2
Es llegeix en minuts
Municipals, compte enrere

Municipals, compte enrere / 5

Queda només un any per a les eleccions municipals, una cita que es repeteix puntualment cada quatre anys sense marge per a avenços tàctics ni jocs amb el calendari. D’aquests comicis en depèn la gestió de l’administració més pròxima a la ciutadania, la primera a rebre l’impacte dels grans canvis socials de base i la primera a la qual s’exigeix donar resposta d’una manera concreta. Dels alcaldes en depenen, juntament amb la satisfacció de nombrosos serveis i drets ciutadans, l’atenció a les emergències socials, la detecció en primera instància dels principals problemes de convivència i l’arbitratge necessari per al manteniment d’aquesta. Això no vol dir que, més enllà de l’agenda que defineixen autònomament cada regidor i grup municipal segons les realitats específiques de les seves localitats, la preparació d’aquests comicis sigui aliena a les prioritats, estratègies i projectes de les formacions polítiques amb vocació de govern.

Avui revisem com se situen davant de la cita electoral els tres partits amb més pes municipal a Catalunya. El PSC parteix amb l’avantatge d’haver sigut el partit més votat fa tres anys i haver gestionat una gran part del poder local del país, incloent-hi ciutats com Barcelona, l’Hospitalet, Lleida i Tarragona. Els socialistes catalans confien en la seva gestió. Governar a Girona ocupa un lloc preferent entre les prioritats socialistes, i el pas de nombrosos càrrecs municipals consolidats a l’Administració catalana presenta, en canvi, el desafiament de posar a prova els seus substituts. Esquerra Republicana va patir en les municipals passades una forta caiguda, va perdre el primer lloc i va obrir un cicle de resultats electorals negatius. Després s’obriria un període de confrontació interna, saldat amb la victòria d’Oriol Junqueras, però que ha deixat seqüeles. La cúpula republicana vol girar full i, a partir d’allà, agafar impuls per recuperar el terreny perdut. A Junts per Catalunya calculen que Carles Puigdemont haurà rebut l’amnistia i podrà participar en la campanya. No obstant, un dels desafiaments de Junts és reunificar l’antic espai de Convergència. Però el més determinant serà la lluita amb l’Aliança Catalana de Sílvia Orriols, en especial a la Catalunya interior.

Però si baixem de l’estratègia partidista pel que fa al carrer, abans que els càlculs dels spin doctors dels aparells cal escoltar la veu dels alcaldes, a qui dediquem una llarga sèrie (que aquest cap de setmana ha posat el focus a Granollers, el Prat de Llobregat, Manresa i Santa Coloma de Gramenet) sobre quines són les seves fórmules per abordar el repte migratori i les seves nombroses derivades. I aquí apareixen necessitats, prioritats i estratègies transversals, al marge de les sigles. No negar les realitats (i evitar així deixar el camp lliure a discursos d’enfrontament), fomentar la convivència davant els discursos de l’odi, demostrar que s’actua més enllà dels discursos contra la crisi d’accés a l’habitatge i procurar la prestació de serveis públics de manera transparent i equitativa són els punts comuns que uneixen alcaldes de diferent signe. Tots amb el repte que no s’esquincin les costures de la nostra societat, un repte que, en la calor de la campanya, es posarà a prova.