La directora del CNI admet que es va espiar amb Pegasus dirigents de l’ANC, però amb l’aval del Suprem

És la segona vegada que Casteleiro ha de declarar davant un jutjat pel cas Pegaus. La primera vegada ho va fer al jutjat que investiga l’espionatge del diputat d’ERC al Parlament Josep Maria Jové i de l’eurodiputada republicana Diana Riba, que encara s’està instruint. Està pendent una tercera compareixença, que se celebrarà el 18 de desembre, el Jutjat d’Instrucció número 24, que investiga la infecció amb Pegasus del mòbil d’Andreu van den Eynde, defensor d’Oriol Junqueras i altres dirigents independentistes, i del de l’exeurodiputat Jordi Soler.

Cateleiro s’ha cenyit en la declaració d’aquest dilluns a les explicacions que li ha autoritzat el Consell de Ministres i, per tant, només ha admès que el Suprem va avalar que s’espiés amb Pegasus els dirigents, sense precisar res més. La desclassificació dels documents sobre Paluzie i Sànchez va arribar al jutjat el mes de novembre passat, però ha sigut notificada aquest dilluns als advocats. Entre aquests documents figuren les resolucions dictades pel Suprem que autoritzaven la intervenció dels telèfons mòbils, però moltes parts apareixen ratllades, amb la qual cosa es desconeix la totalitat dels motius que va fer servir el jutge per avalar aquesta pràctica.

Els atacs

Els Mossos van detectar que Jordi Sànchez va patir un total de 19 atacs amb Pegasus des del 17 de setembre del 2015, quan ja era president de l’ANC, fins al juny del 2020, coincidint amb un permís penitenciari després de ser condemnat pel referèndum de l’1-O en el marc de la sentència del procés del Tribunal Suprem. La policia també va acreditar que aquest programa va actuar al seu mòbil des del 8 de setembre del 2017 (s’ha constatat activitat durant la Diada i en dies posteriors) fins al 13 d’octubre, abans que ingressés en presó preventiva. Dos dels primers missatges que van permetre la infecció eren: «Noves ingerències de fiscals espanyols. Amenaces a Junts pel Sí i la CUP» i «el PP català: campanya per al ‘no’ en ple Sant Jordi». El laboratori canadenc Citizenlab i Amnistia Internacional van comptabilitzar fins a 26 atacs.

Notícies relacionades

El PP nomena Mazón portaveu d’una comissió de les Corts que no es reuneix amb un extra de 8.879 euros a l’any

L’actriu Elisa Mouliaá demana tres anys de presó i 30.000 euros a Errejón per presumpta agressió sexual

Paluzie, per la seva banda, va ser espiada des de l’agost del 2019 i fins al juny del 2020, segons l’informe que els Mossos van entregar al jutjat. En el seu cas, s’han analitzat dos mòbils. En un d’ells va rebre dos missatges: un l’agost del 2019, abans de la sentència del procés, i l’altre el 29 d’octubre del mateix any, després de conèixer-se la decisió del Tribunal Suprem. En l’altre mòbil, la policia ha corroborat dues intromissions en l’aparell a través de Pegasus: el maig del 2020 i el 10 de juny del 2020, dia en què van començar les eleccions a l’ANC i a les quals ella es presentava a la reelecció. Precisament, els missatges que van permetre accedir al contingut privat del seu telèfon eren «Eleccions a l’ANC» i «Nou Projecte ANC».

Quant a la tercera víctima de l’espionatge, Urpí, els Mossos han constatat dues entrades al seu mòbil a través de Pegasus el 22 i 26 de juny del 2020, mes en què va ser elegida secretària general de l’organització. Els missatges maliciosos que va rebre aparentaven ser de la Tresoreria de la Seguretat Social. La seva parella, Jordi Baylina, resident a Suïssa i soci de l’ANC, és una de les víctimes del Catalangate amb més atacs