Tensió entre ERC i Junts

El PSC es prepara per pactar a costa de la crisi en el Govern

Els socialistes busquen guanyar protagonisme a partir de les esquerdes obertes entre els independentistes en els Pressupostos i la situació de la presidència del Parlament

El PSC es prepara per pactar a costa de la crisi en el Govern

JORDI COTRINA

5
Es llegeix en minuts
Sara González

Si hi ha maror, peix en abundor. El refrany defineix segons quina tessitura el PSC arma la seva estratègia per encarar el nou cicle electoral. Davant l’enfrontament crònic entre ERC i Junts que posa en perill el Govern i sotmet la política catalana a una borrasca permanent, els socialistes busquen projectar que ells són l’alternativa estable. Per resoldre el cub de Rubik dels Pressupostos o per superar el bloqueig de la presidència del Parlament, per garantir l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-el Prat o per apuntalar la taula de diàleg, es trenqui o no el Govern, allà pretén ser Salvador Illa. Notem que hi hagi noves eleccions, però tampoc creu que convinguin ara.

Els socialistes necessiten temps per treure més avantatge als independentistes. Tenen clar que aquest objectiu passa per fer palanca a les esquerdes obertes entre ERC i Junys, de fer de soci de conveniència de vegades amb un i de vegades amb l’altre. O amb tots dos, com va passar amb la llei per defensar el català a l’escola o per renovar càrrecs caducats com els de la CCMA, el Síndic de Greuges i la Sindicatura de Comptes. La qüestió és ser actor necessari i, si es pot en algun cas, imprescindible. El debat de política general serà un bon reflex del pla socialista per guanyar protagonisme a cavall dels desacords independentistes. De fet, per a ells s’ha convertit pràcticament en una «qüestió de confiança» a Pere Aragonès.

«El president té la majoria trencada. Sabíem que repetir la coalició amb Junts no funcionaria, però no esperàvem que el deteriorament de la relació fos tan ràpid», admeten a la sala de màquines socialista. Davant un eventual escenari de ruptura de la coalició, asseguren que la seva estratègia serà «la mateixa»: continuar oferint suport en paral·lel al desgast que entenen que aniran acumulant republicans i postconvergents. La seva estratègia requereix temps perquè la implosió independentista s’acabi traduint en la superació de la dinàmica de blocs. Amb els sondejos sobre la taula, només una nova aritmètica que trenqui amb la majoria dels últims anys pot ajudar el PSC a pujar fins al Govern.  «No tinc pressa», insisteix Illa quan li pregunten per les pròximes eleccions.

En aquests moments hi ha dues carpetes crucials que marcaran la legislatura i en les quals el PSC ja s’està situant per tenir un paper preponderant a costa de les discrepàncies entre ERC i Junts: la negociació dels comptes del 2023 i la gestió de la interinitat a la cambra catalana amb la presidenta Laura Borràs suspesa. Totes dues són de vital importància per a la coalició de la Generalitat.

«Anem de debò», insisteix Illa quan s’ofereix per recolzar els Pressupostos de la Generalitat. Sap que Aragonès no vol el seu suport i que als republicans els cou que el principal partit de l’oposició s’hagi fet un lloc a l’agenda del conseller d’Economia. També sap que els comuns són els negociadors prioritaris, però que alhora el PSC és ben rebut per Jaume Giró malgrat la directriu del president. Ja es van reunir dijous i s’han emplaçat a continuar explorant la negociació.

El relleu de Borràs

En el capítol de la situació enquistada per la presidència sense funcions al Parlament Illa també intenta ficar-hi cullerada. Remarca que no es vol «aprofitar» ni treure rèdit d’un embolic que considera que perjudica la institució i que han de resoldre ERC i Junts, però alhora pressiona via carta els independentistes perquè arribin a un acord polític per substituir-la. Ell es posa a disposició per facilitar-ho, un oferiment que posa encara més en evidència el bloqueig independentista. Si bé els socialistes van apuntar a la possibilitat de revocar Borràs per via de l’article 180 del reglament del Parlament, finalment conclouen que hi ha greus dubtes jurídics per aplicar-lo en aquest cas. Sense pacte polític per rellevar la presidenta admeten que l’escenari més probable serà el d’una provisionalitat sine die de la qual Junts no pensa moure’s.

En les últimes setmanes, des del PSC també s’ha alimentat la possibilitat de recuperar el projecte d’ampliació de l’aeroport de Barcelona-el Prat, precisament la primera gran bretxa que es va obrir aquesta legislatura entre Aragonès i el vicepresident Jordi Puigneró. Junts no ha abandonat mai aquesta aspiració i, a principis de mes, la ministra de Transport i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, va demanar al Govern que es replantegés la seva posició davant d’una obra que provoca irritació dins d’ERC i que allunyaria els comuns dels Pressupostos.

Moral de victòria

Notícies relacionades

Moral de victòriaDes de la cúpula del PSC insisteixen que no es tracta de «burxar a la ferida» de la divisió, sinó d’actuar «amb responsabilitat». De fet, des que va guanyar les eleccions catalanes però es va quedar sense opció de governar, la directriu d’Illa ha sigut no exercir una oposició estèril i agra com la de Ciutadans en la legislatura passada. «Construir alternativa no vol dir oposar-se a tot o tancar-se a col·laborar amb el Govern», recalquen els socialistes, que presumeixen d’haver aprovat més de 60 mesures en les reunions del seu Govern alternatiu. Com més profunda és la crisi independentista més centralitat creuen que guanyen amb la mà estesa cada vegada que hi ha un incendi. 

La moral de victòria s’ha instal·lat a la seu del carrer de Pallars a cop d’enquestes. Tant, que aquesta mateixa setmana els socialistes han posat en marxa una campanya per sumar militants amb 260 parades repartides per tot Catalunya. En aquests moments en tenen 12.000 i esperen que creixin de cara a les eleccions municipals. La Festa de la Rosa del 25 de setembre a Gavà, on s’espera que vagi el president Pedro Sánchez, donarà el tret de sortida a llargs mesos de precampanya. La canya socialista està preparada.