El Constitucional convoca un ple urgent per estudiar si suspèn la reforma judicial exprés a petició del PP

El Tribunal Constitucional (TC) convocarà un ple extraordinari i urgent per decidir si admet o no a tràmit el recurs que ha presentat el PP, en el qual la formació demana paralitzar de manera ‘cautelaríssima’ –és a dir, sense haver d’escoltar abans cap de les parts– l’execució de l’acord de la Taula de la Comissió de Justícia del Congrés que va permetre la tramitació de dues esmenes introduïdes en la reforma penal l’objectiu de la qual és accelerar la renovació de quatre magistrats del Tribunal Constitucional. Consideren que es vulneren els drets polítics dels diputats i s’ataca l’ordre constitucional.

Les dues esmenes modifiquen determinats articles de dues lleis orgàniques, que són la del Poder Judicial i la que regula el funcionament del mateix òrgan de garanties, però ho fan dins d’una llei completament diferent, i pel tràmit parlamentari d’urgència que espera aprovar-se aquest dijous al Congrés en relació amb la reforma iniciada per modificar els delictes de sedició i malversació en el Codi Penal. 

Quant als temps, malgrat el caràcter cautelaríssim de les mesures sol·licitades, el Constitucional no té un termini límit per estudiar aquest assumpte, tot i que atès l’anunci realitzat aquest dimecres pel president, Pedro González-Trevijano, que qualifica la convocatòria d’urgent, aquesta no trigarà a produir-se.  

La importància dels temps

La reunió podria produir-se demà al matí, ja que és a la tarda quan la reforma passarà pel Ple del Congrés, tot i que no té per què, segons assenyalen a ‘El Periódico de España’, del grup Prensa Ibérica, fonts jurídiques, que criden l’atenció sobre el fet que el PP sol·liciti suspendre el procediment legislatiu de les dues esmenes, però no la votació. 

Això vol dir que la decisió del TC, sigui la de deixar a l’aire aquesta reforma o no, pot conèixer-se més enllà d’aquest dijous, cosa que tindria un impacte polític menor que si s’evités el tràmit parlamentari previst per a les pròximes hores, segons les fonts consultades. A primeres hores de la tarda, els magistrats encara no tenien notícies sobre les intencions del president sobre la data d’aquest ple extraordinari.

El recurs del PP va ingressar en el registre de la cort a primeres hores del matí, i la ponència ha recaigut sobre el magistrat Enrique Arnaldo, l’elecció del qual el mes de novembre passat va arrossegar una forta polèmica per la seva proximitat al partit avui liderat per Alberto Núñez Feijóo. Des del tribunal s’ha precisat que el ple «es resoldrà sobre l’admissió a tràmit del recurs d’empara i, en el seu cas, sobre les mesures cautelaríssimes sol·licitades» pels diputats del PP.

El recurs dels populars es dirigeix contra l’acord de la Taula de la Comissió de Justícia, de dilluns passat, 12 de desembre, pel qual s’admeten –entre d’altres– les esmenes parcials número 61 i 62 plantejades pel PSOE i Unides Podem en el marc de la proposició de llei per la qual es deroga el delicte de sedició.

En les esmentades esmenes, el PSOE i Unides Podem proposen passar d’una majoria de tres cinquens –que ara requereix almenys 11 vots– a una de simple perquè el CGPJ designi els seus dos candidats al TC, una cosa pendent des del mes de juny passat. En el cas que l’òrgan de govern dels jutges continuï incomplint la seva obligació d’enviar els seus dos magistrats al Constitucional, es preveu poder exigir als seus vocals responsabilitats penals.

A més, l’esmentada esmena contempla que, en lloc que cadascun dels 18 vocals proposi i voti dos candidats, només pugui fer-ho respecte a un, cosa que –segons expliquen les fonts del CGPJ consultades per Europa Press– garantirà que els dos més votats siguin els aspirants elegits per cada bloc del Consell (el progressista i el conservador). Això és, en el cas dels progressistes: el magistrat José Manuel Bandrés.

En el seu recurs, el PP també assenyala l’acord del president de la Comissió de Justícia Felipe Sicilia d’ahir dimarts, pel qual es decideix no convocar la Taula de l’esmentada comissió per resoldre la reconsideració que va plantejar el partit davant l’acord de dilluns.

La introducció d’esmenes en lleis diferents no és una cosa prohibida pel Tribunal Constitucional (TC), tot i que sí que es qüestiona en diverses resolucions dictades per aquest òrgan que alerten contra esmenes que s’allunyen del contingut del text principal. També ho han advertit els mateixos lletrats parlamentaris a la Taula de la Comissió de Justícia, en la qual aquesta setmana es tramita la reforma exprés.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

D’aquesta manera s’assenyala en diverses resolucions dictades pel Tribunal des del 2011, en les quals s’estableix que en l’exercici del dret d’esmena s’ha de respectar una «connexió material mínima». Aquest judici de «congruència material amb el text esmenat» va ser citat, per exemple, en la sentència dictada el 2020 en ocasió del recurs contra la denominada ‘llei mordassa’.

La sentència que millor tracta aquest assumpte és de juliol del 2011, quan es va donar la raó al senador socialista Juan José Laborda i a 61 membres més de la Cambra alta respecte d’uns acords de la Mesa del Senat del 2003 pels quals es van admetre diverses esmenes presentades pel PP a la llei d’arbitratge. En aquella ocasió, els populars van utilitzar aquesta tècnica per introduir com a delicte la convocatòria de referèndums per frenar l’anomenat ‘pla Ibarretxe’. El TC va declarar al respecte que s’havia produït una vulneració del dret a l’exercici del càrrec parlamentari, ja que es van admetre com esmenes d’uns textos que no tenien relació material amb la iniciativa legislativa a esmenar.