Frankenstein a la Kitchen

García-Castellón i la Fiscalia Anticorrupció van utilitzar el secret sumarial durant gran part de la instrucció per construir el cas al marge dels imputats i el seu dret de defensa.

L’exemple més extrem va ser el del comissari Enrique García-Castaño, El Gordo, que va ser cap de la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO) de la Policia Nacional, vaja, el que va dirigir durant llargs anys seguiments, punxades telefòniques, amb accés a artefactes de tot tipus. Va declarar sota secret sumarial, sense intervenció de les parts, a excepció dels fiscals, i va anar canviant de versió, fins, finalment, acceptar els fets.

Els imputats mai el van qüestionar. És possible que poguessin fer-ho en cert moment, tot i que és veritat que García-Castaño va patir un ictus el 2022 i, més tard, arran de les seqüeles, el jutge va arxivar la causa contra ell. El cert és que, convertit en una espècie de testimoni de càrrec, no hi va haver oportunitat de veure quin grau de fortalesa exhibia quan va canviar de bàndol.

Una cosa és que el jutge i els fiscals pensessin que la investigació d’alts càrrecs d’Interior i de la Policia desencadenaria múltiples pressions del poder polític i una altra que per posar-hi sordina s’orientessin a fer-ho tot en secret, per cuinar-ho sense riscos. Utilitzem la paraula com a ironia per significar que a tot arreu hi havia, per dir-ho així, Kitchen. O en aquest cas, una Contra Kitchen.

Un dels temes ja plantejats en la causa, i represos per les defenses en les qüestions prèvies, és el de la perpetuatio iuridictionis. És a dir: la competència de l’Audiència Nacional, assumida al començament de la investigació, es perpetua i no pot modificar-se. La doctrina del Tribunal Constitucional assenyala que aquesta perpetuació assegura l’efectivitat del dret a la tutela judicial efectiva i el jutge predeterminat per la llei, evitant la manipulació del procés. Ara bé, les defenses denuncien que la instrucció de Kitchen a l’Audiència Nacional és, en rigor, la manipulació de la tutela judicial efectiva. Perquè, sostenen, els delictes que es persegueixen –encobriment, malversació, delicte contra la intimitat– no són competència de l’Audiència Nacional sinó dels tribunals de l’Audiència de Madrid.

I, assenyalen, tampoc reuneixen el requisit pel qual sí que podrien investigar-se a l’Audiència Nacional, a saber, ser delictes connexos amb aquells que se solen investigar en aquest tribunal: terrorisme, narcotràfic, delictes comesos a l’estranger, entre d’altres.

És veritat que aquesta connexitat sembla més un recurs perquè la causa es quedés a l’Audiència Nacional.

Un altre dels arguments és que la causa Kitchen investigava els "encàrrecs" rebuts pel comissari José Manuel Villarejo, atesa la seva condició de policia en actiu, i pels quals se li pagava amb diners o en espècie. Amb contractes.

¿Quina és la relació d’aquest ventall investigador i Kitchen? L’única més clara és que María Dolores de Cospedal, secretària general del Partit Popular, contracta el 2009 Villarejo per intentar la desactivació del cas Gürtel i com a derivada d’aquest, ja amb el PP en el Govern, encarrega al comissari el 2013 la recerca del Sant Grial.

Notícies relacionades

Vida comunitària per enfortir el país

Dos exministres al banc dels acusats

És a dir: detectar primer i recuperar després els documents comprometedors i possibles gravacions del que va ser tresorer nacional del PP –de la total confiança de Mariano Rajoy, que el nomena al deixar el lloc Álvaro Lapuerta– per a la qual cosa Villarejo posa fil a l’agulla amb la col·laboració del Ministeri de l’Interior i la Policia Nacional. Tots contra el Sant Grial. I Villarejo cobra per això, tot i que sigui sota la manera d’avançar pagaments i passar factura després. No és Cenyt, l’empresa de Villarejo, però és una activitat encarregada per Cospedal.

A qui, en un dels seus renys, Garcia-Castellón va decidir salvar.