Xoc al Govern

El PSOE es despenja de Podem i aposta per tornar a les penes anteriors al ‘només sí és sí’

Els dos partits de la coalició no arriben a un acord sobre la norma i els socialistes registren la seva proposta en solitari, però no hi ha risc de ruptura en el Govern

El delicte bàsic d’agressió sexual passaria a castigar-se d’1 a 5 anys si hi ha violació o intimidació i l’agreujat s’elevaria a entre 6 i 12 anys

  • Les claus de la reforma que vol fer el PSOE a la llei del ‘només sí és sí’

  • Justícia defensa que la seva proposta evitarà que les dones s’enfrontin a un calvari probatori

El PSOE es despenja de Podem i aposta per tornar a les penes anteriors al ‘només sí és sí’

EFE/ Fernando Villar

8
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +
Miguel Ángel Rodríguez

La data límit per arribar a un pacte sobre la reforma de la llei del ‘només sí és sí’ era avui. «Dilluns ja ha d’estar tot bastant clar», va assenyalar divendres passat la direcció del PSOE. Els socialistes havien decidit deixar de marge el cap de setmana per acordar amb Unides Podem la modificació de la norma, que fins ara ha provocat la rebaixa de penes de gairebé 400 agressors sexuals, però l’entesa ha sigut impossible. Al migdia, el partit de Pedro Sánchez va registrar en solitari al Congrés dels Diputats la seva pròpia proposició de llei, fent un pas de conseqüències imprevisibles, en ple any electoral, que pot acabar abocant el PSOE als braços del PP perquè aquesta modificació tiri endavant. Les dues parts, de moment, remarquen que no hi haurà ruptura en la coalició, però l’escalada dialèctica va arribar a límits desconeguts, amb Podem prometent fer el que «faci falta» perquè la proposta socialista no prosperi i la ministra de Justícia, Pilar Llop, contestant que la tasca de l’Executiu és «construir lleis, no relats».

Document

Els uns i els altres coincideixen, amb matisos, que cal pujar les penes. El xoc és en el com. Per al PSOE, l’única via consisteix a incloure violència o intimidació en la graduació, i així apareix en la seva proposta de reforma, que recupera les sancions privatives de llibertat anteriors a l’entrada en vigor de la norma. El delicte bàsic d’agressió sexual, ara penat amb 1 a 4 anys de presó, passaria a castigar-se d’1 a 5 anys si hi ha violació o intimidació. L’agreujat, amb penetració, que actualment va de 4 a 12 anys, s’elevaria a entre 6 i 12 anys en les mateixes circumstàncies. Per a Podem, en canvi, una modificació d’aquest tipus comportaria la tornada als dos tipus que existien abans d’aquesta polèmica llei, abús i agressió, i deixaria fora del focus el consentiment, que és la pedra de toc de la llei en el seu conjunt.

La mateixa Irene Montero, titular d’Igualtat, ho va deixar clar en un acte de Podem aquest diumenge. «El consentiment no es toca», va dir. «Estan sent dies molt difícils», va admetre la ministra, que ara ha quedat clarament desautoritzada pel soci majoritari. Tot just conèixer la notícia, fonts del seu departament van qualificar d’«inexplicable» la decisió dels seus socis de trencar les negociacions i presentar «la mateixa proposta que el PP». Poc després, la cúpula de Podem va ser bastant més dura, acusant els socialistes de voler «tornar al Codi Penal de ‘La manada’». La sentència en primera instància d’aquest cas va considerar que la violació múltiple a una noia a les festes de Sant Fermí del 2016 va ser només abús, no agressió, i va motivar un moviment de repulsa ciutadana, amb manifestacions a les principals ciutats d’Espanya, en el qual es va basar després el Govern per a la llei del ‘només sí és sí’. Però va ser aquest mateix Codi Penal, anterior a aquesta norma, el que va provocar també que el Tribunal Suprem corregís la fallada original i condemnés a 15 anys de presó els cinc acusats per agressió.

Visions diferents

Els morats consideren que el fet que la nova proposta requereixi «violació o intimidació» suposa que la víctima passi per un «calvari probatori». «Moltíssimes víctimes no són capaces de moure’s i si no hi ha moviment no pot provar-se que va existir vinolencia. ¿Són menys greus aquests casos perquè no va existir violència? Nosaltres creiem que no», va argumentar la secretària d’Estat d’Igualtat, Ángela Rodríguez. Així, va assegurar que continuaran buscant un acord amb el PSOE per «evitar el retrocés que s’està plantejant». «Avui més que mai hem de ser aquí», va sentenciar, descartant qualsevol possibilitat de dimitir.

La versió del PSOE sobre l’abast de la seva proposta és molt diferent. Els socialistes esperen que la iniciativa es debati en el ple de la setmana que ve i que es tramiti amb urgència. Eviten posar terminis estrictes per a la seva entrada en vigor, però la intenció és que tingui lloc abans del 8 de març. Després del registre de la iniciativa, el seu portaveu parlamentari, Patxi López, va explicar que la proposició «augmenta les condemnes» al «reduir la forquilla», sense tocar el consentiment. «Continua sent la base fonamental d’aquesta llei. No hi ha distinció entre abús i agressió. Continuen sent tot agressions. Els garanteixo que els socialistes no cedim davant cap pressió. Ens movem per l’interès de protegir i acabar amb l’alarma social que estava generant la llei», va explicar al Congrés.

Poc després, Llop, en una trobada per detallar el contingut de la proposta del PSOE, va anar bastant més enllà. Podem i Igualtat, va argumentar, havien «desenfocat el problema», interpretant-ho com una lluita de poder dins de la coalició i no com un problema ciutadà que ha generat una enorme «alarma» social. «Nosaltres construïm lleis, no relats. Els jutges apliquen lleis, no relats. I el que canvia la vida de la gent són les lleis, no els relats. La pujada de penes és una decisió política i en això cal tenir valentia, determinació i fer el que s’ha de fer», va dir.

En el PSOE, mentrestant, reflexionen sobre els motius de Podem per elevar tant el to. A la Moncloa, la direcció del partit i el grup parlamentari es creuen diferents hipòtesis. Una: els morats potser pretenen una ruptura, però no l’han mesurat bé. Si volen fracturar, hauran de fer ells el pas, perquè Sánchez no els farà fora del Govern. I tres: tot aquest soroll és potser una manera de justificar els mals resultats a les municipals abans que ocorrin, una cosa que anticipen la majoria de les enquestes. I tres, la que consideren més probable: pot ser que el que busquin, en realitat, sigui un avenç electoral, per perjudicar Yolanda Díaz, ministra de Treball i candidata de Sumar, amb la qual porten mesos enfrontats. Qualssevol de les opcions, conclouen les diferents fonts consultades, està abocada al fracàs.

No hi haurà ruptura

La coalició del PSOE i Unides Podem, la primera al Govern central des de la II República, ha viscut nombrosos xocs en aquests tres anys de legislatura: la ‘llei trans’, la de vivenda (encara no aprovada), la marxa de Joan Carles I als Emirats Àrabs, la guerra d’Ucraïna i l’ampliació de l’OTAN a Suècia i Finlàndia, entre d’altres. Totes aquestes crisis s’han acabat resolent millor o pitjor, o almenys tapant. Aquesta vegada, les dues parts incideixen en el fet que la ruptura no està a sobre de la taula, però la col·lisió arriba en un dels pitjors moments possibles. I pot ser que dijous hi hagi un nou combat, a compte de la llei de benestar animal, amb els dos socis enfrontats per la regulació dels gossos de caça.

Quan falten quatre mesos per a les eleccions municipals i autonòmiques, i amb les generals esperant a finals d’any, el degoteig de rebaixes de penes de la llei del ‘només sí és sí’ trastoca els plans de Sánchez. Suposa una via d’aigua en una de les banderes de l’esquerra, el feminisme, i eclipsa, aquest any ple de cites amb les urnes, el discurs del president, que volia centrar-ho tot en les bones dades econòmiques, amb la inflació i els preus de l’energia molt per sota de la mitjana europea. La direcció del PSOE reconeix que aquesta llei, de la qual el Ministeri de Justícia (dirigit pels socialistes) va ser coproposador, els perjudica molt més que altres reformes controvertides, com la de la malversació. 

La qüestió ara és què passarà en els pròxims dies. El PSOE començarà a negociar ara amb els seus socis de la investidura, de Més País a Bildu, passant pel PNB i ERC, que estan a favor de canviar la llei però encara no han pres cap decisió sobre la proposta registrada aquest dilluns. Unides Podem podria arribar també a un acord durant la tramitació parlamentària, segons va dir divendres Montero, que ara queda en una posició política molt difícil: la seva principal llei ha sigut corregida pel soci majoritari al Govern, i ella mateixa ha quedat desautoritzada, però ha deixat clar que no abandonarà el seu lloc. Si els morats decideixen votar en contra de la presa en consideració d’aquesta iniciativa, els vots del PP serien imprescindibles perquè tiri endavant. Al partit d’Alberto Núñez Feijóo es freguen les mans davant d’aquesta hipòtesi. 

El paper del PP

Patxi López va deixar clar que no buscaran el suport dels conservadors. Ni tan sols s’asseuran a conversar-hi. «No hem negociat absolutament res amb ningú que no siguin els nostres socis, i molt menys amb la dreta –ha conclòs–. Lamentem que no hagi sigut possible el pacte. Però ara s’obre un període d’esmenes, en el qual intentarem que hi hagi acord. Que el PP no pretengui donar-nos lliçons de cap tipus. El PP no vol aquesta llei. No ha volgut cap llei que suposi un avenç en igualtat en aquesta llei. Que no ens vinguin amb romanços». 

Notícies relacionades

Des de les files populars, informa Pilar Santos, el seu portaveu, Borja Sémper, va lamentar que el PSOE no fes un pas per «esmenar la supèrbia» i continuï «menyspreant» el suport dels diputats conservadors al canvi legal. Sémper no va voler aclarir si votaran a favor de modificar la llei amb l’argument que no s’havien pogut llegir encara al detall el text presentat pels socialistes dues hores abans al Congrés. 

El PP ha convertit la llei del ‘només sí és sí’ en el seu eix principal d’oposició al Govern. En el partit consideren que la rebaixa de les penes als delinqüents sexuals és «primer, aberrant, i, després, s’entén molt millor que si puja la inflació o es reforma el delicte de malversació». «Tothom es regira davant la disminució de condemnes a violadors», assenyala un assessor del PP.