Crisi en el Consell Executiu

Consulta a Junts: La militància decideix que el partit surti del Govern i trenqui amb ERC

El sector afí a Laura Borràs i Carles Puigdemont s’imposa als partidaris de la governabilitat

  • Els trucs de la pregunta de Junts: manual per entendre la consulta sobre el futur del Govern

Consulta a Junts: La militància decideix que el partit surti del Govern i trenqui amb ERC

Ferran Nadeu

3
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

La militància de Junts ha decidit que el partit surti del Govern i trenqui amb ERC. Després d’una consulta interna que ha posat en perill el futur del Consell Executiu i que amenaça amb una escissió de la mateixa formació, s’ha imposat l’ala favorable a la ruptura.

La tesi defensada pel cercle de la presidenta de JxCat, Laura Borràs i per l’exlíder del partit i expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, s’ha imposat als afins al secretari general, Jordi Turull, i als consellers, a més d’aquells que tenen antecedents a Convergència i el PDECat. Així el sector aferrat a la confrontació ha guanyat la partida als que brandeixen la governabilitat.

L’executiva es reuneix a partir de les 17.30 hores a la seu de la formació per analitzar els resultats i assentar les bases de futur, amb la porta oberta a possibles abandonaments en la direcció i amb probables peticions d’assumpció de responsabilitats a les primeres espases. La negativa d’Esquerra a assumir les tres condicions que exigia Junts per continuar –la unitat a Madrid, la direcció estratègica del procés i que la taula de diàleg s’acoti a l’amnistia i l’autodeterminació– situa el partit fora del Govern, així que haurà d’encarar ara com afronta l’oposició al president, Pere Aragonès, després de més d’un mes i mig en plena ofensiva contra ell, amb la consegüent pèrdua de càrrecs, poder i influència. Els titulars de les conselleries van posar el seu càrrec a disposició del partit, així que, després de la decisió de les bases, presentaran dilluns la dimissió.

Tot això després de dos ultimàtums que han acabat amb el partit trencat. El primer, realitzat a finals d’agost, amb el debat de política general com a data límit perquè el cap del Govern atengués les seves demandes, i el segon, després de l’amenaça d’una qüestió de confiança, per un termini de tres dies, el cap de setmana passat. Aquest últim, després del cessament fulminant del vicepresident Jordi Puigneró al no haver informat Aragonès de la maniobra postconvergent en el ple.

Les exigències

Les últimes negociacions van ser del tot infructuoses perquè Junts va elevar el preu de les seves demandes i ERC es va mantenir inamovible, tot i que el president sí que es va obrir a explorar vies d’entesa. Junts va fer arribar una primera proposta al president divendres a la nit, en la qual detallaven quatre peticions per salvar l’Executiu.

La primera, crear l’espai de coordinació estratègica cap a la independència, que la formació va acompanyar d’un annex en el qual sol·licitava que fos el Consell per la República –l’entitat parainstitucional que dirigeix l’expresident Puigdemont des de Brussel·les– el que acollís aquest nou ens, una cosa que ERC va considerar un «tutelatge».

La segona, sobre la taula de diàleg, requeria que Aragonès acceptés l’alineació que va proposar Junts, una cosa que el president va vetar al mirar d’incloure-hi persones que no són consellers, una cosa que rebaixava el rang que es pretenia donar a l’ens. La tercera, sobre la unitat a Madrid, afirmava que l’actuació d’ERC i Junts a les Corts generals fos consensuada prèviament dins de l’Executiu i, en lleis de pes per a l’estabilitat del Govern –com els pressupostos generals de l’Estat–, que fos també fruit d’una negociació conjunta. Una opció que els republicans van rebutjar atenent al resultat de les eleccions, que els van donar 13 diputats i als seus socis, tan sols quatre.

Notícies relacionades

En aquesta primera oferta, es va incloure també la restitució de Puigneró, una sol·licitud que va ser interpretada a Palau com la mostra de la «nul·la» voluntat d’arribar a un pacte, i que en una segona oferta, enviada diumenge a la nit, va decaure. Allà es fixava la primera reunió de coordinació del procés per al 15 de novembre; que la delegació catalana a la taula de diàleg s’obrís als diputats de Junts al Parlament, i que fos en una trobada entre les cúpules on s’aclarís com coordinar els partits al Congrés i al Senat. Aragonès va tornar a descartar-les i va sol·licitar una proposta «seriosa».

ERC ara ha d’analitzar també el resultat i repensar possibles ponts que evitin sotmetre el Govern en la inestabilitat, això és, amb el suport puntual de comuns i el PSC. El primer moviment serà triar els perfils que hauran d’ocupar les set conselleries que queden vacants i elegir un nou vicepresident. La postconvergència, per la seva banda, té el repte de sobreviure a una crisi interna des de l’oposició.