Desenes de milers de persones reclamen la independència a Bilbao

Desenes de milers de persones s’han manifestat aquest dissabte pels carrers de Bilbao, convocades per EH Bildu, per reclamar, entre crits d’independència, «més sobirania» i demostrar que «una altra Euskal Herria és possible». Una marxa en què el líder de la coalició, Arnaldo Otegi, ha advertit que l’Estat espanyol «va estar, està i estarà disposat a utilitzar totes les violències legals o il·legals per defensar la unitat d’Espanya».

Amb el lema ‘Euskal Olatua. Geldiezina’ (‘La gran onada basca. Imparable’), la mobilització –en què han pres part 40.000 persones, segons els organitzadors– ha arrencat passades les 17.30 hores des dels voltants de la plaça de la Casilla per finalitzar davant l’Ajuntament de Bilbao, on el líder de la coalició sobiranista, Arnaldo Otegi, ha llegit un comunicat.

La marxa ha estat encapçalada per una pancarta amb el lema de la convocatòria i que era portada, entre altres representants de la coalició sobiranista, pel mateix Otegi, a més de Mertxe Aizpurua, Iker Casanova, Maddalen Iriarte, Unai Urruzuno, Bakartxo Ruiz, Juankar Izagirre, María del Rio, Laura Aznal, Rocio Vitero, Joseba Asiron, Eva Lopez de Arroyabe i Gorka Elejabarrieta. Uns metres després diverses persones portaven unes lletres conformant la paraula ‘Abante’.

La manifestació, que ha començat a tres quarts de sis de la tarda, ha arrencat amb crits d’independència i en la protesta han pres part representants d’ERC, la CUP i el BNG, així com membres d’Ahora Canarias, Més per Menorca i Més per Mallorca, Andecha Astur (Astúries), Puyalon (Aragó) i ER-PV (València).

Entre els assistents a aquesta marxa, en què s’han corejat crits a favor de la tornada a casa dels presos d’ETA, s’ha pogut veure també el líder de Sortu, Arkaitz Rodríguez, i la seva homòloga d’EA, Eba Blanco, així com familiars de presos de l’organització terrorista.

Cap a un quart de set de la tarda, la manifestació ha fet una parada quan la capçalera era a prop de la plaça Zabalburu, encara al carrer Autonomía. En aquest punt, els organitzadors han demanat als assistents que aixequessin alhora els mòbils amb la llanterna encesa per simular una gran onada de llum.

Posteriorment, ha pres la paraula el coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, que ha començat la seva intervenció agraint l’assistència a la marxa, entre altres, als representants de diferents organitzacions que han vingut des d’altres punts de l’Estat.

En el seu discurs, interromput per crits d’independència a què també s’ha afegit el coordinador general d’EH Bildu, Otegi també ha recordat els presos d’ETA «deportats i exiliats per assegurar que han de tornar a casa».

Otegi ha denunciat que hi ha una tendència «estructural» que és el creixement del feixisme i el neofeixisme a Europa, però també a Espanya i ha apuntat que la tercera economia de la UE està presidida per «una feixista».

A més, ha indicat que a l’Estat espanyol s’estan donant últimament «proves evidents» que «l’autoritarisme s’està traient totes les carotes». En aquest sentit, ha qualificat de «poca vergonya» que el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, vingués a Vitòria a dir que les consultes populars seran il·legals i els «ficaria a la presó».

També ha citat l’alcalde de Madrid, José Luis Almeida, que, segons el seu parer, ha fet «l’apologia més gran del feixisme que es pot fer», un homenatge al fundador de la Legió, José Millán Astray, «un criminal feixista». «És clar que amb la fila que fa, se’l veu legionari i, a sobre, descamisat, que no hi ha cosa més ‘machirula’ i estúpida que anar descamisats», ha manifestat.

Otegi ha recordat que Almeida el va citar per dir que el pacte sobre memòria democràtica es va fer amb ell, i li ha respost que va aconseguir la memòria, la justícia i la dignitat de milers de represaliats del feixisme. «Rarament oblido una cara però amb la seva faré una excepció», ha dit.

El dirigent ‘abertzale’ ha afirmat que al Congrés dels Diputats hi ha una divisió «meridianament clara», en una banda els que combaten el feixisme «reivindicant l’alliberament nacional d’Euskal Herria i els pobles de l’Estat», i en l’altra els que «van viure plàcidament 40 anys de repressió feixista i avui ho reivindiquen amb orgull».

D’altra banda, ha al·ludit als que adverteixen que «ve una tempesta» i volen fer creure que s’ha d’entendre en «termes naturals», perquè la gent, com passa amb les tempestes, miri de «protegir-se» i pensi que «ja passarà». Tanmateix, ha indicat que la crisi té «responsables» i són les elits econòmiques que prenen decisions en «favor d’una minoria». «No hi ha tempesta, hi ha una crisi fabricada per decisions errònies que castiguen la classe popular i els treballadors», ha afegit.

No obstant, ha assegurat que hi ha «una bona notícia» i que hi ha alternativa i ha apuntat que les alternatives són, en primer lloc, parar la guerra d’Ucraïna i, d’altra banda, modificar els hàbits de producció i de consum i repartir la riquesa i el treball.

Segons ha apuntat, la realitat del capitalisme és que hi ha més de 900 milions de gent que passa gana al món, que més de la meitat de la població mundial no té accés a l’aigua potable o que la riquesa s’acumuli «en poques mans».

Davant tot això, ha afirmat que EH Bildu reivindica la sobirania nacional i ha defensat intervenir l’economia, el sector energètic i l’immobiliari.

«Violències legals i il·legals»

Així mateix ha criticat el rei emèrit Joan Carles de Borbó i les recents afirmacions de l’exministre de l’Interior José Barrionuevo, en què, entre altres qüestions, reconeixia que va ordenar «alliberar Segundo Marey» després del seu segrest.

En aquest context, ha advertit que la convivència necessita un «exercici d’honestedat intel·lectual» i ha remarcat que «no es tracta d’aixecar la veu i posar adjectius o d’utilitzar paraules màgiques com condemna sinó de tenir honradesa intel·lectual».

«Només els demanem que siguin valents i reconeguin que l’Estat espanyol va estar, està i estarà disposat a utilitzar totes les violències legals o il·legals per defensar la unitat d’Espanya. Diguin-ho, això sí que serà una contribució a la convivència», ha argumentat, per afegir que l’Estat espanyol està disposat a «qualsevol cosa perquè bascos, gallecs i catalans no puguem anar a votar i decidir el nostre futur».

Segons ha denunciat, «aquest és el relat de veritat», que l’Estat està disposat a utilitzar «tots els mitjans» per combatre els independentistes. «Vostès sí que tenen un llarg recorregut per fer encara. Els problemes polítics es resolen en termes democràtics i no amb presons, repressió, jutges, guerra bruta i policies», ha insistit.

Notícies relacionades

Carles Campuzano: «Qüestionar la legitimitat del Govern és estar al límit del ‘trumpisme’»

Vivències amb el poder

D’altra banda, ha reprovat les declaracions d’Urkullu en què el ‘lehendakari’ assenyalava que «les onades sobiranistes per desbordar-ho tot poden provocar inundacions». «L’any que ve l’armada popular basca vindrà a Bilbo amb barco a defensar la sobirania», ha ironitzat.

Finalment, ha defensat que EH Bildu és «el bloc de l’esperança d’aquest país», un bloc que ha qualificat de «popular, nacional, ‘euskaldun’ i profundament antioligàrquic».