Canvis en el Codi Penal

La «intimidació» del nou delicte de desordres públics posa en alerta els moviments socials

Els experts discrepen sobre si la reforma dona més o menys marge d’interpretació als jutges a l’hora de tipificar les possibles conductes delictives

La «intimidació» del nou delicte de desordres públics posa en alerta els moviments socials
4
Es llegeix en minuts
Miguel Ángel Rodríguez

Intimidació. Aquesta paraula, inclosa en la redacció del nou delicte de desordres públics amb què PSOE i Unides Podem pretén substituir la sedició, ha causat un malestar general en els moviments socials. El Sindicat de Llogateres, Amnistia Internacional, Òmnium Cultural, l’ANC, desenes d’organitzacions i fins i tot algun partit polític han mostrat la seva «preocupació» davant la possibilitat que el nou text ampliï el tipus de conductes que poden ser considerades delicte i, per tant, possibiliti la criminalització de les protestes ciutadanes pacífiques.

La promesa que va fer el president Pedro Sánchez la setmana passada va ser derogar el capítol que fa referència a la sedició en el Codi Penal i incloure un delicte de desordres públics agreujats. L’endemà, socialistes i morats van introduir una proposició de llei orgànica que modifica l’article 557 d’aquesta norma. «Seran castigats amb la pena de presó de sis mesos a tres anys aquells que, actuant en grup i per tal d’atemptar contra la pau pública, executi actes de violència o intimidació sobre les persones o les coses obstaculitzant la via pública i ocasionant un perill per a la vida o la salut de les persones, o envaint instal·lacions i edificis».

«Ens preocupa moltíssim la repercussió que pot tenir sobre les accions pacífiques que du normalment a terme el moviment per la defensa de la vivenda», assegura a EL PERIÓDICO el portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, amb referència a les ocupacions que realitzen en oficines bancàries o als intents de paralitzar desnonaments. Aragonès remarca que la introducció de la paraula «intimidació» permetrà que la interpretació dels jutges sigui «més oberta». Així, assenyala que fins ara totes les acusacions per desordres públics han acabat en absolució, però els advocats d’aquesta organització «han expressat la seva preocupació» davant la possibilitat que aquesta dinàmica canviï.

En línia amb el 2015

Daniel Canales, investigador especialitzat en drets humans a Amnistia Internacional, coincideix amb aquesta anàlisi. Caut, a l’espera de com quedarà redactat finalment aquest delicte després de la seva tramitació parlamentària, durant la qual podria patir canvis, apunta que la nova redacció «sembla que amplia el tipus de conductes que poden ser considerades com delictes de desordre públic».

A més de criticar l’extensió del concepte d’«intimidació», Canales considera que amb el nou article «no s’està exigint lesions o danys concrets per considerar que s’ha comès un delicte». Pel que fa a això, en conversa amb aquest diari, recorda que la reforma del Codi Penal que va realitzar el PP el 2015 ja va eliminar la necessitat que l’alteració de l’ordre públic fos «causant lesions a les persones» o «produint danys en les propietats» i va passar a definir «actes de violència sobre les persones o sobre les coses, o amenaçant de dur-ho a terme». Ara es queda en «actes de violència o intimidació». Així, considera que aquesta reforma va en la mateixa línia: «És una porta que s’obre».

La reforma tampoc agrada a Òmnium Cultural i a l’ANC, els líders dels quals, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, van ser condemnats durant el procés pel Tribunal Suprem a 9 anys de presó. El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, va considerar que la redacció del nou delicte podria acabar «ampliant perillosament» les accions emmarcades i que podria ser utilitzada per «criminalitzar la dissidència política». L’ANC, a través d’un comunicat, va denunciar que la reforma és «un aval que facilita la repressió contra accions democràtiques».

Provar els fets

L’advocat expert en Dret Penal i professor de la Universitat de Navarra José María de Pablo considera més difícil que el terme «intimidació» permeti aplicar aquest delicte a altres accions de protesta ciutadana. «La intimidació s’ha de demostrar», assegura per conversa telefònica amb aquest diari abans d’assenyalar que, perquè es produeixi intimidació, «objectivament han de ser fets capaços d’intimidar», per la qual cosa serà necessari «veure el grau de violència». Pel que fa a això, recorda que la sentència del procés dona per provada la por que van sentir els funcionaris del Jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona que van acudir el setembre del 2017 a practicar els registres judicials a la Conselleria d’Economia i Hisenda.

Notícies relacionades

A més, afirma que en el delicte de desordres públics agreujats es parla d’«una multitud amb un nombre de persones, organització i propòsit idonis per afectar greument l’ordre públic» i que, per tant, no s’inclourien les mobilitzacions habituals que es produeixen per un desnonament, sinó grans concentracions de milers de persones.

La doctora en Ciències Polítiques i professora de la Universitat Internacional de València Anna López Ortega afegeix que amb aquesta redacció «s’acota molt més el delicte i les sancions atribuïdes» i, per tant, els jutges tindran menys marge de discrecionalitat i això serà beneficiós per a l’exercici dels drets d’expressió. «Es garanteix és un marc jurídic molt més estable, més concret i conforme a les legislacions internacionals. El Codi Penal s’està europeïtzant», sentencia. No obstant, apunta que el dubte que ha causat entre els moviments socials es deu a un «error de comunicació» per part del Govern, que ha de realitzar un treball «més didacticopedagògic».