Raquel Sánchez: «Es rebaixarà la consideració de gran propietari si les comunitats acrediten àrees de tensió del lloguer»

Arrenca un any en què el Govern es juga la continuïtat. ¿Quines ordres tenen del president per afrontar-lo? És veritat que és un any molt important perquè se celebraran eleccions autonòmiques, municipals i també generals. En aquests últims mesos assistim a una successió d’enquestes, no soc experta a valorar-les ni analitzar-les, però el que el president del Govern ens demana és que actuem amb rigor, amb responsabilitat i sense perdre de vista que el que ha de presidir les nostres decisions polítiques és ser al costat de la gent que més ens necessita. Jo crec que el Govern ha acreditat, en moments molt difícils, al llarg de tota la legislatura, que té sensibilitat social. Per tant, intentarem centrar-nos en això, a continuar aportant mesures que siguin útils. Però també estem abordant la transformació del nostre país, i això es comença a materialitzar ara d’una manera molt més visible durant el 2023 amb els fons europeus.¿Serà definitivament aquest mes de gener quan es desencalli la llei de vivenda? ¿Quines noves mesures contra l’especulació en el preu dels lloguers inclourà?

A mi m’agradaria que durant les pròximes setmanes puguem arribar a un acord per aprovar una llei que és necessària. Crec que les forces progressistes i aquest Govern no ens podem permetre defraudar la ciutadania. La llei mai ha estat bloquejada, hem treballat moltíssim per incorporar-hi qüestions que s’han plantejat per part de la resta de grups i n’estem perfilant els últims detalls. Nosaltres defensem una contenció dels preus del lloguer, sobretot en aquelles zones que es declarin tensades, perquè no es puguin produir increments abusius. Però també un sistema perquè als petits propietaris, aquells als quals no se’ls imposen el límit del preu del lloguer, els pugui resultar atractiu rebaixar-lo. I aquest ministeri està també centrat en la promoció i en la construcció d’un parc públic per donar resposta a la gent que el necessita, no només a través d’un sistema de regulació o de contenció dels preus.Però no és una mesura a curt termini, no és un canvi visible el 2023. Aquestes polítiques de promoció i de construcció del parc públic de vivenda no són d’ahir. Des que vam iniciar el mandat ens vam fixar l’objectiu d’arribar a 100.000 vivendes de lloguer assequible. I ho estem fent. Estem parlant de canviar el paradigma de les polítiques de vivenda a Espanya. Aquesta no és una tasca senzilla. Hi ha resistències de determinats sectors i d’alguns partits polítics. El PP ja ha dit que votarà en contra de la llei i fins i tot que la recorrerà en el Tribunal Constitucional. És essencial, i a fer-ho ens estem centrant ara, que la llei sigui robusta jurídicament, perquè els recursos que es presentin no prosperin. Però, sobretot. que doni una adequada resposta a les necessitats de vivenda. Jo demano a les forces progressistes, als qui volem que aquesta llei s’aprovi, que no facin plantejaments maximalistes que puguin frustrar-la. Som ara en unes setmanes decisives. És la nostra última oportunitat. Aquest Govern i, sobre tot el Partit Socialista, farà tots els possibles perquè la llei tiri endavant.

Però ministra, ¿hi haurà canvis en els criteris per limitar el preu del lloguer? ¿Es definirà d’una altra manera els grans tenidors? Ja vam dir que el projecte de llei, en la tramitació parlamentària, estava obert a canvis i millores. Tenint en compte les esmenes que han presentat altres forces polítiques sobre la definició de gran propietari, sí que és veritat que és una de les qüestions subjectes a revisió. Considerem que és un aspecte que es pot concretar més.¿Hi ha ja algun acord tancat sobre això?Estem ara en procés de redacció. Es miraria de fer que el límit de 10 immobles per ser considerat un gran tenidor es pugui situar en una forquilla inferior de 5 a 10, sempre que la comunitat autònoma pugui acreditar que és una àrea tensada. La rebaixa de la consideració de gran tenidor perquè sigui un propietari amb menys de 10 vivendes, en aquesta forquilla de 5 a 10, s’aplicarà prèvia justificació de la comunitat autònoma. Si hi ha aquesta justificació és una mesura raonable que aquest límit es pugui modular. Sense poder entrar més en el detall perquè la negociació encara l’estem duent a terme, sí que és una qüestió que puc avançar.

Mantenen vostès al llarg del 2023 la gratuïtat de Rodalies i de la mitjana distància. Al marge de l’ajuda que suposa per a moltes famílies, ¿com ha afectat la mobilitat a Espanya?

Considero que aquesta decisió ha sigut històrica, ens ha permès canviar els hàbits de moltíssimes persones que han decidit pujar al transport públic. Aquest any 2023 serà un any revolucionari en aquest sentit. Amb la gratuïtat del transport públic preteníem aplicar una mesura que suposés un alleujament per a les butxaques de la classe mitjana i treballadora. Però també aquest canvi de costums. Jo crec que ho hem aconseguit, més de dos milions i mig de persones s’hi han abonat. A més, ha beneficiat tot Espanya. Tot i que algunes comunitats s’hi van resistir, han decidit incrementar un 20% la subvenció del 30% que el Govern central concedeix al transport de titularitat autonòmica. Això suposa un reconeixement de totes les autonomies, també les que tenen un signe polític diferent del nostre, a la tasca del Govern.¿I no es poden trobar que el 2024, amb els ciutadans ja acostumats a la gratuïtat, sigui impopular revertir la decisió?Bé, tenim tot aquest any per analitzar l’impacte de la mesura, si podem mantenir-la o no. Potser no en els mateixos termes, potser amb ajustos perquè sigui més progressiu. No dic que serà així però és una possibilitat. Hi ha uns mesos per endavant per veure si aconseguim encara reforçar més aquest canvi d’hàbits, que ens permet també complir els nostres compromisos de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.Ministra, i ¿per què resulta tan car a l’AVE en comparació amb altres països? En uns trajectes han pogut entrar operadors externs i s’han abaixat preus i en d’altres no. El nostre objectiu, amb la liberalització de l’alta velocitat, és estendre-ho a tots els territoris. En tot just dos o tres anys veiem que els operadors externs que han entrat al nostre país mostren més interès. Evidentment, depèn també de qüestions tècniques. Però la nostra intenció és ampliar-lo perquè permet oferir preus més competitius. Per això, aquesta afirmació que l’alta velocitat és més cara que els països del nostre entorn és matisable. Tenim la segona xarxa d’alta velocitat més important del món per darrere de la Xina. La liberalització pretén que a aquestes infraestructures, que hem pagat entre tots, els puguem treure el màxim rendiment i que siguin els ciutadans que es puguin beneficiar d’aquesta competència més gran.¿Hi ha alguna línia on ja se sàpiga que operaran empreses privades el 2023? Ja s’ha anunciat que s’ampliarà a Andalusia. I hi ha empreses interessades en les línies d’alta velocitat que vam posar en marxa fa una mica més d’un any, com el Madrid-Ourense. En la connexió amb el nord d’Espanya, crec que podem introduir millores en aquest sentit.

Notícies relacionades

L’Audiència delibera si allarga la presó de Villarejo

Ábalos nega conèixer cap trama Koldo i recorda que no està imputat

¿No tem que el 2023, precisament perquè és any electoral, hi hagi noves vagues de transport?Jo espero que no, i no per una confiança ingènua, sinó perquè hem aconseguit establir les bases d’un sistema amb condicions molt millors per als transportistes. Tenien reivindicacions històriques per no treballar per sota del preu de cost i millorar la dignitat amb què s’exercia la seva tasca. Hem aconseguit canviar aquestes condicions i que les relacions siguin molt més justes. No ho dic jo, ho diuen les organitzacions que representen el sector del transport. I ara hi ha una relació de confiança, perquè estan veient que aquest Govern compleix els seus compromisos. Jo confio que no es tornin a produir aturades.Ministra, vostè coneix bé Catalunya, ¿això com pot ajudar a la convivència els canvis en la sedició i la malversació? La situació a Catalunya, no fruit d’aquestes últimes modificacions del Codi Penal, sinó de la voluntat del president del Govern central expressada des del primer dia, no té res a veure amb la que es vivia l’any 2017. Això ho dic perquè ho he viscut, no parlo per parlar. Ningú dubta del compromís d’aquest Govern per reconstruir el clima de convivència però tampoc per ser contundents amb el compliment de la llei. Tots aquells amb causes pendents s’hauran de sotmetre a l’acció de la Justícia¿No li preocupa que en el cas de la malversació la rebaixa de penes afecti altres casos?Bé, jo crec que aquí evidentment, s’haurà de veure cas a cas. No hem fet res més que intentar equiparar el nostre Codi Penal als estàndards dels països més avançats del nostre entorn.Parlàvem fa un moment de com algunes mesures poden contribuir a la convivència. També poden afavorir un gran resultat del PSC. Però potser el vot socialista en altres autonomies, com Castella-la Manxa, Andalusia i Extremadura, es vegi minvat.

A les últimes enquestes el conflicte català se situa en la posició 42 en les preocupacions dels espanyols, quan fa uns anys era en segon lloc. A Espanya li va bé si la relació amb Catalunya va bé. I a Catalunya li va millor si la conflictivitat i la confrontació desapareixen. I això beneficia totes les comunitats autònomes. Sempre hem dit que aquest Govern no governa a cop d’enquestes. Resoldre la qüestió catalana era una prioritat primordial dins dels objectius d’aquesta legislatura. I s’ha aconseguit. El clima social que es respira demostra que la solució era aquesta. No era el conflicte, no eren les declaracions d’independència i els referèndums il·legals que es van produir amb el Govern del Partit Popular. La solució sempre és el diàleg. Citava vostè les enquestes. Malgrat que el Govern està prenent mesures socials, ¿a què atribueix que perdi suport electoral?Insisteixo que no soc un experta en enquestes però el suport al PP també s’ha anat debilitant. No té projecte de país i tampoc té lideratge. En un moment d’inquietud, en el qual molta gent ho està passant malament, aquest Govern està aconseguint reduir l’impacte d’aquesta crisi. La desigualtat és la nostra obsessió. Reitero que no governem a cop d’enquestes. Encara queden uns mesos per continuar desplegant la nostra acció de govern i això és el que farem. I esperem que la ciutadania al final ho valori. Dues últimes qüestions. ¿Pensa que Podem i Sumar tancaran finalment un acord? I, ¿té vostè problemes a l’hora de negociar amb els seus socis? ¿Ha de tancar els temes amb Yolanda Díaz i amb Ione Belarra, per separat?Aquest és un Govern amb dues formacions polítiques diferents, no hi ha res fet, s’ha d’acordar, s’ha de negociar. Més enllà del soroll i de les diferències que de vegades hi puguin haver, l’important és el resultat. Hem aconseguit aprovar una agenda legislativa sense precedents. A nosaltres ens agradaria, en cas que fos necessari, reeditar aquest Executiu de coalició. Sobre les qüestions internes i les relacions entre els nostres socis, sabem que estan en aquest procés de conformació d’aquest espai. Penso que l’esquerra té una responsabilitat i no podem permetre que per la nostra divisió la dreta i l’extrema dreta doni curs a un retrocés dels drets i les llibertats que hem sigut capaços de consolidar durant els últims anys. Jo crec que s’ha de ser responsable i l’espai polític de l’esquerra també ha d’actuar amb intel·ligència política perquè no posem en risc tot el que hem aconseguit.