L’auge dels animals de companyia
La guerra de l’Iran va causar una estampida general d’expats i nòmades digitals dels països del golf Pèrsic, un paradís que havia apostat per convertir-se en una destinació còmoda i segura internacional. En el fragor de la guerra, una notícia va passar més desapercebuda: molts d’aquests viatgers i residents que van abandonar precipitadament l’àrea compromesa pel conflicte armat van deixar enrere les seves mascotes. Als Emirats, Dubai i recentment al Líban, s’han hagut d’activar les protectores d’animals i veterinaris per donar atenció a les mascotes desassistides, ja que alguns països de trànsit dels seus amos no permeten el pas d’animals.
El rol de les mascotes en la vida ha anat guanyant punts en les últimes dècades, amb la pandèmia com a punt d’inflexió. Ja han passat sis anys d’aquells moments en què tenir un gos et donava una excepcionalitat per salvar el rigorós confinament que es va imposar a Espanya, per exemple, i la llei del benestar animal ha fet passos de gegant en la nostra societat, alhora que gats i gossos s’integraven en les famílies gairebé com un més.
Els números que mouen en l’economia també s’han disparat, i tant pinsos com cures veterinàries o accessoris suposen una creixent despesa per als seus amos alhora que dinamitzen un ecosistema empresarial i de serveis que només es pot expandir. Assegurances mèdiques, tractaments específics i oci, amb el turisme amb mascota com l’última tendència en creixement en apartaments i hotels que segueixen el camí que van obrir les cases rurals pet-friendly.
Fins i tot els fotògrafs de mascotes han posat de moda de nou aquell negoci de les instantànies familiars que es feien per recordar moments especials; el boom del fenomen ha portat a crear un star-system de fotògrafs del sector, amb esdeveniments que s’anuncien a les xarxes socials com una atracció.
Viatjar amb la mascota és cada vegada més habitual, i davant els imponderables creixen els serveis de cura a domicili o residències temporals. El reconeixement del benestar animal s’ha estès a les persones sense llar que acudeixen a albergs, i al permís ja vigent que vagin amb gossos s’ha afegit ja el primer cas d’un sensesostre que aconsegueix l’acollida del seu gat en un centre a Barcelona.
Torno a pensar en l’abandonament massiu de mascotes als països del Golf. L’excepcionalitat del que ha passat no va preveure mecanismes per flexibilitzar les normes aeroportuàries i de duanes de cara a gossos i gats viatgers, i només França va rebaixar els requisits per fer front a l’emergència animal. Si com a societat hem elevat el rang de protecció de les mascotes, l’hem d’estendre al màxim d’eventualitats, però les esquerdes d’aquesta convivència amb gossos i gats estan més exposades que mai: davant una crisi econòmica, les retallades de la despesa domèstica poden arribar per atencions necessàries per al gos i el gat que tant s’ha integrat a les nostres vides.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
