Les mesures de la Comissió Europea contra Israel només afectaran un terç de les importacions

«La incursió del govern d’Israel a la ciutat de Gaza suposa una nova escalada de la guerra i agreujarà encara més la crisi humanitària», ha dit la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas. L’estoniana ha presentat un nou paquet de mesures que inclou les primeres sancions contra el govern de Benjamin Netanyahu, la congelació de fons europeus, a més de restriccions al comerç. «L’objectiu no és castigar Israel. L’objectiu és millorar la situació humanitària a Gaza», ha dit.

Amb la seva intervenció a Gaza, la mort de milers de civils, la catàstrofe humanitària i la fam provocada pel bloqueig a l’ajuda, «Israel està violant els drets humans i el dret internacional humanitari». Així ha justificat aquest dimecres Brussel·les la seva proposta de suspendre, unilateralment, el capítol de l’acord d’associació que regula les relacions comercials amb Israel.

La Unió Europea i Israel no tenen un acord de lliure comerç. No obstant això, el país es beneficia de condicions preferencials en el marc de l’acord d’associació. El que la Comissió ha proposat aquest dimecres és suspendre els avantatges de què disfruten els productes israelians, imposant de nou aranzels a les importacions. «No estem proposant suspendre el comerç amb Israel, estem proposant suspendre el comerç en condicions preferencials», ha aclarit una alta font comunitària. 

Aranzels a les exportacions

No obstant, el bloc és una de les economies més obertes del món. A la pràctica, això suposa que bona part del comerç amb altres països, fins i tot quan no hi ha acords, és lliure. Brussel·les reconeix que això, en el cas d’Israel, implica que només un 37% del comerç, per valor d’uns 5.800 milions d’euros, es veurà afectat per les mesures. 

Fonts de la Comissió han defensat que mentre que Israel és un soci comercial menor per al bloc, la UE és la principal destinació de les exportacions israelianes. Alhora, Brussel·les calcula que la factura de les mesures ascendeix a 227 milions d’euros en gravàmens, que hauran d’assumir els importadors europeus.

La suspensió parcial només afecta bens, no serveis ni capital. Fonts comunitàries ho han defensat assegurant que a la pràctica l’acord cobreix sobretot productes i, per tant, és la part «més significativa». També han al·legat que al no suspendre’s de facto les relacions comercials, és important protegir la lliure circulació de capitals. 

Mesures reversibles 

Aquesta proposta haurà d’aconseguir ara el suport del Consell de la UE –on estan representats els 27 governs del bloc–, per majoria qualificada. Això suposa el suport d’almenys 15 països que representin el 65% de la població europea. Un suport que no està garantit. La presidenta, han assegurat fonts comunitàries, «ha assumit la seva responsabilitat i espera que les altres institucions facin el mateix».

Una vegada aprovades pel Consell, Brussel·les té 30 dies per notificar les restriccions comercials a Israel en el marc dels organismes de govern de l’acord d’associació. Segons fonts comunitàries, l’objectiu és fer ús d’aquest marge per negociar. «Estem buscant una solució», ha reconegut una alta font comunitària, tot i que sense especificar quines mesures hauria de prendre Israel per revertir les restriccions, més enllà de facilitar l’entrada d’ajuda humanitària. Alhora, la mateixa font ha reconegut que una solució de dos estats seria clau, i aquí «veiem intents clars de soscavar-la».

Fons congelats

Brussel·les ha aprovat aquest dimecres congelar diverses partides de fons comunitaris a Israel. En particular, la mesura afectarà projectes de cooperació interinstitucional, amb l’objectiu que el país treballi perquè s’acosti als estàndards europeus en matèria de política social o mediambiental. L’altra via de finançament congelada per la Comissió és la relativa a la cooperació regional. 

En total, les mesures afecten sis milions d’euros que estaven pendents d’assignar i romandran congelats, i 14,3 milions d’euros en projectes amb contractes que encara estaven pendents de firmar. La Comissió Europea considera que, com a gestor del pressupost comunitari, té potestat per frenar la distribució els fons unilateralment, sense necessitat de buscar el suport dels governs.

Les mesures no afectaran, no obstant, altres projectes, com per exemple els que tenen com a objectiu la lluita contra l’antisemitisme, per valor de 20 milions d’euros. Tampoc es congelaran els fons previstos per recolzar organitzacions de la societat civil, o aquells que contribueixen a promoure la pau a la regió, que ascendeixen a uns 15 milions d’euros. 

Primeres sancions al govern

Per primera vegada, la Comissió ha proposat sancionar diversos membres del Govern de Benjamin Netanyahu. En particular, Brussel·les apunta al ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben Gvir, i al ministre de Finances, Bezalel Smotrich. Fonts comunitàries han argumentat que tots dos, d’extrema dreta, han encoratjat la violència contra els palestins tant a Gaza com a Cisjordània. 

Notícies relacionades

El Regne Unit afalaga Trump amb una visita d’Estat marcada per la pompa

Els EUA ja han atacat tres embarcacions veneçolanes

Els ministres veuran els seus actius congelats i seran objecte de restriccions d’entrada al territori europeu. A més, la llista de sancions afecta també tres colons violentsi sis organitzacions que contribueixen a aquesta violència. La Comissió inclou en el mateix paquet de sancions diversos membres de l’ala política de Hamàs. 

A diferència de les mesures comercials o la congelació dels fons, les sancions requereixen unanimitat. En el passat, arribar a una majoria qualificada per imposar mesures contra Israel ha sigut impossible. Aconseguir el consens que requereixen mesures restrictives d’aquest tipus, de moment, és una quimera.