar-la endavant, modificar el sistema i posar l’elecció dels dotze vocals judicials, establir una llei que sigui pseudoreglamentària perquè si depèn després d’un reglament, i és clar amb l’oposició del principal partit de l’oposició, el PSOE, dient ara no em vinguis amb presses».

La Sala de Govern del Tribunal Suprem ha descrit fa pocs dies la situació de catàstrofe amb un tribunal amb 30% de vacants, és a dir, 19 magistrats de la plantilla legal de 79 (24%) i d’aquí pocs mesos sumaran 24 vacants sobre aquestes 79 places (un 30,37%)

Els magistrats de la Sala de Govern van adoptar aquest acord després de fer seu un informe del director del Gabinet Tècnic del tribunal, sol·licitat pel CGPJ, en què es concreta l’impacte en l’activitat de cada una de les cinc sales del tribunal derivada de la impossibilitat legal d’efectuar nomenaments discrecionals per part del Consell General del Poder Judicial, en aquest cas per cobrir les vacants de l’alt tribunal. A les dues sales més afectades per les vacants, que són la Social i la Contenciosa Administrativa, s’hi dictaran l’any 2023 unes 1.230 sentències menys (570 menys en Contenciosa i 660 a Social), «amb el greu perjudici per al jutjable que suposa això», i amb el greu retard en milers de resolucions que abocarien al col·lapse de les dues sales.

Situació crítica

Tenint en compte la «situació crítica» en què es troben actualment les Sales IV (Social), amb 5 vacants en una plantilla de 13; i III (Contenciosa Administrativa), amb 10 vacants en una plantilla de 33, la Sala de Govern del Tribunal Suprem ha sol·licitat la dotació de 15 places de lletrat del Gabinet Tècnic, 8 per a la Sala III i 7 per a la IV, amb retribució de lletrat coordinador i perquè siguin cobertes preferentment per magistrats. L’informe remarca que el Suprem ha de tenir per previsió legal un president i 79 magistrats, i està sense president titular i amb un total de dinou vacants de magistrats, distribuïdes entre les sales d'aquesta manera: dues vacants a la Sala Primera, deu a la Sala Tercera, cinc a la Sala Quarta i dues a la Sala Cinquena. Això suposa que el Tribunal ha de desenvolupar la seva tasca amb una plantilla inferior en el 24,05% a la que es preveu legalment. I en els pròxims mesos del 2023 tindran lloc cinc vacants més per jubilació (una a la Sala Civil, una a la Sala Penal, una a la Sala Contenciosa, una a la Sala Social i una altra en la Militar), és a dir 24 vacants de 79 places, cosa que fa un percentatge del 30,37% menys. A més, estan vacants (i ocupades en funcions) les places de president i vicepresident del tribunal, i les de presidents de les sales III i IV.

Respecte de les peticions de magistrats per al Gabinet Tècnic, l’informe remarca que recolzarien les sales en les fases de decisió, en què es genera el coll d’ampolla més rellevant, per elaborar sota la supervisió dels ponents els esborranys de sentències d’índole repetitiva o amb jurisprudència estable i consolidada.

Els membres del CGPJ van ser elegits per cinc anys i s’haurien d’haver renovat el desembre del 2018. Ja han entrat, doncs, en el desè any. Això no s’arregla tornant la capacitat de nomenaments a un CGPJ en funcions.

La renovació del Tribunal Constitucional ha costat Déu i ajuda però l’òrgan no està al complet. Segons la Constitució són 12 els magistrats. I ara són 11 membres. El magistrat Alfredo Montoya va dimitir el juliol del 2022, i correspon al Senat substituir-lo. Segons la Constitució, a més, el CGPJ i el Tribunal Suprem han de tenir un president. Ara els dos òrgans tenen en les persones de Rafael Mozo i Francisco Marín Castán presidents en funcions.

Politització de la justícia

Ja fa més d’un mes que el seu partit anunciava que portaria a la Comissió Europea una denúncia contra el Govern de Pedro Sánchez, pel que denominen «politització» de la justícia. Però ha transcendit que precisament vostè, senyor Nuñez Feijóo, ha decidit paralitzar aquesta campanya a pocs mesos que comenci, l’1 de juliol. «Actuarem amb sentit d’Estat» va ser l’explicació al quarter general del PP del madrileny carrer de Génova. Actuem, per tant, amb sentit d’Estat.

Notícies relacionades

La canonada del fiscal en cap Crespo a la línia de flotació del cop, per Ernesto Ekaizer

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

L’escriptor Francis Scott Fitzgerald va escriure: «La prova d’una intel·ligència de primera classe és la capacitat de retenir dues idees oposades al cap alhora i continuar conservant la capacitat de funcionar. Per exemple, un hauria de ser capaç de veure que les coses són irremeiables i, no obstant, estar decidit a fer que siguin d’una altra manera». Vivim, defenso, en un Estat judicial avalat per la judicialització de la política. Vostè pensa, senyor Nuñez Feijóo, que es tracta de la «politització» de la justícia per culpa del seu rival, el PSOE. Les dues idees són legítimes.

Però es tracta de posar aquests conceptes per sobre i contribuir a alleujar la catàstrofe acumulada per la justícia espanyola. Retingui aquesta idea que té al cap sobre les culpes del seu adversari polític, però alhora, senyor Nuñez Feijóo, conservi la capacitat de funcionar en un terreny que tots els ciutadans necessiten. Quina prova més bona d’una intel·ligència de primera classe per acordar ja mateix –perquè això necessitaria una tarda, siguem sincers– la renovació del CGPJ i l’elecció del membre del TC pendent per part del Senat, abans de les eleccions municipals i autonòmiques i posar fi al calvari judicial, que ja és un calvari per a jutges i ciutadans, d’oberta vulneració de la Constitució.