Kostiuk omple de glòria Ucraïna guanyant a Madrid

Els ulls del món canvien el focus d’Ucraïna a Palestina, del Sudan a l’Iran, amb una facilitat que no parla precisament bé de la societat que entre tots hem creat. Fins i tot els drames, fins i tot les cruentes guerres que laminen o empobreixen fins a l’extrem la vida de persones innocents, passen de moda. Ens acaben avorrint. Som així.

En realitat, només els que pateixen el dolor en primera persona són capaços de no girar full. I això Marta Kostiuk (23a del món) s’ho pren al peu de la lletra. Ella, ucraïnesa, fins ahir una tennista de segon rang, d’expectatives incomplertes, va prendre fa temps la decisió de no fingir cortesia amb les seves oponents russes. No hi ha salutació amb una rival esportiva sense repulsa a la guerra, pensa. I ni el dia més important de la seva encara jove carrera va fer una excepció.

La jugadora de Kíiv va arribar per sorpresa a la final del Masters 1000 de Madrid i la va guanyar en dos sets (6-3 i 7-5 en 1h.21) contra Mirra Andreeva (8a), el prodigi rus de 19 anys. Quan tot va haver acabat, amb victòria de la ucraïnesa, no hi va haver salutació a la pupil·la de Conchita Martínez. Tampoc abans. Com tampoc n’hi va haver en la semifinal a Anastasiya Potapova, malgrat que ella competeix amb bandera austríaca des d’aquest any.

"A l’única que sí que saludaria seria a Daria Kasatkina. Ella va canviar de nacionalitat i va manifestar públicament que no dona suport a la guerra", va argumentar Kostiuk abans del seu enfrontament amb Potapova. Kasatkina és una agulla al paller rus. Lesbiana, fa anys que denuncia la conculcació dels drets de les persones LGTBI+ per part de Putin i també la invasió a Ucraïna, i des de l’any passat representa Austràlia. Andreeva, en canvi, pertany a la immensa majoria d’esportistes russos que, per convicció o per por, ella sabrà, refusen el repudi al seu autoritari president.

Celebració amb mortal

Notícies relacionades

Flick s’entossudeix que Gavi vagi al Mundial

Barça més que mai

Ahir no seria diferent, en una final amb els rols intercanviats. L’Andreeva adoptava el paper de jugadora experimentada malgrat els seus 19 anys, guanyadora ja de dos Masters 1000, davant Kostiuk, que als 23 anys tenia el palmarès buit. Però a la final, la de Kíiv va demostrar que aquesta era la seva setmana. Va desarborar Andreeva en el primer set, dominant els intercanvis llargs, i va saber patir en un segon set igualat. Va sobreviure a dues boles de set en contra i va trencar l’últim servei de la russa per arribar a la gran fita de la seva carrera.

Ho va celebrar fent un mortal cap enrere sobre l’argila i amb la salutació protocol·lària a la jutge de cadira, però no una Andreeva que plorava desconsolada per l’oportunitat perduda. L’única concessió de Kostiuk va ser un cortès i breu aplaudiment al reconeixement i felicitació que li va fer Andreeva en el seu discurs de subcampiona. Però res més. La va ignorar minuts després al passamans per recollir el trofeu. En el seu discurs, agraïments a totes les seves rivals en el torneig, en genèric, sense noms propis. Com a rematada final, "¡glòria a Ucraïna!". A ella no se li oblida. I encara menys en el moment cabdal de la seva carrera.