El PP d’Alberto Núñez Feijóo, en construcció

Feijóo es planteja aquest 2023 en diverses fases: la primera inclou l’activació de la campanya de les municipals i autonòmiques de maig, la segona és més a llarg termini i afecta la Fundació Concòrdia i Llibertat i la tercera anirà dirigida a rematar els fitxatges per consolidar la imatge que el PP és un partit que, després de perdre una moció de censura per la corrupció i patir una lluita interna, està preparat per tornar a la Moncloa i governar.

Primera fase. Aquests dies, Feijóo ha incorporat dos polítics de perfil moderat, l’exministre i exalcalde de Santander Íñigo de la Serna i l’exdirigent del PP a Euskadi Borja Sémper, per preparar els comicis municipals i autonòmics de maig. De la Serna coordinarà els programes electorals i Sémper en serà el portaveu. Amb aquests fitxatges, Feijóo envia dos missatges. A nivell intern mostra la seva voluntat de «cosir el partit», ja que tots dos van ser ‘sorayistes’, i a nivell extern, el president del PP reforça la moderació que diu que defensa, tot i que aquests mesos ni ell mateix l’ha representat. Dos exemples: manté el bloqueig del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i ha arribat a acusar Pedro Sánchez de «canviar el règim democràtic», una invectiva habitual d’Isabel Díaz Ayuso.

«Necessitàvem tenir més cares i més barreres abans d’arribar a Feijóo», analitza un membre de la direcció del grup parlamentari. A l’equip del líder del PP, remarquen que tant De la Serna com Sémper els ajudaran a conquerir no només els votants de Cs, sinó «també els socialistes desencisats amb Sánchez».

La direcció del PP també vol arreglar la seva posició a Navarra. Per això vol que s’incorporin a les seves files Sergio Sayas i Carlos García Adanero, els dos diputats trànsfugues d’Unió del Poble Navarrès (UPN) que van trencar la disciplina de vot i es van aliar amb el PP de Pablo Casado per intentar tombar la reforma laboral del Govern. La direcció a Pamplona els va expulsar i aquest episodi va dinamitar els ponts amb el PP. Per aquesta raó, UPN no reeditarà amb els populars i Cs la coalició Navarra Suma que van presentar en les anteriors autonòmiques.

Segona fase. No pensant només en els programes electorals de maig, sinó sobretot en el de les generals, Feijóo vol enfortir la Fundació Concòrdia i Llibertat, creada el 2018 per Casado i que va tenir Adolfo Suárez Illana com a primer president. Suárez Illana va abandonar la política al novembre.

Els populars van impulsar aquesta fundació després d’anys de xocs amb la Fundació per a l’Anàlisi i els Estudis Socials (FAES), presidida per José María Aznar, i amb ganes de convertir-la en el seu nou laboratori d’idees. Ara Feijóo reprèn aquesta idea de Casado per «pensar, debatre i servir d’oracle» al PP. La idea, expliquen des de Génova, és facilitar un espai perquè «exministres, exsecretaris d’Estat, experts en economia, en ciències socials, professors d’universitat, sindicalistes...» puguin aportar les seves reflexions des de fora de la política activa i no tinguin miraments a fer-ho perquè «no les estaran donant a un partit amb sigles, sinó a una fundació».

 

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

Tercera fase. Un dels laments que més repetien a la cúpula de Casado és la dificultat de fitxar quan tothom sap que et queden anys de travessia del desert. Ara, amb el PP primer a les enquestes i amb la Moncloa a l’abast, Feijóo té més fàcil «atraure talent», com sol dir ell. Els fitxatges més importants i de més pes, segons fonts de la direcció, arribaran «per a les generals» i tindran a veure especialment amb «l’economia i l’esfera internacional». En el primer àmbit, el nom que ja ha començat a circular és el de Luis Garicano, antic eurodiputat i exdirigent de Ciutadans, ara amb contracte de professor universitari als EUA fins a la tardor. En el segon tema, Feijóo manté contactes amb alguns diplomàtics que van treballar a prop de Mariano Rajoy perquè l’ajudin a formar el seu propi equip.

A part de l’estratègia de deixar els noms més potents per al final, hi ha una raó també econòmica per fer-ho. Ningú vol renunciar a un càrrec ben remunerat en l’empresa privada o en una institució internacional a falta de tants mesos per a les eleccions. «Feijóo té clars alguns noms. Alguns els ha sondejat, d’altres, no; però sobretot sap esperar», assegura un dels seus col·laboradors més pròxims.