Feijóo demana a Sánchez un compromís perquè governi el que guanyi les generals

Feijóo ha defensat aquest plantejament des de fa anys, també per a municipals i autonòmiques. De fet, el PP, amb Pablo Casado de president del partit, va arribar a proposar al Congrés, el juliol del 2018, una reforma de la llei orgànica del règim electoral general (LOREG) per garantir que governés als ajuntaments la llista més votada. Tots els grups parlamentaris van votar en contra menys Unió del Poble Navarrès (UPN) per considerar-la «oportunista» i «de baixa qualitat democràtica». El PP havia vist com, en les eleccions municipals i autonòmiques del 2015, el PSOE havia retingut poder gràcies als pactes amb Podem, que acabava d’irrompre en la política.

Ara, en l’inici d’aquest any electoral que començarà el maig amb urnes per als ajuntaments i comunitats i acabarà (si Sánchez no les avança) amb les generals, Feijóo ha tornat a plantejar l’assumpte acotat a la seva batalla amb el secretari general del PSOE. Vol, apunten fonts del seu equip, evitar «altres governs Frankenstein» a la Moncloa, utilitzant l’expressió amb què Alfredo Pérez Rubalcaba es va referir, l’estiu del 2016, al que podia sortir d’un acord d’investidura entre el PSOE, Podem, nacionalistes i independentistes. La troballa semàntica ha sigut explotada per les dretes moltes vegades.

Donant abstencions

«Jo no seré president si no guanyo les eleccions», va assegurar el polític gallec aquest dimarts en una conferència al Fòrum ABC. «M’agradaria que durant la campanya electoral ens poséssim d’acord en això. Jo ofereixo això: si ell guanya les eleccions, jo deixaré que governi. M’agradaria el mateix oferiment: ‘si guanyes tu, deixaré que governis’», va continuar. Segons fonts de l’equip del polític conservador, la seva idea és que un dels dos grans partits faciliti la investidura del contrari amb abstencions.

A la Moncloa, la proposta va ser esquivada, tot i que el novembre del 2019 Sánchez va defensar en un dels debats electorals la idea de deixar governar la llista més votada si hi havia un altre bloqueig. Eren a la segona campanya de l’any i s’anaven a repetir les eleccions davant la impossibilitat d’arribar a una aliança d’investidura. Ciutadans, que comptava amb 57 escons, es va negar a donar-li suport i va forçar la tornada a les urnes, ansiós com estava Albert Rivera de superar el PP. No ho va aconseguir, els taronges es van enfonsar fins als 10 diputats i ell va acabar sortint de la política.

Notícies relacionades

El PP aviva la "indignació" ciutadana pel gir de Sánchez

"S’ha de tractar Aliança Catalana com Vox"

«Quedi el senyor Feijóo primer, segon o tercer ja sabem amb qui governarà: amb la ultradreta de Vox», van afirmar a aquest diari fonts socialistes de l’Executiu de coalició després d’escoltar la seva intervenció. En aquests moments, totes les enquestes donen al polític gallec la clau de la presidència únicament amb l’ajuda del partit de Santiago Abascal. «Governar Espanya és governar per a tothom, també per a bascos i catalans. Prou ja de menysprear els nacionalistes només quan no sumen o no volen sumar amb el PP», apunta un ministre de Sánchez. Aquest membre del Govern considera que Feijóo vol trencar «el bloc d’investidura» que l’Executiu de coalició ha forjat, perquè sap que segueix «fort com s’ha vist al Congrés, diguin el que diguin els del PP», argumenta.

Per ara, aquest any electoral que s’ha estrenat, el dirigent conservador ha limitat a les generals la seva reclamació que s’apliqui la fórmula de la llista més votada. Plantejar-lo per a municipals i autonòmiques, com ha fet en el passat quan estava governant a Galícia amb les seves quatre majories absolutes, li pot resultar molt incòmode en el seu propi partit ja que el PP, si va consolidar poder autonòmic en les eleccions del 2019, va ser precisament amb «pactes de perdedors» (amb Vox o Cs o amb els dos) que els van facilitar les presidències d’Andalusia, Madrid, Múrcia i Castella i Lleó.