El PSOE creu que l’afavoreix distanciar-se de Podem: «S’ha acabat la gresca»

Al llarg de la legislatura, el soroll intern en el Govern ha sigut sempre tan persistent que les diferències s’han convertit en una cosa comuna. El xoc constant s’ha normalitzat fins al punt que en el mateix Executiu es conjectura si la crisi per la modificació de la llei del només sí és sí, és la de més envergadura de la coalició. No hi ha una conclusió definitiva, però sí la sensació, a l’ala socialista, que és una crisi diferent. Que Pedro Sánchez ha dit «prou» a les pretensions de Podem i que aquesta decisió marca tot el 2023.

L’estrena de l’any electoral va ser el que va fer que el president del Govern concentrés al final del 2022 totes les decisions difícils, sobretot la concessió a ERC de l’eliminació de la sedició i el canvi en la malversació. Una vegada superat aquest glop, la Moncloa intenta fugir de nous conflictes. Quedava latent donar una resposta al degoteig de rebaixes de condemnes a delinqüents sexuals que fins i tot els mateixos ministres del PSOE veien impossible per la negativa de Podem a tocar les penes i tornar al Codi Penal anterior, però Sánchez va donar l’ordre d’impulsar la reforma amb o sense els seus socis de Govern.

Després d’una setmana de negociacions, els socialistes van registrar aquest dilluns en solitari la proposició de llei. S’obre ara una segona fase de converses amb Unides Podem i la resta de grups parlamentaris. El bloc socialista del Govern continuarà buscant un acord. Però segons fonts governamentals sense renunciar a canviar la llei i a aconseguir que els delictes que es cometin en el futur siguin penats amb menys anys per la llei del sí és sí. «La gresca s’ha acabat», assenyalen fonts del partit, amb referència que ja no se senten tan condicionats per Podem per garantir la supervivència de l’Executiu.

Al contrari, amb unes eleccions autonòmiques i municipals al maig i unes generals a finals d’any, els socialistes creuen que els convé distanciar-se de Podem. La guerra interna no només s’ha naturalitzat, ara es percep com una fortalesa electoral. Això no significa que el PSOE vulgui donar manxa a l’enfrontament. De fet, no ho està fent. Aquest dimarts, el president, en una intervenció al Congrés davant els seus diputats i senadors va evitar qualsevol crítica a Podem. I el mateix va fer poc després la portaveu de l’Executiu, Isabel Rodríguez. Però sense baixar ni un mil·límetre de l’objectiu de canviar la llei.

«Determinació clara» de Sánchez

Sánchez va ser molt clar. «Farem el que s’ha de fer, el que és de sentit comú, el que és el correcte». La llei «ha tingut efectes indesitjats en la seva aplicació, i em quedo curt», va remarcar. Cal «defensar el gran avenç que suposa la llei i també corregir el problema perquè en el futur no es torni a produir ni una sola rebaixa de condemnes», va dir, en una al·locució en la qual va destacar, a més, que els avenços en igualtat «sempre van portar la firma del PSOE».

Podem rebutja la proposta socialista perquè introdueix una altra vegada qüestions com la violència o la intimidació per agreujar els actes sexuals no consentits i, segons el seu parer, això suposa tornar a la regulació anterior que, afirmen, obliga la dona a provar que es va resistir. Una interpretació que neguen taxativament els socialistes. A la Moncloa defensen la «solvència jurídica» i el «rigor tècnic» de la proposició de llei del PSOE i insisteixen que hi ha una «determinació clara» del president de resoldre aquest problema i fer-ho al més aviat possible. «Donarem seguretat i serenitat».

Els ministres socialistes no rebutgen els vots del PP

Segons apunten alguns ministres socialistes, Podem s’ha instal·lat en un debat «teòric», en al·lusió a si el canvi anul·la el consentiment. «A veure si l’acaben de digerir». Una lectura en la qual coincideix un altre membre del Govern: «Deixarem passar el temps», asseguren amb referència a les pròximes setmanes en què han d’aconseguir suport parlamentari per aprovar la reforma. I fins que es produeixi aquesta votació, que pot dilatar-se fins a un mes, no es tancarà definitivament el debat instal·lat en el Govern.

El PSOE i Unides Podem pugnen ara per atraure als seus postulats als grups que formen la majoria de la investidura, però els socialistes compten amb una salvaguarda per aprovar la seva reforma: el PP. La ministra d’Hisenda i vicesecretària del PSOE, María Jesús Montero, va defensar aquest dimarts que «com més grups recolzin millor», quan se li va preguntar, als passadissos del Senat, per si aprovaran la modificació amb els vots d’aquest partit. «Està obert a tothom», va destacar. Després, a l’hemicicle, la mateixa vicepresidenta primera, Nadia Calviño, es va adreçar al portaveu popular, Javier Maroto, i li va dir que espera «comptar amb el suport del PP» per tirar endavant la reforma.

Com passa amb el PSOE, els passos de Podem amb la crisi del només sí és sí també poden llegir-se en clau electoral. Fonts morades admetien que les negociacions amb el PSOE entorn d’aquesta norma s’han congelat després que els socialistes presentessin la seva proposició de llei. Aquest distanciament, i la contundent negativa del partit a acceptar aquesta proposta, responen tant a una qüestió de fons com d’estratègia. 

De fons, perquè les diferències entre els aliats de Govern van més enllà dels canvis per si mateix. Mentre Pedro Sánchez advoca per una «correcció», partint de la base que hi ha incorreccions en la norma, Podem continua defensant que la llei és absolutament correcta i desplaça qualsevol responsabilitat als jutges per la seva incorrecta aplicació. 

El blindatge d’Irene Montero

Si el partit arribés a acceptar la hipòtesi socialista, comportaria l’admissió d’errors per part d’Irene Montero, principal estendard de la formació i única alternativa a Yolanda Díaz per liderar una eventual candidatura a les generals. El blindatge de la ministra d’Igualtat és subjacent com a teló de fons en la pugna per aquesta norma. Una lògica que, en definitiva, fa prevaler les dinàmiques internes a les de Govern. 

Però la deriva empresa, que sembla abocada a un xoc de trens, també respon a una qüestió estratègica. El pols de Podem als socialistes és una manera de situar-se com una alternativa a l’esquerra existent, de diferenciar-se i alhora de dibuixar un PSOE en connivència amb la dreta. Precisament aquesta és la imatge que busquen projectar en els últims dies, alertant de la possibilitat que la proposició de llei del Grup Socialista tiri endavant amb els vots del PP. 

L’exemple d’Iglesias a Madrid

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

Les acusacions arriben a pocs mesos del cicle electoral que comença les autonòmiques del 28 de maig i acaba amb les generals de final d’any. La carrera a l’esquerra està oberta, i l’estratègia de Podem consisteix a resistir i confrontar. És, segons apunten algunes veus de l’espai, la mateixa que es va seguir durant les últimes eleccions a la Comunitat de Madrid, on Pablo Iglesias va saltar a l’arena madrilenya com a candidat per assegurar la pervivència electoral del partit, i on part de la seva estratègia va consistir a carregar contra el PSOE i Més Madrid davant la «valentia» de Podem. 

En aquesta ocasió, l’aposta dels morats per les tesis dures en el Govern també deixen en una situació compromesa la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, que en les últimes hores ha evitat qualsevol tipus de confrontació i ha fet «una crida» a les parts per aconseguir un acord entre els dos socis de Govern. Una petició que ja va llançar sense èxit la setmana passada en una reunió del grup, tal com va avançar aquest mitjà. Díaz queda en ‘terra de ningú’ en el pols de la coalició, amb l’amenaça de quedar desdibuixada en aquest debat abans fins i tot d’haver anunciat oficialment la seva candidatura.