Nacionalitat i patrimoni al domicili fiscal de Joan Carles I, per Ernesto Ekaizer

Perquè, segons el Conveni entre el Regne d’Espanya i els Emirats Àrabs Units (EAU) firmat a Abu Dhabi el 5 de març del 2006 i modificat el 22 de desembre del 2021 –és a dir, un any després que el rei emèrit es traslladés cap a l’esmentat país– per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni per tenir-hi el domicili fiscal es requereix tenir la nacionalitat emiratiana.

L’article 4.1, Resident, estableix que «als efectes d’aquest conveni l’expressió ‘resident d’una part contractant’ significa en el cas dels Emirats Àrabs Units, les persones físiques domiciliades als EAU i que siguin nacionals dels EAU, així com les societats constituïdes als EAU que hi tinguin la seva seu de direcció efectiva».

Tot i que les disposicions d’aquest conveni «no afectaran els privilegis fiscals de què disfrutin els membres de les missions diplomàtiques o de les oficines consulars d’acord amb els principis generals del dret internacional o en virtut de les disposicions d’acords especials». No és, doncs, el cas de l’emèrit, que no té cap privilegi fiscal. Per tant, si no és nacional emiratià seria difícil que pugui tenir el que es diu, segons el conveni, la residència fiscal als EAU.

Interessos econòmics

Ara bé, la idea que «el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics» –la fórmula que es fa servir per justificar la nova residència fiscal– ja no és a Espanya planteja un interrogant: ¿en què consisteix aquest nucli o base d’activitats o interessos econòmics?

Perquè l’Agència Tributària no ha registrat mai una declaració de béns i comptes corrents de Joan Carles I a l’estranger.

El 5 de setembre del 2018 l’Organització Nacional d’Inspecció del Frau (ONIF) i l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) van respondre a un requeriment del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional sobre l’existència d’aquests béns. 

Segons assenyalaven, «sa majestat el rei emèrit Joan Carles I no ha presentat declaració informativa sobre béns i drets situats a l’estranger (model 720)».

I afegien: «En les diferents fonts d’informació que disposa l’AEAT no hi ha constància que s.m. el rei emèrit Joan Carles I tingui comptes corrents a l’estranger.

Posteriorment, en ocasió de les dues regularitzacions «espontànies» presentades per Joan Carles I a finals del 2020 i principis del 2021 (va abonar una mica més de 5 milions d’euros pels 8 milions amagats), l’Agència Tributària va inspeccionar els seus comptes. I no va trobar patrimoni seu a l’estranger.

Inversions a Espanya

«El que ens sembla greu és que l’emèrit semblaria tenir interessos fora d’Espanya ja que això justificaria ser resident fiscal als EAU», assenyala a EL PERIÓDICO Carlos Cruzado, president de Gestha, el sindicat dels tècnics del Ministeri d’Economia. «Greu perquè l’Agència Tributària i la fiscalia, que van donar llum verda a les regularitzacions ignoren aquests interessos fora d’Espanya. La nacionalitat dels Emirats Àrabs Units és sens dubte imprescindible per tributar allà. ¿Per què no ho ha fet quan porta vivint-hi des de l’agost del 2020? El 2021 podia haver-ho fet», va assenyalar.

La història ara del canvi de domicili fiscal, ¿podria tenir relació amb el fet que als 85 anys, fets el 5 de gener passat, el rei emèrit prepara el tema de l’herència als seus fills?

«Sens dubte, fa l’efecte que vol tenir el seu patrimoni allà. ¿I tot aquest patrimoni l’ha obtingut l’últim any? ¿Quins interessos gestiona des d’allà si ja només li quedarien les seves inversions a Espanya? ¿Què passa: Que no serà resident fiscal ni allà ni aquí? Potser es tracta d’això», va apuntar Cruzado a preguntes d’aquest diari. 

En el seu comunicat del 15 de març del 2020, l’endemà d’haver declarat l’estat d’alarma pel coronavirus, Felip VI va emetre un comunicat segons el qual volia «que sigui conegut públicament que s.m. el rei Joan Carles té coneixement de la seva decisió de renunciar a l’herència de Joan Carles que personalment li pogués correspondre, així com a qualsevol actiu, inversió o estructura financera amb un origen, característiques o finalitat que puguin no estar d’acord amb la legalitat o amb els criteris de rectitud i integritat que regeixen la seva activitat institucional i privada i que han d’informar de l’activitat de la Corona»

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

¿La renúncia és general a tot el patrimoni que pugui tenir el seu pare o només a la part amb una procedència que sigui de dubtosa legalitat? ¿Serà objecte d’una auditoria?

¿És això el que hi ha rere la qüestió del nou domicili fiscal que tramita Joan Carles I des del desterrament?