Crisi a l’Executiu

El PSC aposta per l’estabilitat del Govern, però ja té preparat el seu programa per si hi ha eleccions

  • El partit de Salvador Illa no vol que es posin en risc els pressupostos catalans i estatals, però alhora afronta la incertesa de la legislatura amb la carta de tenir les enquestes a favor

El PSC aposta per l’estabilitat del Govern, però ja té preparat el seu programa per si hi ha eleccions

JORDI COTRINA

3
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

Eleccions, «no toquen». Moció de censura, «tampoc». La cúpula del PSC no dubta ni un segon a donar cop de porta a aquestes dues opcions, malgrat insistir que aquest és un Govern trencat que no té rumb ni capità. Els socialistes enalteixen en aquests moments de crisi la paraula «estabilitat», tant a Catalunya, malgrat el divorci entre ERC i Junts, com a Madrid, amb el president Pedro Sánchez teixint ja la negociació dels Pressupostos Generals de l’Estat. Però amb dues legislatures que fan funambulisme sobre un fi fil, Salvador Illa està preparat per si s’acaba deixant anar un cap i les urnes cauen a plom, de nou, prematurament. El seu programa electoral, reconeixen a la sala de màquines socialistes, està pràcticament preparat per ser imprès.

El contingut de l’oferta electoral és, en bona mesura, el que van presentar a les passades eleccions, al qual han afegit les 64 propostes aprovades per l’anomenat «Govern alternatiu», que es reuneix periòdicament per abordar temàtiques concretes. «Estem preparats», afirmen, a més de recordar que, en termes partidistes, les enquestes els somriuen per repetir la victòria electoral del 14-F. Capítol a part és si Illa tornaria a topar amb la incapacitat de sumar prou com per governar. Per aconseguir-ho, faria falta que ERC o Junts estiguessin disposades a col·laborar i, per tant, a trencar blocs.

En tot cas, a més de rebutjar unes eleccions que comprometrien el suport d’ERC a Sánchez al Congrés, el PSC adverteix de la «paràlisi» que davant les turbulències econòmiques que afecten la ciutadania suposaria que Catalunya quedés en mans d’un Govern en funcions i a l’espera de tot un procés electoral que s’allarga tant abans de votar com després per formar l’Executiu. «Estaríem uns nou mesos parats sense prendre decisions o amb molt poc marge per prendre-les», alerta una veu de la direcció.

L’aturada dels comptes catalans

Davant l’aturada de la negociació dels pressupostos imposada per la crisi a l’Executiu, la portaveu del partit, Alícia Romero, ha encapçalat aquesta setmana reunions del PSC amb Foment i pròximament ho farà amb Pimec, UGT i CCOO per prendre el pols al teixit econòmic a una tardor de previsions pessimistes. «Veuen els pressupostos com una oportunitat i estan preocupats per la deriva del Govern. Volen que com a mínim els comptes tirin endavant i hi hagi un rumb per a l’any vinent», assegura després dels primers contactes.

Notícies relacionades

És per això que, siguin quines siguin les intencions de Pere Aragonès, els socialistes no desistiran en l’afany d’oferir-se per aprovar els pressupostos, malgrat que ERC no afluixi la corda i rebutgi insistentment aquesta mà estesa. L’últim en fer-ho va ser Oriol Junqueras aquest mateix dissabte. Els republicans expliciten que el seu partit només negociarà una llei tan clau com aquesta amb els grups que defensin l’autodeterminació i l’amnistia ino descarten Junts malgrat haver passat a l’oposició. Fins i tot ja han avançat que, si no aconsegueixen la majoria desitjada, l’alternativa seria una pròrroga amb «mecanismes de correcció». «A veure com expliques a la gent que no has volgut aprovar uns pressupostos expansius per no acceptar els vots del PSC», repliquen entre les files del PSC, que recorden com Aragonès ha reconegut en múltiples ocasions en els últims anys les «limitacions» que suposa governar amb uns comptes prorrogats.

Per aprovar pressupostos sí, però més enllà d’això ja són figues d’un altre paner. «Més enllà, ja parlarem de si estenem la mà, perquè no ho farem per a tot», diuen a tall d’avís a navegants. I és que, una vegada amb els números estatals lligats i amb els de la Generalitat també aprovats, el PSC deixa anar un «ja veurem» amb la vista posada en els pròxims mesos que depenen d’Aragonès –que és qui té el botó per convocar eleccions– però també de la capacitat desestabilitzadora que, llavors sí, decideixi o no exercir Illa. No en va, han deixat clar que espremeran fins al final el paper de líders de l’oposició.