Anàlisi

La canonada del fiscal en cap Crespo a la línia de flotació del cop, per Ernesto Ekaizer

La fiscalia del Constitucional demana que el president i un magistrat de l’alt tribunal dimiteixin abans que la institució prengui qualsevol decisió. La situació obre incerteses legals.

La canonada del fiscal en cap Crespo a la línia de flotació del cop, per Ernesto Ekaizer
4
Es llegeix en minuts
Ernesto Ekaizer
Ernesto Ekaizer

Escritor i periodista.

ver +

Al fiscal en cap del Tribunal Constitucional (TC), Pedro Crespo, el va desconcertar dilluns passat 19, quan els magistrats estaven per votar a favor de les mesures cautelaríssimes, una circumstància: si el recurs d’empara preventiva (novíssima invenció del magistrat Enrique Arnaldo) estava dirigit contra l’aprovació de les disposicions finals al Congrés, ¿com era possible prohibir-li al Senat adoptar-les? Feia falta, en tot cas, un nou recurs d’empara, aquest per al Senat. Però com que encara no era de la seva competència es va dir que hi hauria alguna explicació per treure’n l’entrellat i que ja hi pensaria. En aquest moment, no era part del procediment. El 19 de desembre, després del ple de prohibició, la fiscalia del TC rebia, 10 minuts abans de la mitjanit un correu electrònic amb la part dispositiva d’una interlocutòria que no estava redactada encara, en què donava 10 dies de termini a la fiscalia i altres parts personades per emetre la seva opinió sobre la suspensió de les esmenes. A més, no hi havia interlocutòria amb els seus raonaments jurídics. Quan rebessin la resolució ja veurien què dir.

Però sobre dos quarts de tres de la matinada d’aquest dimecres 21 de desembre, la fiscalia del Tribunal Constitucional ja havia d’opinar: el fiscal en cap, Pedro Crespo, rebia l’escrit del Senat en què s’impugnava l’‘ukase’ (com s’anomenava a la Rússia imperial la proclamació del tsar, el Govern o un dignatari religiós, que en el dret romà era un decret o edicte, i que en aquest cas encara s’estava elaborant) imposat per la majoria de sis conservadors contra cinc progressistes en el ple extraordinari de dilluns passat. A les cinc de la tarda, doncs, Crespo havia de tenir a punt l’informe. Perquè el president del TC, Pedro González-Trevijano, va convocar d’urgència un ple per tractar la impugnació del Senat, que exigia una decisió ja que aquest dijous 22 està citat el ple per aprovar la llei i dins hi ha les dues disposicions prohibides (sobre la renovació parcial del TC i el sistema de votació en el Consell General del Poder Judicial (GGPJ) quan hi ha un bloqueig de més de tres mesos en l’elecció dels dos magistrats del TC, com passa ara.

L’entrellat

L’entrellat que li havia interessat no tenia solució amb l’escrit d’impugnació i el que se sabia de la resolució del dilluns 19. Crespo també havia vist a la premsa que la magistrada progressista del TC María Luisa Balaguer plantejava el mateix que ell rumiava: s’estava, en efecte, prohibint el Senat per unes presumptes lesions a la tasca representativa dels diputats del PP al Congrés.

En el seu informe, Crespo fa una estirada d’orelles gens velada a la manera de gestionar el TC aquest recurs d’empara. «Aboca qualsevol possible al·legació a una irrellevància sense remei per falta sobrevinguda d’objecte, ja que probablement la mateixa formulació de tals al·legacions, i sens dubte, la resolució del tribunal, tindrà un cop tancat el tràmit parlamentari al Senat, i per tant decaigudes sense remei les esmenes a què es refereix el recurs d’empara», assenyalava.

El fet és que el president va convocar per resoldre sobre la impugnació el ple urgent a partir de les set de la tarda de dimecres, abans de la votació de l’endemà al Senat.

Crespo planteja no sense ironia: «No hi ha en la demanda [d’empara] una justificació (aquest ministeri no coneix la que pugui facilitar la interlocutòria pendent de publicació) del possible mecanisme de lesió de l’‘ius in officium’ [facultats d’un càrrec públic] d’un diputat per una actuació posterior del Senat que ja no resulta inclosa ni regida pels actes del govern de la Cambra baixa que s’impugnen; ni com s’incorpora amb la finalitat d’un procés d’empara seguit contra aquesta actuació, un efecte derivat d’un fet consumat previ que no ha arribat a ser impedit per l’actuació cautelar que s’acordi. Aquesta fiscalia entén necessàriament que la queixa de la representació del Senat està ben fonamentada».

Crespo recorda el procés de tramitació de la llei de transitorietat jurídica del setembre del 2017 al Parlament. «Es va descartar l’actuació cautelaríssima en el procediment legislatiu (interlocutòria del TC 146/2017)». El fiscal està més preocupat per la influència d’aquest cas com a precedent per al futur «que per invocar la inexistència de precedents».

Sobre la imparcialitat

Tampoc li falta ni mica d’ironia a l’assenyalar que la recusació, «conforme al suposat article previst en l’article 219.10 de la llei orgànica del poder judicial [interès directe] per resultar objectivament inqüestionable la incidència automàtica que de l’esmentada norma en la situació personal/professional de tots dos, en cas que s’arribés a aprovar, cosa que resultaria òbviament impedida de mantenir-se la mesura cautelar adoptada». Clar i català: si no s’aprova la prohibició de les esmenes/disposicions finals, González-Trevijano i Narváez se’n van a casa amb dos decrets llei del Govern que els cessarà; si la prohibició tira endavant, es queden indefinidament en el càrrec.

Notícies relacionades

«Aquesta circumstància, al marge de qualsevol valoració sobre la disposició psicològica dels afectats, constitueix un factor innegablement condicionant de l’aparença d’imparcialitat que de manera constant i emfàtica ve invocant, com a factor essencial, tant la jurisprudència del Tribunal Suprem com la del Tribunal Constitucional.

És una canonada en tota regla contra la línia de flotació de l’‘estratègia Arnaldo&González-Trevijano’. Però la majoria de 6 a 5 per mantenir el cop formalitzat el dilluns 19 està en mans dels conservadors... i del PP de Feijóo.