Podem, IU i Díaz: les tres arestes d’unes complexes negociacions per a les autonòmiques i municipals

En les eleccions autonòmiques del 2019, l’espai d’Unides Podem es va diluir en 23 candidatures diferents en les 12 autonomies que van instal·lar les urnes. Les negociacions actuals entre Podem i IU, iniciades fa setmanes, volen reduir al màxim aquesta dispersió. Almenys així ho asseguren fonts de la direcció de les dues formacions que reconeixen que és una tasca feixuga. «El marc estatal unitari no es pot donar en el marc territorial», admet una font de la cúpula d’IU. El treball a molts dels territoris està bastant avançat i s’han arribat a consensos, tot i que hi ha algunes places rellevants, com la Comunitat de Madrid, on serà difícil la unitat davant l’existència d’altres actors.

La direcció de Podem, en un intent clar per marcar terreny i pressionar Izquierda Unida, va presentar a principis de novembre tots els seus candidats autonòmics. Fonts de la direcció del partit reivindiquen que ells tenen la feina feta i que estan treballant perquè hi hagi «acords justos». «Si els altres també volen acords justos, n’hi haurà», reivindiquen després de recordar que Podem sempre ha apostat per forjar aliances.

Diferents realitats

En comunitats com Navarra i Extremadura ja s’han tancat les negociacions perquè Podem, IU i diferents formacions regionals es presentin de manera conjunta i l’acord podria estar molt a prop en autonomies com La Rioja i les Balears. No obstant, hi ha territoris on la unitat resulta més complexa. A la Comunitat Valenciana s’està explorant un pacte amb Compromís i a les Canàries amb Drago, el partit creat per l’exdirigent de Podem Alberto Rodríguez. A la Comunitat de Madrid les dues formacions es presentaran conjuntament, però per separat de Més Madrid després que el seu líder, Mónica García, hagi rebutjat tota aliança.

La complexitat també arriba a l’àmbit local. És en aquest terreny on IU ha decidit treure múscul. Fonts de la direcció federal del partit reivindiquen que són l’«organització que dona suport municipal» a l’espai i demanen que es respecti aquesta correlació de forces a l’hora de negociar candidatures als ajuntaments. En aquest sentit, destaquen que són una «força molt honesta» i que no exigiran «tots els llocs en tots els àmbits». A més, són conscients que l’acord no es podrà aconseguir a totes les ciutats. A tall d’exemple, assenyalen que a Valladolid es presentaran units i no així a Zamora.

El paper de la vicepresidenta

Notícies relacionades

Yolanda Díaz es planteja avançar la seva candidatura per evitar incerteses a l’esquerra

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

I una vegada es tanquin els acords (o no), ¿què farà Yolanda Díaz? Aquesta és la pregunta que plana sobre l’organització de la campanya electoral. La vicepresidenta segona ja va anunciar fa mesos que no arribaria als comicis amb Sumar, la plataforma amb què està recorrent el país en un procés d’escolta, però ha instat a construir espais amplis on entri la gran majoria de forces progressistes.

Allà on no hi hagi pactes, fonts de la direcció de Podem reivindiquen que la també ministra de Treball hauria de recolzar els candidats morats, ja que va ser Pablo Iglesias que la va situar al capdavant de l’espai. No osbtant, des de la cúpula d’IU aposten per salvaguardar la figura de Díaz: «On no hi hagi acord és millor no cremar Díaz». La mateixa vicepresidència, en conversa informal amb els periodistes en el 44è aniversari de la Constitució, va assegurar que estarà «ajudant» allà on se la reclami i va posar com a exemple Barcelona i la candidatura d’Ada Colau.