L’acord entre el Govern espanyol i ERC

¿El referèndum de l’1-O seria condemnable amb la reforma del Codi Penal?

Els juristes discrepen sobre l’encaix dels fets del 2017 en desordres públics i sobre l’impacte en el dret a la protesta

¿El referèndum de l’1-O seria condemnable amb la reforma del Codi Penal?

FERRAN NADEU

6
Es llegeix en minuts
Sara González

Amb l’eliminació del delicte de sedició i la incorporació del de desordres públics agreujats, ¿seria condemnable l’1-O? Dues respostes diferents han donat a aquesta pregunta el PSOE i Unides Podem, els encarregats de presentar en societat la reforma del Codi Penal pactada pel Govern i ERC. Mentre que els socialistes, per boca de dirigents com Patxi López i Salvador Illa, han defensat que no es despenalitzen els fets de 2017, en nom d’Unides Podem, Jaume Asens ha considerat que el referèndum de fa cinc anys no seria punible amb el canvi plantejat.

No només hi ha discrepància en la interpretació des de l’esfera política, també n’hi ha entre els juristes consultats, ja que si en una cosa tots coincideixen és que tot quedarà a mercè tant de la interpretació que en faci el Tribunal Suprem a l’hora de revisar les condemnes dels indultats una vegada el Congrés doni llum verda a la reforma, com de la lectura que en puguin fer els jutges de futures mobilitzacions d’una naturalesa similar.

La manifestació del 20 de setembre del 2017 davant la conselleria d’Economia, l’ocupació de les escoles prèvia a l’1-O i la mateixa jornada del referèndum van ser tres dels fets sobre els quals va pivotar la sentència que va condemnar els líders del procés. Pel catedràtic de Dret Processal Jordi Nieva-Fenoll, es va tractar de tres «mobilitzacions» i, per tant, no es pot «comprar el marc mental» que han de ser considerades desordres públics agreujats. En tot cas, apunta, en aquesta categoria podrien entrar protestes amb «actes de violència» que s’han donat en múltiples ocasions després de victòries del Barça o, en el cas del procés, les que es van produir després de la sentència de l’1-O i en què hi va haver aldarulls i barricades.

Per Nieva, l’1-O «no va ser jutjat correctament». Sota el seu punt de vista, seria punible per als dirigents polítics que el van impulsar, però considera que no ho hauria de ser ni per sedició al seu dia –i insta a esperar què en diu d’això el Tribunal Europeu de Drets Humans– ni per desordres públics si s’aprova la reforma, sinó que caldria recórrer al tipus penal de la desobediència.

«L’1-O no va ser jutjat correctament»

Jordi Nieva-Fenoll

Les protestes, ¿en escac?

Sobre si el dret a protesta estarà encara més en escac amb la reforma tal com denuncien moviments socials, partits com Junts i la CUP i entitats com Òmnium Cultural i l’ANC, Nieva afirma que la proposta de canvi penal «recull que hi ha d’haver un clar risc per a les persones», cosa que, segons el seu parer, no va passar en cap dels episodis de la tardor del procés. Més delicat és, apunta, que sigui punible l’obstaculització de vies públiques «ocasionant un perill per a la vida o salut de les persones» perquè, tot i que es faci de manera pacífica, es poden donar «imprevistos» que els participants no pensaven que s’ocasionarien. Per exemple, una urgència de salut en un embús provocat pel tall de la via.

L’advocada penalista Júlia Humet també entén que la majoria de conductes de la tardor del 2017 estaven «emmarcades en l’exercici dels drets fonamentals» i que els llavors líders d’Òmnium i l’ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, no haurien d’haver sigut condemnats, mentre que en el cas dels membres del Govern que van impulsar el referèndum s’hauria pogut estudiar l’aplicació de la desobediència. L’aspecte més positiu de la reforma, apunta, és la derogació de la sedició i que, en el cas dels desordres públics agreujats, la pena màxima es rebaixi de sis a cinc anys de presó, tot i que també el mínim s’ha pujat a tres.

«Ens podem trobar que moltes accions de moviments socials ara siguin un motiu per condemnar-los»

Júlia Humet

Humet considera que cal atendre també «la cara B de la proposta», que és l’ampliació de supòsits que s’emmarquen en aquest capítol. «Conductes que abans per si soles no eren punibles amb aquesta reforma podrien ser castigades amb penes de fins a tres anys de presó», assegura. Posa com a exemple l’ocupació d’instal·lacions com ara entitats bancàries. Assenyala també els conceptes «indeterminats» que, tant ara com en la proposta presentada, el redactat del Codi Penal inclou, com el de «multitud», «pau pública» i «intimidació», i que permet obrir el ventall d’interpretacions per part dels jutges. «Ens podem trobar que moltes accions de moviments socials ara siguin un motiu per condemnar-los», conclou.

En canvi, l’advocat penalista Marc Molins sosté que, amb la reforma del Codi Penal esbossada, no hi ha més risc punitiu sobre les mobilitzacions si no es produeix el requisit de violència i intimidació. L’ocupació de les escoles l’1-O entén que no seria punible, mentre que sí que ho serien les manifestacions amb aldarulls que es van produir el 2019 després de la sentència del procés. Més dubtes manifesta sobre si els fets sentenciats podran encaixar-se en el tipus de desordres públics. «El concepte d’intimidació és difús, perquè la jurisprudència estableix que és circumstancial», afirma.

«El concepte d’intimidació és difús, perquè la jurisprudència estableix que és circumstancial»

Marc Molins

Argumenta que, en un estat democràtic, que milers de persones es puguin reunir perquè no estan d’acord amb un registre judicial –el cas que es va donar a les portes de l’antiga seu d’Economia– no hauria de ser delicte «tret que sigui intimidatori». Aquest és, adverteix, el concepte que ho canvia tot, malgrat que apunta que, per exemple, en el cas de la secretària judicial que el 20-S va acabar sortint per la teulada i no per la porta seria una esquerda.

La rebel·lió i la malversació

En tot cas, que la sedició s’hagi derogat com a precepte «lax» i «que no respon a una necessitat real» suposa, per a Molins, una «clarificació». Tot i així, apunta que el fet que en lloc de modificar-se i extrapolar-se la rebaixa de penes sobre els condemnats s’aposti per canvis en un altre capítol, el dels desordres públics, fa que s’obri la capsa de Pandora. «¿Poden revisar una pena per aplicar un precepte que en el moment dels fets no era delictiu?», planteja. Per ell, la clau per revisar la condemna dels líders del procés serà si s’individualitza l’aplicació del delicte de malversació.

«No hi hauria d’haver risc quan s’exigeix violència i intimidació, però en el cas de l’1-O el TS ja va fer una interpretació àmplia del concepte de violència»

Josep Maria Tamarit

Notícies relacionades

Pel catedràtic de Dret Penal Josep Maria Tamarit, més enllà de veure si el Suprem encaixa l’1-O en el tipus de desordres públics, cosa que avisa que suposa que el tribunal entri «en contradicció» amb una sentència per sedició que entén que no procedia, la reforma pot ser «un gran error» si no s’aborda una reforma de la rebel·lió i un «gran risc» si l’accent es posa per «empitjorar» en lloc de «millorar la redacció» dels desordres públics. D’una banda, assegura que a partir d’ara «no serà impossible» que la fiscalia torni a l’acusació per rebel·lió contraCarles Puigdemont i la resta de dirigents que són fora de l’Estat. De l’altra, avisa que ja l’actual tipificació dels desordres públics, amb la reforma que es va fer el 2015 i la llei mordassa, es van ampliar penes.

«No hi hauria d’haver risc quan s’exigeix violència i intimidació, però en el cas de l’1-O el Suprem ja va fer una interpretació àmplia del concepte de violència», explica Tamarit, que considera lògic el temor de moviments socials perquè aquest precedent, marcat per un clima de «pressió política», va crear «inseguretat i desconfiança».