¿Com veiem els catalans i espanyols als immigrants?

Els seus discursos se centren a vincular aquest col·lectiu a la delinqüència, l’abús dels recursos públics o la substitució cultural, narratives que Verificat ha desmentit en múltiples ocasions. No obstant, el seu auge en les enquestes demostra que han calat en una part important de la població catalana, com es veu reflectit en l’evolució de les dades del CEO. També en l’espanyola, com demostra l’últim baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), on la migració ha passat a convertir-se en el segon problema més esmentat, només per darrere de l’habitatge.

Però aquesta percepció no ha sigut així sempre. Fa una dècada, quan els espanyols escoltaven la paraula immigració, el primer que pensaven era «necessitat de venir a treballar», i el segon, «pobresa i desigualtat». Així ho demostren els resultats de l’enquesta ‘Actituds davant la immigració’ que va publicar el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) el 2015. ¿Com ha passat aquest gir?

«Racisme aversiu»

Durant tots els anys que es va realitzar l’enquesta del CIS titulada ‘Actituds davant la immigració’ (entre el 1993 i el 2017), els espanyols van mostrar, principalment, una visió econòmica sobre les persones migrants (necessitat de feina, pobresa i desigualtat) o un sentiment d’empatia i solidaritat. La percepció negativa era escassa i en els primers anys es donava sobretot en els grups de més edat (més de 55 anys) i en els sectors com el treball domèstic no remunerat o l’agricultura. En els últims anys, en canvi, l’edat baixa a persones de més de 45, s’incrementen també aquests sentiments en els més joves (entre 25 i 44) i es mouen cap al sector dels obrers qualificats

L’article ‘Advancing the knowledge of Spaniards’ attitudes towards immigration’ (Avançant en el coneixement de les actituds dels espanyols davant la immigració), que analitza aquestes enquestes del CIS entre el 2015 i el 2017, confirma una actitud predominantment positiva i revela que el rebuig de la immigració, quan existeix, està més basat en motius econòmics que en racisme o xenofòbia. «El racisme aversiu (discriminar inconscientment per factors diferents de la raça i connectat a la competència per recursos escassos)» és una de les principals variables que explica l’evolució d’aquests tres anys, conclou el document.

Després del 2017, no s’ha fet cap anàlisi similar de percepció, però les dades demostren que, en les últimes dues dècades, la immigració no ha preocupat els espanyols, molt més inquiets per l’economia. Aquest concepte no apareix en cap baròmetre del CIS des del 2008 (mesos de desembre) com un dels tres principals problemes a Espanya. Emergeix, en canvi, en l’enquesta de l’octubre del 2025, quan se situa com el segon més esmentat.

La distància entre la realitat i l’odi

Notícies relacionades

Carme Montserrat, catedràtica de Psicologia Social: "Els nens que pateixen violència a casa no saben a qui recórrer"

Entrega dels Premis Comunicació Corporativa

Antía Pérez-Caramés, doctora en Sociologia i experta en migració, atribueix aquest canvi al que es denomina l’«exteriorització de la xenofòbia». És a dir, l’actitud que s’havia mantingut latent i parcialment oculta en les enquestes, perquè no era socialment acceptada, es normalitza i desestigmatitza a mesura que més persones amb posicions rellevants en l’esfera pública emeten opinions que «abans estarien fora del tauler del que és opinable», diu Pérez-Caramés. La «construcció de l’altre», afegeix, consisteix a col·locar «unes persones per sobre de la línia acceptable, i d’altres, per sota», fet que crea un desacoblament entre la percepció i les dades objectives.

L’últim butlletí de l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE) detalla que en el tercer trimestre del 2025, en les xarxes socials, els continguts d’odi van ser dirigits, principalment, a persones del nord de l’Àfrica (79%), musulmanes (16%) i afrodescendents (8%). No obstant, com hem verificat anteriorment, a Europa, la majoria de les persones migrants són cristianes (56%) i, a Espanya, Sud-amèrica és la regió d’origen predominant, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). L’Àfrica se situa en tercera posició, per darrere de les persones de la resta de la Unió Europea.